Editorial

Un nou curs que comença

David Abril Hervàs

Arriba el setembre i comença un nou curs escolar, però també polític. Un curs que es preveu tens, car és el darrer abans de les eleccions autonòmiques, insulars, municipals i europees que se celebraran previsiblement el 2 de juny del 2019. El repte final d’aquest curs no és altre que el de validar una majoria d’esquerres que permeti donar continuïtat a les polítiques i projectes encetats en aquesta legislatura.

Serà relativament fàcil, i ho ha estat des del principi, marcar distàncies amb el govern de José Ramon Bauzá, que semblava més entestat a imposar la seva croada contra l’escola i el català que en administrar sàviament els vots d’una majoria absoluta que el PP no tornarà a repetir. Aquella etapa va servir per deixar clar que tenir molts de vots no és garantia de bon govern, i que les majories no han de ser mai la coartada per governar només pels «teus», girant l’esquena a la majoria de la societat.

Hem passat d’allò i de la servitud a l’oligarquia hotelera a uns governs plurals, que posen gent progressista de diferents ideologies d’acord per treure projectes endavant, i que a més cerquen el diàleg i el consens entre diferents actors socials per abordar els grans reptes del present i del futur, com puguin ser la transició econòmica i ecològica de les nostres illes. A més, i dins la misèria de ser una comunitat que per a l’Estat és només una màquina de fer diners i que a més d’estar gairebé intervenguda és castigada amb el pitjor finançament, s’han fet les coses bé. Fins i tot s’han realitzat petits grans miracles, com la Renda social garantida, l’Impost turístic o la Regulació d’aspectes del negoci turístic que eren fins fa quatre dies un vedat de grans empresaris tot i afectar el conjunt de la societat. Fins i tot se’ns comença a conèixer al món no pel turisme o la corrupció, que ja semblaven les dues grans senyes d’identitat dels illencs, sinó per allò que plantejam per qüestions clau per a la supervivència de la humanitat, com la llei de Canvi climàtic o la de Residus. Coses que ens fan millor com a societat.

La qüestió és si tot això bastarà per compensar l’onada de demagògia i de feixisme social que vénen imposats des de dalt, perquè aquest sistema, on la bilis i l’odi venen més que la paraula, tanta injustícia i tanta mentida només s’aguanten des d’un revifament de l’autoritarisme. De fet, la «guerra» dels llaços grocs impulsada per Ciudadanos no és un tema que afecti només a Catalunya, sinó una manera d’encarar els conflictes socials i polítics que és als antípodes del diàleg i l’entesa que haurien de caracteritzar la política. Com ho són les irresponsables declaracions i polítiques xenòfobes i racistes pel que fa a les persones immigrants i refugiades, o el combat «contra la ideologia de gènere» que vol encapçalar Pablo Casado. Tot això i més naturalitza i dóna ales als sectors més retrògrads de la nostra societat, que no mereixen precisament el qualificatiu de demòcrates, i algunes mostres d’això també les hem pogut veure amb les furibundes i franquistes reaccions a la imminent exhumació de les restes del dictador.

En aquest curs que comença no sols ens jugam un govern de dretes o un d’esquerres, sinó tot un projecte de convivència civil, que no és poca cosa. Per això, a més de vendre bona gestió, les esquerres tenen el repte de lluitar contra tanta demagògia i tant de despropòsit per part d’unes dretes que no és que s’hagin radicalitzat: és que s’han adonat que el règim cau, i amb ell els interessos de les oligarquies a qui serveixen, i que per tant estan disposats a dir i fer el que faci falta, sense mirar les conseqüències. Aturar els peus a aquesta gent, municipi per municipi, institució per institució, és la gran assignatura d’aquest curs i del que ens resta de democràcia.

Comparteix l'article