Editorial

La primera obligació que hem de complir a aquesta editorial és demanar disculpes per què el número 65 de l’Altra Mirada surt més tard d’allò que és habitual. L’explicació és ben senzilla, no podíem treure la revista del mes d’octubre sense parlar de l’u d’octubre a Catalunya i per això feia falta retardar l’aparició de la revista i incloure a la secció l’ull crític articles que parlessin d’aquest importantíssim esdeveniment històric.

Malgrat totes les operacions de l’estat per impedir el referèndum a Catalunya, inclosa la brutal repressió de les forces d’ocupació espanyoles, hi ha hagut paperetes, cens, urnes, col·legis electorals i els ciutadans han pogut votar. Més d’un 43% de participació en un referèndum prohibit per l’estat i reprimit amb violència per les forces d’ordre espanyoles. Quina participació hagués aconseguit un referèndum sense entrebancs…?

Una vegada més el poble català ha donat una lliçó de civisme i pacifisme, però sobretot de consciència nacional de poble. Una lliçó que ni l’Estat espanyol, ni la Unió Europea ni el món podran ignorar.

No sabem com evolucionaran els esdeveniments a partir d’ara, però ja no hi ha moltes sortides. O s’obri una negociació entre el Govern central i la Generalitat que permeti un referèndum o s’utilitza la força de l’estat per reprimir a un poble sencer, amb totes les seves conseqüències.

A hores d’ara no podem saber si la potencialitat del moviment sobiranista català aconseguirà els seus objectius a curt termini o no. Però allò que si ja sabem, és que ha fet entrar amb una crisi irreversible al règim del 78 i la seva constitució.

Fa temps que és bastant evident que amb la constitució del 78 no es pot donar una cabuda digna a Catalunya i al País Basc. Fins i tot està sobradament clar que la progressiva recentralització de les polítiques estatals estan qüestionant a les mateixes autonomies. El model territorial espanyol és incapaç ni tan sols de pactar un finançament autonòmic acceptat per totes les comunitats autònomes. Es miri per on es miri el model territorial nascut de la Constitució del 78 fa aigües per tots els costats.

Per si faltava qualque cosa per donar per finiquitada la Constitució, la impresentable aparició per televisió del rei Felip VI el 3 d’octubre passat ho deixa molt clar. La Constitució li atorga al Monarca una funció mediadora i a la crisi més greu del sistema des del 23 de Febrer surt el rei i actua com a representant del més dur i cru espanyolisme. En definitiva actua com a President Honorífic del PP.

Com diu l’expert en dret constitucional Javier Pérez Royo a un article de l’ARA, del diumenge 8 d’octubre, el Rei, després d’aquesta intervenció queda totalment desqualificat i apareix com una necessitat inqüestionable la celebració d’un referèndum sobre República o Monarquia a l’estat espanyol.

En definitiva estan qüestionats els dos elements que els franquistes i especialment l’exèrcit varen imposar a la Constitució del 78, “la indisoluble unidad de la Patria Española” i la Monarquia.

Mentre Catalunya camina amb moltes dificultats cap a la seva plena sobirania, l’estat espanyol està en una greu cruïlla: O s’imposa una sortida autoritària a la turca, impulsada per la monarquia, el PP, Ciudadanos i una part del PSOE o des de l’esquerra i les forces sobiranistes s’obri camí un nou procés constituent que solament serà de baix a dalt o no serà, que reconegui tots els drets cívics i socials fins i tot el dret a decidir dels pobles.

Comparteix l'article