Editorial

Fer una mirada ràpida a com està el món des d’unes conviccions sobiranistes d’esquerres esglaia. Començant per l’administració Trump als EUA. Veient com a l’Amèrica Llatina cauen com a fitxes de dominó els governs d’esquerres. Els neoliberals han canviat els cops d’estat militars per la grollera utilització i instrumentalització de la justícia. El cas de Brasil és escandalós. A l’Estat espanyol aquesta estratègia ja ens sona.

Podem continuar per la Rússia de Putin que cada cop s’assembla més a la de Stalin o la Turquia d’Erdogan que aviat no li bastaran les presons per tancar presos polítics, convertida amb campions de la massacre contra el poble kurd, ara no tan sols amb els que viuen en territori turc, sinó també els que estan a Síria.

Però si ens acostem a casa nostra, ens trobem amb una Unió Europea de la qual pràcticament ha desaparegut la socialdemocràcia i les altres esquerres. L’estrena dreta i xenòfoba campa per Polònia, Hongria i altres països de l’est. A Àustria governa una “gran coalició” però ja no amb els socialistes, sinó els democratacristians i l’extrema dreta. El gran partit socialdemòcrata alemany segueix el rastre de Merkel.

I què s’ha fet de l’esquerra mediterrània?. A Grècia Syrisa derrotada i matxacada pels poders fàctics de la Unió Europea. A Itàlia Mateo Renzi s’ha carregat, les altres èpoques potent esquerra italiana i ara una aliança de tres forces de dretes, amb un ressuscitat Berlusconi amenaça en guanyar les pròximes eleccions, mentre aquesta feina a França l’ha fet en Macron. Derrota de l’esquerra i posada en marxa totes les retallades de drets i reformes que exigeix el neoliberalisme i que aquí coneixem tan bé. Tan sols ens queda Portugal, a on governa un pacte de tres partits d’esquerres i ho deuen fer molt bé per què ningú en parla. Si la cosa no funcionés, estarien a les portades de tots els mitjans.

I què dir de l’Estat Espanyol que camina acceleradament cap un règim autoritari i antidemocràtic? . Incapaç no tan sols de resoldre per la via del diàleg les diferències dins el seu model territorial sinó que accentua el centralisme ofegant les comunitats autònomes i els ajuntaments tan econòmicament com buidant-los de contingut polític a través d’un Tribunal Constitucional al servei dels grans poders de l’Estat.

Incapaç de mantenir la separació de poders, deixant la justícia a les ordres dels grans poders. Una justícia que empresona tant canta-autors com poetes o líders polítics que discrepen. Sembla que li vol fer la competència a Erdogan.

Incapaç de veure que el règim de la Constitució del 78 respon a altres èpoques i que està necessitat d’una reforma en profunditat. Incapaç d’afrontar un canvi constitucional per por a perdre els privilegis de que ha gaudit la classe dominant fins ara.

És més important mantenir el poder del bloc dominant, grans empresaris i banquers, sectors importants de la judicatura, polítics corruptes de la dreta de tota la vida i per descomptat la monarquia que defensar i consolidar la democràcia.

Cada cop tenim més clar que vivim una profunda contradicció entre la democràcia i el pinyol que controla l’Estat amb el Rei com a cabdill i en Rajoy com escuder.

Però allò que demostra el grau de gravetat de tot això que estic exposant és el fet que tenim un govern en minoria. Que bastaria un acord entre el PSOE, Podemos i els sobiranistes per salvar la democràcia. Però el PSOE prefereix callar davant tot el que està passant, que no donar suport clar al govern que aliar-se amb Podemos i els sobiranistes. Lamentablement el PSOE avui és una pota més d’allò que podríem anomenar el bloc dinàstic: PSOE, PP i Ciudadanos.

Dins aquest trist panorama pels demòcrates i les esquerres tant sols destaquen dos governs d’esquerres, un al País Valencià i altre a les Illes.

És per això que som un convençut que per les persones d’esquerres del nostre País hauria d’ésser tasca absolutament prioritària preservar el nostre govern i les nostres institucions i aconseguir que es mantenguin a les pròximes eleccions del 2019. Si ara perdem el govern, no ens creguem que tan sols ens costarà una legislatura recuperar-lo, com altres vegades.

I si volem mantenir el Govern i les altres institucions han de seguir fent una gestió ben feta com fins ara, s’han d’haver acabat les crisis i confrontacions, tots remant a una per fer un important esforç perquè les nostres Illes continuïn sent un oasi de llibertat i democràcia dins un Estat cada cop més autoritari i una UE cada cop més de dretes.

Comparteix l'article