El debat del canvi de model

Un informe dels experts que ens perjudica

 Joan Carrió

El model de finançament actual, vigent des del 2009, hauria d’haver estat revisat l’any 2014, de manera que ja han passat més de quatre anys d’ençà de la preceptiva revisió quinquennal prevista en la llei 22/2009. El gener del 2017 la Conferència de presidents va decidir iniciar els treballs per a la reforma del model a partir de l’encàrrec d’un informe a una Comissió d’experts. Aquesta Comissió, integrada per experts designats pel Ministeri d’Hisenda i un en representació de cada comunitat autònoma, lliurà el seu informe el mes de juliol. Es tracta d’un text que conté una proposta més o menys concreta de reforma del model de finançament, juntament amb un reguitzell de vots particulars per part dels diferents experts.

Posteriorment, el mes de novembre, començaren els treballs del Comité Técnico Permanente de Evaluación (CTPE) –integrat per membres del Ministeri i representants de les comunitats autònomes–, que havia rebut l’encàrrec per part del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d’analitzar les conclusions de l’informe dels experts i concretar una proposta de nou model de finançament. El passat 21 de març finalitzà la primera fase dels treballs d’aquest comitè tècnic, que bàsicament ha consistit en la fixació de posició per part de les comunitats en relació als diferents aspectes que defineixen el model de finançament. La següent passa és l’elaboració d’un informe per part del Ministeri per a la seva posterior discussió i elevació, si escau, al CPFF.

En qualsevol cas, i al marge de contactes que s’estan produint també a altres nivells per assentar les bases de la reforma, la sensació és que no hi ha una voluntat real del Govern de l’Estat per dotar a les comunitats autònomes d’un nou model de finançament i que, en tot cas, la seva aprovació està supeditada a un criteri d’oportunitat en funció de la conveniència que determini el context polític, marcat per la situació de Catalunya i la minoria parlamentària del Govern Rajoy.

Però si hi ha un cert escepticisme pel que fa a la concreció de la reforma de l’actual model de finançament en un horitzó més o menys proper, les possibilitats que el nou model incorpori canvis rellevants respecte del model actual i avanci cap a una concepció més federal de l’Estat semblen a hores d’ara força remotes. Així, si bé en algun moment podia parèixer que els conflictes territorials i, en concret, el repte que representava per a l’Estat espanyol el procés català podien estimular el reconeixement del col·lapse de l’actual model autonòmic i la necessitat de plantejar canvis amb una lògica descentralitzadora, la reacció de l’Estat ha enterrat qualsevol bri d’esperança en aquest sentit.

La reforma del finançament que s’està gestant, com ja despuntava la proposta de la Comissió d’experts, pareix que podria acabar amb una simple operació cosmètica d’actualització del model actual, sense afrontar, per tant, els reptes que exigeix avui dia l’Estat de les autonomies. En aquest sentit, l’informe dels experts ja revelava que no es produirien avenços significatius en matèria d’autonomia fiscal o d’equitat pel que fa als mecanismes de solidaritat interterritorial, i les reunions del CTPE així ho han evidenciat, des del moment que els plantejaments en aquesta direcció que s’han defensat des de Balears han fet l’efecte (en absència de Catalunya) de ser prèdiques enmig del desert, amb la immensa majoria de les comunitats autònomes alineades amb posicions garantistes de les necessitats de despesa a partir de transferències anivelladores.

De fet, de la lectura de l’informe de la Comissió d’experts no és només que no es constatin passes decidides cap endavant, sinó que en alguns aspectes fins i tot es confirma un clar retrocés respecte del model actual. El cas més cridaner és el de les mesures que es proposen suposadament per millorar l’autonomia financera de les comunitats autònomes. Tot i que l’informe diagnostica que cal afavorir l’autonomia financera per augmentar la coresponsabilitat fiscal de les comunitats –i evitar la dissociació entre ingressos i despeses que provoca il·lusió fiscal o la percepció que és possible un nivell de serveis públics sense considerar els costs fiscals corresponents–, les mesures que es plantegen en aquest sentit són decebedores.

Per un costat, es proposa la creació d’un IVA col·legial que atorgaria a les comunitats autònomes la capacitat d’augmentar els tipus si així ho decideixen de forma col·legiada, la qual cosa, a part de no ser factible per l’oposició ja coneguda d’algunes comunitats, condiciona l’obtenció de major recaptació a la decisió d’altri i suposa traslladar a les comunitats la responsabilitat de la suficiència del sistema, que correspon a l’Estat. L’altra mesura que es contempla és la introducció de nous copagaments, que afectarien sobretot l’àmbit sanitari.

Però si hi ha un element que deixa en evidència la involució en termes d’autonomia tributària que representa la proposta dels experts aquest és el canvi de criteri pel que fa a la distribució de la recaptació de l’IVA. El model proposat adopta el criteri ja implementat en els comptes públics territorialitzats (les pseudobalances fiscals que des del 2014 calcula el Ministeri d’Hisenda, sota el mestratge del director de FEDEA, Ángel de la Fuente), segons el qual la recaptació d’IVA, distribuïda en el model actual en funció del consum estimat en cada territori, passa a repartir-se per població ajustada. Això suposa que desapareix la capacitat tributària associada a l’IVA, ja que es mancomuna la recaptació associada al consum de la població no resident, la qual cosa és especialment lesiva per als interessos de Balears.

Tot plegat haurem de veure com s’acaba concretant en la proposta que el Ministeri d’Hisenda s’ha compromès a traslladar a finals del mes d’abril, però els auguris no són a hores d’ara gaire optimistes. El professor Guillem López-Casasnovas ho valorava a la conclusió del treball de la Comissió d’experts en la qual representava a les Illes Balears com a oportunitat perduda, i efectivament hi ha pocs indicis que facin pensar que, a l’Espanya d’avui, es pugui repensar la fórmula del “cafè per a tothom”, com reclamava un recent editorial de premsa.

Des del Govern, amb la complicitat i empenta de la societat civil de les Illes Balears, seguirem reclamant amb fermesa un millor finançament, perquè d’ell en depenen els serveis que defineixen l’Estat del benestar i també el nostre encaix dins l’Estat de les autonomies.

Comparteix l'article