Estam a mig camí…

Joan Pau Jordà

Han passat dos anys des de la formació de diversos governs progressistes a centenars de municipis i diverses comunitats autònomes: País Valencià, Navarra i les Illes són els màxims exponents de la unió de socialistes, podemites i sobiranistes d’esquerres per treure del govern a la dreta més rància encarnada pel PP. Potser és un bon moment de fer balanç.

Segons diverses enquestes –amb el grau d’incertesa que això pot suposar- si avui hi hagués eleccions, Compromís, al País Valencià, ho tindrà difícil per augmentar significativament els històrics resultats del 2015. Emperò, segurament preservaria la batllia de València. A Navarra es donaria una situació similar: Geroa Bai i EH-Bildu assolirien uns resultats molts similars als de fa dos anys, podrien controlar Comunitat Foral quatre anys més. A Balears, la situació és diferent: MÉS es troba a la baixa, si bé manté bona part dels suports rebuts el 2015.

Ho he dit moltes vegades, i no em sap greu repetir-ho: les eleccions es guanyen o perden per l’acció de govern (clar!), però també per una mixtura d’elements com la conjuntura socioeconòmica i política Estatal. Per la proximitat dels regidors i militants de base a la ciutadania, la visualització política del partit i l’assoliment dels objectius d’acord a les esperances generades durant la campanya electoral. Respecte a aquest darrer punt, un incís molt il·lustratiu. En Tomeu Martí afirmava, al dBalears el passat maig: “La pregunta és, doncs, ens vàrem equivocar ara fa dos anys? I encara me’n venen al cap alguna més: vàrem dipositar massa confiança en unes formacions que no havien estat a l’altura de les circumstàncies en els moments més durs de la lluita contra les polítiques de Bauzá? (…) Dos anys després d’unes eleccions històriques, tenim molt poc per celebrar i moltes preguntes per contestar.”

No ens equivoquem, jo crec que s’ha de fer una valoració relativament positiva de la tasca de govern realitzada. David Abril afirmava ara fa unes setmanes a un acte a la seu de CCOO que MÉS és “la força del canvi”, i té motius per dir-ho. Aquest partit ha promogut, amb PSOE i Podem, el Parc Natural d’Es Trenc, la Renda Social, l’Impost del Turisme Sostenible, el rescat del Túnel de Sóller, la recuperació dels canals en català i ha aconseguit aprovar la Llei de Fosses. A més, també ha aturat la importació de fems a Mallorca i ha fet una normativa capdavantera en matèria dels drets LGTBI, i aquestes només són algunes de les fites assolides.

Recapitulem, doncs. S’ha fet una gestió de govern positiva, però hi ha una tendència electoral a la baixa i part dels moviments socials es troba desencantat amb la formació eco-sobiranista. No fa falta ser molt llest per veure que MÉS té un problema (i que ve d’enrere).

A parer meu, la qüestió de fons és que MÉS no sap que vol, i això afecta directament a les possibilitats de creixement de la formació. El partit no sap si vol ser el millor gestor d’una comunitat autònoma, si vol construir un estat propi o si vol dur a terme una revolució. No sap si vol donar una imatge de govern seriós -capaç d’entendre’s bé amb el PSOE- o en canvi, si vol posar en dubte l’status quo vigent. No sap si vol ser un catch-all party o una formació amb una línia ideològica més marcada.

Potser no saber què vols en la vida és un problema menor quan co-governes un país com el nostre, amb tants i tants reptes. Però si no saps on vas, és difícil elaborar un relat que justifiqui el que fas, malgrat que sigui genial. Si no saps qui ets, és fàcil transmetre una imatge equivocada a part dels teus votants, i això genera desencís. I el que és més important: si no saps què anheles, és impossible transformar el país per fer-lo més sobirà, progressista i verd.

Falten poc menys de dos anys per a les pròximes eleccions. La direcció de la coalició té un gran repte, però l’oportunitat és davant. Estaran a l’altura?

Comparteix l'article