Dos anys dels Acords pel Canvi Realitats i percepcions

 

Josep Valero

Consell de Fundacions Darder-Mascaró

Ara fa dos anys que per primera vegada una nítida majoria d’esquerres guanyà les eleccions autonòmiques, les insulars i la majoria de municipis. Una diferència substancial respecte als dos anteriors pactes de progrés, a on Unió Mallorquina sempre condicionà les majories per a governar.

El juny del 2015 es firmà el full de ruta per al pacte de governabilitat per a la legislatura 2015-2019 de les forces progressistes de les Illes Balears, amb el suport del PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i PODEM. És el que es coneix com els Acords pel Canvi.

He fet una lectura ràpida i poc aprofundida sobre el compliment d’aquests acords. Basada amb la meva visió subjectiva sobre el que m’he informat, llegit, conegut, interessat o percebut a través dels mitjans de comunicació. He establert quatre categories: El que per a mi està ja fet, el que està iniciat i bastant avançat, el que sols està començat i finalment el que al meu entendre encara està per fer.

Sobre la base de la meva percepció de 131 propostes acordades 38 estan realitzades (el 29%). S’han iniciat amb un grau avançat de tramitació o amb uns primers compliments parcials 24 (el 18,3%). S’han iniciat uns primers tràmits o estudis en 39 propostes (el 29,7%). No s’han començat o no ho conec prou bé si ho han fet, 30 propostes (el 22,9%).

A mitjan legislatura quasi un 4747,3%3% de les propostes estan executades o en un avançat estat d’execució. Un altre 29,7% ja estan en les fases prèvies o en grau inicial d’execució. En conjunt més de les 3/4 parts del programa pactat estan complides o amb una fase o altra d’execució. Per a mi es podria posar una nota de notable alt, al compliment dels Acords pel canvi tan sols a mitjan legislatura. Cal ponderar les facilitats i dificultats de cadascuna de les propostes compromeses. No és el mateix derogar el TIL que fer aprovar una llei al Parlament. I que en una cultura de pacte, els ritmes i consensos també tenen la seva pròpia dinàmica.

La veritat és que si l’Equip de Redacció de L’Altra mirada no m’hagués demanat fer una valoració política d’aquests dos primers anys de legislatura, no m’hagués tornat a llegir les propostes dels Acords pel Canvi. I com jo la immensa majoria de la població. Per això quan surt una enquesta feta per la Fundació GADESO sobre la percepció si ho fa bé o malament el govern de les Illes Balears, surten uns resultats que no cal menystenir. http://www.gadeso.org/sesiones/gadeso/web/14_revista/ca_10000292.pdf

Valoren positivament la gestió del govern com a bona o com a regular, els votants del PSOE ( un 77% i un 18%). Els votants de MÉS, ajuntant de manera incorrecta Menorca i Mallorca,( un 60% i un 29%). Els votants de PODEM (un 54% i un 29%). Els votants del PI, PP i Ciutadans voten majoritàriament en contra de la gestió del govern, amb un 47%, un 94% i un 90%, respectivament.

I fent una valoració global de la mostra sobre el compliment o no dels Acords del Canvi, un 14% considera que ho fa prou bé, un 29% que malgrat que les discrepàncies internes és positiu, un 33% que no saben concretar els seus projectes, i un 24% que és un desastre per a la nostra comunitat.

No he pogut per més de comparar la meva anàlisi sobre el grau de compliment dels Acords del Canvi amb aquesta enquesta de GADESO. Deixant al marge detalls tècnics de més o menys grau de fiabilitat, el fet és que detecta uns certs corrents de fons per analitzar.

Un d’aquests és el que el grau de compliment dels Acords pel canvi és molt més elevat del que és percebut per una part de la població. Que un 24% de la mostra enquestada consideri una catàstrofe els Acords pel canvi entra dintre la normalitat d’una part del votant del PP i de Ciutadans. Facin el que facin les esquerres sempre seran uns dimonis. Però que un 33% digui que no saben concretar els seus projectes, indica que una part dels votants de l’esquerra estan desinformats i que juntament amb una altra part dels votants de la dreta, perceben l’actuació del govern no tant pel que realment fa, sinó perquè es fien d’opinions externes d’un tipus o altre.

La batalla de la comunicació és clau en la disputa de l’hegemonia cultural i política. I no és tan sols una qüestió de tècnica comunicativa, que també cal valorar, sinó de capacitat de mobilització i de militància política per explicar el que es fa bé, rebatre les calumnies i desinformacions interessades, saber explicar de manera autocrítica les errades quan es facin, i sobretot valorar la feina de l’esquerra en el compliment dels compromisos realment adquirits.

Un altre tema a considerar per part de la gent de l’esquerra, és si s’està esbiaixant l’expectativa subjectiva dels canvis, amb el que realment es pactà amb els Acords pel Canvi. El sorgiment de la impaciència dels qui voldrien canviar les coses immediatament, que reclamen més «valentia», pot xocar amb la realitat dels acords presos i amb una societat que estava farta d’en Bauzá i de les seves malifetes, però que no és segur que tingui tan clar de manera majoritària, quin és el model econòmic i social que vol aconseguir. Hi ha ja prou base social per dir que l’actual model no agrada i és prou injust i ineficient. Però no està tan clar que estiguin assumits socialment quin són els objectius concrets a aconseguir, com fer-los possible i com actuem de manera coherent en tots els aspectes de la governança per avançar cap als mateixos.

Els Acords pel canvi són la base per iniciar el debat sobre el Pla de transició del model econòmic, social i ambiental que creiem que necessiten les Illes. No podem quedar aturats, però tampoc caure en el pur voluntarisme sobre què ens agradaria fer. Hi ha projectes concrets, mesures millor o pitjor encertades, però el que en cap cas podem fer, és que la dinàmica dels canvis s’allunyin de la base social que realment està disposada a defensar-los.

En aquesta segona fase de la legislatura el govern s’hauria d’esforçar a consensuar amb el conjunt de la societat els pilars del pla de transició cap a un nou model de desenvolupament per a les nostres illes. Arribar a consensos majoritaris amples sobre els objectius a mitjà i llarg termini. De tres o quatre legislatures. Però els pilars, les bases, les primeres mesures del pla de transició, s’haurien d’aconseguir pactar-los en aquesta legislatura. Segurament és l’assignatura més difícil, però guanyar la credibilitat sobre aquesta, és la que determinarà amb les pròximes eleccions si l’aprova o no la ciutadania.

I finalment remarcar que una de les propostes claus dels Acords pel canvi és aconseguir un altre tipus de tractament de l’estat central. No podem ser tan sols el 22,4%4% dels ciutadans espanyols i estar a la benvolença dels governants espanyols per aconseguir els nostres objectius. Necessitam també més sobirania per fer la millor política per a casa nostra. En els Acords pel canvi hi ha les primeres passes. Però caldrà lluitar molt per aconseguir-les.

En aquests dos primers anys de govern fem una petita aturada per a pensar com millorar les coses i com explicar més didàcticament tot el positiu que hem aconseguit. Una petita aturada per agafar un major impuls, perquè aquesta segona fase de legislatura serà molt més dura de la que hem viscut fins ara.

Comparteix l'article