EYYUP DORU, (FARUK)

Biel Pérez i Josep Valero

Responsable de l’oficina del H.D.P.

Partit Democràtic dels Pobles a la Unió Europea

Va néixer fa 57 anys a prop de la muntanya Ararat, on segons la tradició es va posar l’arca d’en Noè quan va acabar el diluvi. Una muntanya entre Turquia, Armènia i Iran. L’acompanya una encarregada de premsa i a l’hora de fer fotos es mostren molt cautelosos perquè se senten perseguits. Saben que si els agafen a Turquia, serien empresonats. Ens fa recordar les pràctiques de la clandestinitat i de l’exili de la nostra joventut...

El meu nom és Eyyup Doru, però em coneixen com a Faruk a Espanya i altres països. Som el representant a Europa del HDP, Partit Democràtic dels Pobles. Tenim una oficina a Europa, una als Estats Units i una altra al Iraq. Aquestes són les oficines que tenim a l’exterior.

Quina edat tens, diga’ns qualque cosa de tu

Segons les xifres oficials tenc 57 anys; nascut a prop de la muntanya d’ Ararat, a la frontera de Turquia amb Armènia i Iran. És una muntanya enorme, 5.200 metres d’altura. He estudiat matemàtiques, ciències polítiques… i, també el castellà! Parl francès, espanyol, alemany, italià, kurd i turc. El kurd és la meva llengua i el turc era la llengua estrangera oficial durant la meva formació escolar.

Com es congria dins tu la consciència de pertànyer a un poble?

La pertinença al poble kurd desperta en mi des de molt petit. Quan tenia devers nou anys, a Turquia, anava a una escola on jo era l’únic alumne kurd!; per tant, des de molt petit he sentit la diferència entre els turcs i els kurds. La política oficial…, fins i tot els ensenyants haurien d’haver estat molt més acollidors i no mostrar el racisme que jo vaig viure ja a aquella edat. Més tard, quan el cop d’estat de l980 a Turquia i els esdeveniments posteriors, els processos que hem viscut i els patiments del poble kurd… La història del Kurdistan que hem escoltat dels nostres pares, dels nostres padrins i de la gent del nostre poble, ha confirmat la nostra identitat. La llengua… Hi ha moltes coses que ens han diferenciat. Les injustícies que he patit, encara que la meva família fos de classe mitjana. Tot això m’ha empès a col·locar-me al costat del meu poble. Aleshores totes aquestes circumstàncies, polítiques, socials, culturals, m’han configurat.

Potser seria interessant que ens fessis un petit retrat del teu poble, del poble kurd.

El poble kurd és un poble d’origen indoeuropeu. És un poble autòcton de la regió de la Mesopotàmia que té més de set mil anys d’història escrita. És un poble que treballava la terra beneficiant-se de la presència del riu i formant part de la civilització mesopotàmica. S’enriqueix de diferents cultures i diferents arrels que han deixat petjada a la zona: els medes, que són els nostres padrins, huritas, hitanis són pobles que han enriquit la nostra cultura. El poble kurd ha fet aportacions molt importants a la cultura mundial, perquè Mesopotàmia ha estat el centre de la civilització mundial. Precisament per això ha estat l’objectiu dels atacs àrabs, dels pobles que venien del desert, d’Àsia i, molt més tard, els atacs que venien d’Europa, les Croades.

Hem hagut de resistir tots aquests atacs i ens hem refugiat molt més cap a les muntanyes; per això els gran centres kurds estan a les muntanyes. Hi ha una zona molt muntanyosa, però també té terres molt fèrtils, amb molta d’aigua. Encara ara és una zona rica i, per això el centre de la guerra. Avui en dia la miniatura de la tercera guerra mundial es fa en aquest territori. Té una zona de desert i té una zona de petroli i gas. És un poble amb una gran diversitat. L’extensió seria similar a l’hexàgon de França; més de 500.000 quilòmetres quadrats.

Potser hem de recordar que 25 milions de kurds viuen a Turquia, 3 milions a Síria, 8 milions a Iraq, 10 milions a Iran, Armènia…A l’Iran són més de deu milions, uns dotze. A Armènia hi ha un nucli petit fruit de l’emigració.


Vos considerau una nació ubicada a quatre estats distints, o a cada estat hi ha una realitat nacional diferenciada?

El poble kurd és una nació que ha estat dividida fa poc; perquè la divisió del Kurdistan és de 1923, després de la primera guerra mundial. La Societat de Nacions va reconèixer el dret d’autonomia i, després, el dret d’autodeterminació del Kurdistan fins a la independència. L’any 1920, a Sèvre, Turquia reconeix la població kurda, però el 1923, a la Convenció de Lausanne, Turquia cobra força i nega els acords anteriors i pràcticament fa la guerra contra els kurds. L’any 1921, a la primera Constitució de Turquia, es diu que Turquia està formada per dos pobles, el kurd i el turc i cada un tindrà una cambra amb una igualtat de drets. Però després nega tot això, tant en l’àmbit nacional com internacionalment, i comencen els alçaments kurds contra aquest règim. Des d’aleshores fins al dia d’avui es manté la resistència en tot el territori kurd, no sols a Turquia, sinó també a l’Iran, l’Irak i Síria. Tenim una llengua nacional, el kurmancî, i hi ha quatre dialectes; vosaltres, aquí, a Mallorca, sabeu què significa això.

El poble parla aquesta llengua?

Sí. Un setanta per cent la parla. Depèn de la zona. A Síria un vuitanta per cent; a Iraq, tothom la parla, és la llengua de les escoles. A Iran no està prohibida, però tampoc l’ensenyen. A Turquia està totalment prohibida la llengua i el seu ensenyament, però un setanta per cent la parla.

Quins països amics té el poble kurd?

(Consulta la seva assessora de premsa i respon). No tenim països amics…

Per què? Quin retret vos fan?

Jo crec que ens ataquen perquè el territori kurd és molt ric, petroli, gas, aigua, agricultura i sol. Endemés està en el centre, a la cruïlla, de les rutes comercials; la que abans es deia “ruta de la seda”. Hi ha moltes raons perquè els estat colonials hi mantenguin els seus interessos.

Potser podríem repassar per zones. Com està la situació a Síria? Sembla que amb la lluita contra l’estat islàmic ha sorgit una autoorganització de con-federalisme democràtic kurd, profundament feminista…i que ara ha de respondre als atacs turcs.

Sí, exactament. El con-federalisme democràtic és una tesi proposada pel dirigent kurd Abdullah Öcalan; i és molt acceptada i amb molt de suport a la regió. A Síria més del setanta per cent del territori està controlat pels kurds. I la regió està dividida en tres autonomies principals; tres autogoverns: un de la Regió de Kobane, l’altre de la regió de Haseke i la tercera és la regió de Efrin, que està ocupada avui en dia per l’exèrcit turc i els seus aliats, grups aliats a Al Qaeda: La resta de les zones que estan baix del control dels kurds són zones que estan dirigides per governs elegits pel poble a través d’unes eleccions participatives directes.

Pobles, autonomies i federació. Un sistema basat en la igualtat i la participació de les dones. També hi participen tots els altres pobles que viuen en aquesta regió: siri-caldeus, àrabs, turcs, txetxens. Tots els pobles, tant si són petits com grossos, participen en el govern. És un govern que ha mostrat que els pobles poden viure junts i en pau si respecten la identitat de cadascú. No amb formes de superioritat, sinó amb una igualtat total. Per exemple, a la regió de Haseke, nosaltres li deim la regió de Jizra, hi ha tres idiomes oficials: kurd, àrab i siri-caldeu. Tots els pobles tenen un percentatge de presència; l’idioma és oficial fins i tot davant l’Administració Central. L’únic sector en el qual estan units és en l’autodefensa. Pel que fa a l’organització de la societat tots els grups són independents.

Està clar que aquí hi ha una ideologia: la ideologia del con-federalisme democràtic. Fer perdre poder a l’Estat, minvar al màxim el seu poder damunt la societat civil. Que les decisions no caiguin des de dalt, sinó que es prenguin des de baix; a través de la participació de la societat. És un projecte polític que té molt de suport, no sols en el Kurdistan de Síria. Està començant a Turquia i a altres parts.

Síria accepta aquest plantejament?

Síria no ho accepta perquè és un govern militar és un govern antidemocràtic. Però, no té presència militar a tota la regió del Kurdistan. Només té una administració a la nostra ciutat i es diu Kamushú. Tenim un aeroport internacional; aquí hi mantenen la força, fins i tot amb la presència dels russos, però estan enrevoltats pels nostres militars. És un punt en el qual tenim relacions, perquè en el projecte no es demana un estat independent clàssic. Nosaltres tenim voluntat de què el nostre projecte sigui compartit per tots els pobles que viuen a Síria; en aquest cas es podria convertir en una confederació. Per això, no ho rebutja totalment, però està clar que no és un govern democràtic. En algunes zones hi ha hagut enfrontaments militars amb el règim. I avui en dia aquest perill existeix, perquè ells han intentat atacar zones del Kurdistan, sobretot a la ciutat de Geresoh, amb el suport de milicians russos i de l’Iran, que són molt forts i presents a la zona. De moment no hi ha hagut grans enfrontaments; sols enfrontaments militars aïllats on el Govern s’ha vist obligat a retirar-se.

I a l’Iran com està la situació kurda?

L’Iran és el segon lloc més important dels kurds, tant pel territori com per la població. El poble kurd i el persa tenen la mateixa arrel. Podríem dir que són dos pobles germans, però sempre en guerra; des de l’antiguitat, des de la separació dels medes i els perses. Els idiomes són molt propers, com l’italià i el castellà, gairebé ens entenem. En canvi no tenim cap proximitat amb les llengües àrab i turca. La consciència nacional és molt forta i la política també és molt forta. Però, en realitat, el govern iranià és el pitjor dels governs de la regió. Un govern totalment antidemocràtic que cada dia aplica la pena de mort contra els activistes polítics kurds i els executa en llocs públics. Vol fer por; és un règim molt feixista i salvatge que col·labora sempre amb els dictadors de la regió, Turquia, Síria. Turquia, Iran, Iraq i Síria sempre s’uneixen quan es tracta d’anar contra el poble kurd. Encara que entre ells tenguin problemes: Turquia es recolza en el sector sunnita de l’Islam; l’Iran en el sector xiïta. Són dos fronts bel·ligerants i sovint xoquen, encara que no sigui una guerra oberta; es du molt en secret. Però, quan es tracta del tema kurd s’uneixen sempre. En el cas del referèndum del Kurdistan d’Iraq, Turquia ha duit una política per a unir a la seva política antikurda l’Iran i l’Iraq. Per fer front al dret d’autodeterminació del poble kurd. No tenim cap dret polític a l’Iran. Hi ha més de dotze milions de kurds; són la tercera ètnia més important de la regió, després dels perses i els azerís. Després de la Segona Guerra Mundial, es va crear una república en aquesta zona, que es deia la República de Mahabad, que sols va durar un any. Ha estat la primera república de la història recent del Kurdistan. De llavors ençà hi ha una història de lluites, alçaments… Arribaren a controlar més de la meitat de les grans ciutats kurdes, però varen fracassar a causa de l’ajuda dels Estats Units, Rússia o dels països que ens enrevolten.

I a l’Iraq?

A l’Iraq, des dels anys setanta, hi ha una certa autonomia. I des de la nova Constitució, la regió kurda de l’Iraq és considerada com un estat federal. L’estat és considerat com una federació de kurds i àrabs. La Constitució diu que Iraq està format per dos pobles. Les llengües oficials són l’àrab i el kurd. La Constitució és una còpia de la Constitució de Beirut: si el President és kurd, el Primer Ministre és àrab; i viceversa. El problema més gran d’aquesta zona és que hi ha regions que no han estat definides sobre la seva pertinença. Per exemple, Kerkük i les zones que es diuen “discutides” no han estat reconegudes perquè, segons la Constitució, s’hi hauria de fer un referèndum perquè la població decidís si vol quedar amb el Govern central o amb la Federació del Kurdistan. Però el Govern no fa el referèndum… sempre l’ajorna. Després de la guerra contra el Daesh, els kurds han alliberat gairebé tots els seus territoris. Kerkük tenia un governador elegit, però els grups armats xiïtes junt amb l’exèrcit iraquià han atacat les “zones discutides” i s’han aprofitat de què els kurds no teníem una unió políticomilitar i han ocupat de bell nou aquestes regions.

Ens parles de la llengua com a element unificador. També ens has parlat de xiïtes i sunnites. Quin paper hi juga la religió?

Sí, perquè per a nosaltres també hi ha un problema gros. Els kurds tenim gairebé totes les religions a la nostra àrea, perquè totes les religions importants han nascut allà. Tenim influències dels musulmans. També dels iazidís, la religió primera del Zaratustra. Avui en dia hi ha kurds que pertanyen a aquesta religió, i la seva regió, Shengar, ha estat envaïda pel Daesh i molts han estat segrestats. Hi ha kurds sunnites, kurds xiïtes i kurds alevites. N’hi ha cristians. Tota aquesta pluralitat crea divisions i els països colonitzadors les han utilitzat. Cada grup s’ha esforçat en dur cap al seu costat la major part de la població. Iran, també. Avui la ciutat més gran del Kurdistan és Kermanshah, a l’Iran, amb un milió i mig d’habitants; la seva població és xiïta. Els partits clàssics d’Iraq i d’Iran mai han pogut treballar en aquesta zona fins que surt el Partit dels Treballadors del Kurdistan i comença a organitzar-se amb una ideologia marxista i s’escampa per totes les parts del Kurdistan, això provoca uns moviments que els partits clàssics, sunnites, mai havien aconseguit. La religió hi juga un paper important en tota aquesta situació.

Passem ara a Turquia. El HPD (Partit Democràtic dels Pobles), és un partit o és una coalició?

És un partit, però, de forma paral·lela, hi ha un moviment que es diu “Congrés Democràtic dels Pobles” que reuneix diversos grups i partits polítics diferents. I aquest “Congrés” dóna suport a, en l’àmbit electoral, el Partit Democràtic dels Pobles. Per tant, de facto, hi ha diversos partits polítics petits que recolzen el nostre partit quan hi


ha eleccions; com l’Esquerra Turca, els petits partits kurds del Kurdistan turc. Són partits que tenen una base electoral important, o influència en aquestes bases. El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), és el que té una major presència a totes les zones del país, no sols a Turquia. Electoralment el nostre partit té més força entre els kurds. Per exemple, si a les darreres eleccions hem recollit més de sis milions de vots, cinc milions i mig són kurds. L’altre mig milió procedeix de votants d’altres ètnies.

A Ankara, a Instambul... hi teniu força?

Tenim la nostra força. El nostre partit té una presència forta a Instambul; aquesta ciutat és la ciutat més gran amb presència kurda, 4 milions de kurds. Hi vàrem obtenir un milió cinquanta mil vots. És molt, no? Per tant, el nostre partit té una força. Totes les esquerres, segons les enquestes, no passen dels cent mil. Electoralment no tenen molta força, però moralment és important, des del punt de vista polític, representar les distintes opcions. Vàrem elegir un diputat armeni, però els armenis que poden votar a Turquia no passen dels deu o vint mil. Vàrem elegir un siri-caldeu com a diputat, però els vots dels siri-caldeus de Turquia no són molts més de tres-cents. El partit kurd més fort és el nostre; el 80% de la població kurda ens vota.

Vos presentau a les eleccions com a HPD o amb les sigles del Congrés Democràtic?

Com a Partit Democràtic dels Pobles. És un partit amb una forta presència, encara que té milers i milers de militants arrestats. Tenim prop de deu mil militants a les presons; entre els quals dos copresidents, diputats del nostre partit, nou diputats més; i altres deu als que han inhabilitat com a diputats, condemnats per motius polítics. A la regió del Kurdistan tenim la majoria dels batles; però, tots els batles de les grans ciutats (des de cinc-cents mil a un milió i mig d’habitants) tots estan arrestats! Els batles estan arrestats i el Govern ha nomenat a travès dels Governadors regionals, els gestors turcs que han reemplaçat els nostres batles. I els regidors estan tots exclosos. Es tracta d’una forma d’ocupació molt clàssica per part del Govern contra nosaltres i els nostres càrrecs electes.

Darrera de Tayyip Erdogan, quines forces econòmiques i socials hi ha?

Erdogan s’ha apoderat del sistema de l’Estat; del sistema polític, jurídic i militar. Abans tenia una aliança, la Coalició Miletista ( compartida amb els gulenistes); els miletistes varen dur Erdogan al poder. I, a l’hora de repartir el poder entre els distints grups, va sorgir la baralla i Erdogan la va guanyar. Ell va pegar un cop d’estat contra tots aquests grups que ell va considerar enemics. Avui en dia hi ha més de 120.000 membres oficials del moviment represaliats. Aquí hi ha jutges, polítics, militars, policies… totes persones importants de l’aparell de l’Estat. Tot aquest aparell de l‘Estat està reemplaçat per les forces d’Erdogan i les seves aliances d’extrema dreta nacionalista. Hi ha aquest canvi estatal i es produeix una aliança electoral que es concreta entre la AKP (el partit d’Erdogan) i l’MHP (l’extrema dreta feixista turca).

Va esser un cop d’estat real o va esser una farsa?

Va esser un cop d’estat organitzat. El mateix Erdogan diu que aquest cop és un regal de Déu. El va aprofitar per a apoderar-se de l’Estat a tots els nivells. Perquè, amb els decrets – llei estatals, el Govern ja no necessita el Parlament. Governa l’estat de setge per decrets llei i canvia tota l’estructura de l’Estat: caps de policia, la judicatura controlada al cent per cent, tota la cort, les universitats… Tothom qui ell pensa que no està aliat al seu partit se’n va a la presó i n’hi posen un altre. Ha estat un cop organitzat per Erdogan perquè tenia por d’un cop real de part dels gulenistes.

Vosaltres vos podeu presentar a les eleccions com a partit?

Sí, clar, però amb moltes dificultats, com ja he comentat. Perquè encara no s’han aturat les operacions en contra nostra, encara fa tres dies varen castigar els nostres dirigents d’Estambul, una capital molt estratègica. Si a aquesta capital hi obtenim més d’un milió i mig de vots, vol dir que no tindrem dificultats per passar el deu per cent, la barrera en l’àmbit nacional per a poder tenir diputats al Parlament. Si això, a Espanya, ho aplicàssiu a les autonomies, estarien mortes, cap passaria el deu per cent nacional. És una política que ha sorgit específicament contra nosaltres. Per això el seu partit (AKP) ha fet una aliança amb l’extrema dreta (MHP), per a assegurar-los el 10%. El Partit Socialdemòcrata s’ha aliat amb una escissió del partit d’extrema dreta i una escissió d’un partit islàmic; també cerquen superar la barrera del 10%; perquè els pot resultar una catàstrofe. Per tant, aquesta barrera està pensada en contra nostra.

Quin percentatge vàreu treure vosaltres?

El 2015 vàrem obtenir el tretze per cent.

Quina relació ha de tenir Turquia amb la Unió Europea?

El nostre partit sempre ha donat suport a la candidatura de Turquia a la Unió Europea amb la condició que Turquia també respecti els criteris i els valors que han fet possible la Unió Europea: Democràcia, eleccions lliures, partits polítics, sistema electoral, etc. Però Turquia avui es troba molt lluny d’aquests criteris. Hem mantingut converses a fi de congelar, per ara, l’adhesió de Turquia a Europa. El Consell encara no ha aprovat l’adhesió, però, de facto, es veu que estan en aquest camí. Tenen relacions amb Turquia, sobre tot Alemanya, per a poder aturar el flux migratori. Turquia utilitza l’emigració com a mesura de pressió sobre la Unió Europea i ho diu obertament. Erdogan deia: “Si Europa no ens dóna sis mil milions d’euros, de què ens serveixen els aeroports i els autobusos? Els omplirem i els vos enviarem”. Quan els alemanys senten això tremolen.

Quins aliats teniu dins la Unió Europea?

Som membres del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista. Podem dir que la majoria de partits socialdemòcrates ens donen suport políticament, no tots. No és un suport molt fort, però al manco a les declaracions… Tenim també el suport dels partits d’esquerra i els partits verds; aquests tres grans grups del Parlament Europeu ens donen el seu suport. Quan presentam mocions respecte de la qüestió kurda i Turquia en el Parlament Europeu, algunes vegades també tenim el suport d’altres, com els Partits Liberals per les qüestions de Drets Humans i democràcia.

Què podem fer des de les nostre Illes Balears per a donar suport a la vostra causa, la causa dels drets nacionals del poble kurd?

Com ja he dit avui matí a la roda de premsa, les eleccions del pròxim 24 de juny representen un paper molt important de cara a l’esdevenidor de Turquia i també per a la població kurda. Nosaltres sabem que aquest govern fa promeses electorals, però, no sols nosaltres, sinó també les organitzacions europees (com l’Agència de Cooperació i Seguretat) ja han denunciat el referèndum pel canvi de la Constitució Turca. Han denunciat l’existència de dos milions de vots que no haurien d’esser vàlids. La diferència entre el sí i el no era d’un milió cinc-cents mil vots. Sabem que no ha guanyat… I aquesta vegada, com que també es tracta d’una qüestió de vida o mort, farà tot el que sigui amb el cens electoral.

Per exemple amb la immigració àrab. Els immigrants àrabs refugiats que són a Turquia, reben cartes perquè votin per la AKP. No es poden fer campanyes electorals en el Kurdistan perquè està en estat de setge. Tenim prohibit entrar a molts de pobles perquè són zones de seguretat. Com podem assegurar les urnes en aquestes àrees? Els interventors nostres, molts han estat arrestats el mateix dia de les votacions. Si lleven la nostra gent, queden sols els del Govern i fan el que els dóna la gana. Per això deim que Turquia no és un estat de dret. No sols ho diu el nostre partit, fa tres dies que les Nacions Unides han dit que Turquia no és un estat de dret. No respecta els Drets Humans, les violacions són clares, i en aquestes condicions les eleccions no poden esser netes i democràtiques.

Avui mateix ho ha dit el Consell d’Europa; i els Estats Units han dit el mateix. La Unió Europea ha demanat que s’ajornin aquestes eleccions. A escala internacional se sap exactament el que passa; i que aquestes eleccions vitals no se celebraran en condicions realment democràtiques. Per això demanam la presència d’organismes internacionals (associacions de Drets Humans, associacions d’advocats…) especialitzats en aquestes tasques. També demanam solidaritat amb els refugiats kurds que viuen allunyats de les seves llars. Tenim dues-centes mil persones en una petita zona que viuen exiliades arran dels atacs turcs a la zona síria d’Efrin. Volem esser solidaris amb ells. També demanam que la comunitat internacional exigeixi l’alliberament del nostre candidat, Selahatin Demirtas, que és a la presó. És el candidat designat pel nostre partit i fins ara no ha estat condemnat. És diputat i és candidat a la Presidència; és lliure segons les lleis nacionals i internacionals.

Hi ha població kurda a Espanya?

Hi ha un petit grup entorn de Madrid i un altre entorn de Barcelona. Tenim tres milions de vots a l’exterior; un milió i mig és a Alemanya. Jo som el responsable de la campanya electoral a l’exterior. Es vota en els consolats i en els llocs designats pel Govern. A Europa som el segon partit polític, després del partit del poder.

Tu pots anar al teu país?

Hi puc anar, però no podria sortir… (riu per primera vegada en tota l’entrevista…

Moltes gràcies, Faruk, ens has acostat a una nació sense estat i això té especials ressonàncies per a nosaltres. Tant de bo arribi prest el dia en què els Drets Humans es facin plenament presents en el teu poble.

 

Comparteix l'article