Endeutament endèmic i incompliment de les inversions estatutàries

Una macrohipoteca a les esquenes dels illencs i illenques representa el deute públic de les illes. De 509 milions d’euros l’any 2000 ha passat al voltant de 9.000 milions d’euros al 2017. A nivell del PIB de Balears representa una quantitat important, de prop del 30%. Molt inferior al nivell de l’Estat espanyol que és del voltant del 60%. El creixement del deute ha estat paral·lel a l’escassetat de recursos per mantenir els serveis fonamentals.

Una hipoteca agreujada per la mala gestió i la mala execució de macroprojectes del PP. En la legislatura del Sr. Bauzá se va doblar el deute de la comunitat autònoma.

Amb els Acords pel Canvi la tendència s’ha invertit cap a la reducció gràcies a la bona gestió i a l’esforç per incrementar els recursos propis ja què la promesa de millorar el finançament del PP s’ha incomplert i cada dia s’allunya més.

Davant la impossibilitat que el Govern Estatal ens aprovi un finançament just a curt termini, reclamam que condoni part del deute amb l’Estat com a solució justa front a l’infrafinançament històric de Balears: uns 650 milions d’euros, aproximadament un 10% de la quantitat a retornar. La realitat és que l’Estat deu als illencs i illenques molts més doblers, les inversions estatutàries cap a les illes que se varen incloure amb l’Estatut s’han incomplert. El compromís i l’obligació d’un nou règim especial, REB, i el compliment d’execució de 2.800 milions d’euros d’inversions des de 2008 a 2014 també s’ha incomplert. Val la pena tenir en compte que set de cada deu euros del deute de la Comunitat Autònoma corresponen a deute amb l’Estat i cal que es faci un front comú per reclamar el deute històric derivat de l’infrafinançament.

El bon resultat de l’exercici 2017 del pressupost de la comunitat autònoma ha permès per primera vegada a la història la reducció del deute de la CAIB, invertint la tendència. Amb una bona notícia cap a la recuperació de l’autonomia econòmica , el resultat del 2017 permet plantejar la tornada de Balears als mercats per finançar-nos i iniciar la desvinculació gradual dels mecanismes de l’Estat com per exemple el FLA.

S’han fet moltes intervencions al Parlament sobre l’infrafinançament i el deute, hi ha una comissió sobre l’auditoria del deute constituïda el 2018 i un informe del 2017 de la sindicatura de comptes específic sobre l’endeutament de la comunitat autònoma. Però cap d’aquestes actuacions, molt importants, donaran solució al problema real de l’infrafinançament i la necessitat de dotar a les illes del finançament just que es mereix i que li pertoca. La peça fonamental és la voluntat política i, en aquests moments, la voluntat política del PP que és el que té els instruments per fer-ho no hi és.

Els problemes que es deixen dins un calaix, a l’estil Rajoy, es converteixen en estructurals i endèmics. Això és el que ha passat amb el deute de les Illes Balears, ara és endèmic si no hi ha voluntat política de revertir la situació anant a l’arrel del problema, l’infrafinançament. En moments de creixements econòmics anteriors a la crisi econòmica del 2010, els ingressos propis de la comunitat autònoma permetien, com una mena d’oxigen “superficial”, incrementar els ingressos de la comunitat autònoma per fer front als interessos derivats del deute necessaris per donar uns serveis públics dignes als residents de les nostres illes.

A partir de llavors han aflorat les conseqüències. Per poder donar serveis públics a nivell d’altres comunitats autònomes millor finançades, els ingressos i recursos propis són insuficients. L’AIREF considera que el deute i la insuficiència de finançament són dues cares de la mateixa moneda i que, per això, s’ha d’abordar una solució al problema del deute.

Si hi afegim que la inversió estatal reflectida en els pressupostos generals de l’Estat ens deixa any rere any a la coa en inversions estatals, la situació s’ha convertit en una discriminació que clama al cel.

Són necessàries les polítiques públiques i els recursos necessaris per continuar amb les mesures encaminades a revertir un model de macrocreixement econòmic alt, un 3,7% al 2017, però que no redistribueix la riquesa de forma equitativa entre les famílies de les nostres illes. Aquest objectiu ens encoratja a continuar amb els Acord pel Canvi. No podem continuar sent una comunitat que aporta cada any a l’Estat 667 euros més que la mitjana per illenc i, a canvi, rep 707 euros menys que la mitjana per illenc. Si fem comptes la diferència absoluta de manca d’inversió estatal per illenc respecte a la mitjana espanyola és de 1374 euros . Com he dit abans clama al cel.

Comparteix l'article