ANDREU GRIMALT ROSSELLÓ

Fent xarxa i concertació avançam en el Tercer sector

Nascut l’agost de 1979, aquest sociòleg de 38 anys ja té una ampla experiència de coneixements sobre la societat de les nostres illes. Va fer la carrera a la Universitat de Granada. S’incorporà de seguida a treballar a la Fundació GADESO. Durant tretze anys ha participat en infinitat d’estudis i enquestes que ha realitzat la Fundació. També desenvolupà experiències de difusió comunicativa a la Fundació, com va ser El Periscopi, revista digital diària d’opinions polítiques i socials, amb uns col·laboradors voluntaris i estables, de gran pluralitat ideològica. Col·labora de manera habitual a diversos mitjans de comunicació.

A partir d’aquest any 2017, ha passat a ser el Director Tècnic de la xarxa EAPN Illles Balears (Xarxa per a la inclusió social de les Illes Balears).

Què és EAPN ?

Són les inicials amb anglès de European Antipoverty Network, Xarxa europea contra la pobresa. Sorgeix l’any 1990 i la seva principal finalitat és poder ser una entitat reconeguda a les institucions europees, de cara a poder ser consultada abans de qualsevol proposta de tipus social i contra la pobresa, que vulguin fer les institucions de la Unió Europea. La Xarxa s’estructura a cada estat de la UE, i si aquest té un component més o menys descentralitzat, també es creen xarxes en aquests ens territorials. A l’Estat espanyol hi ha 17 estructures de la xarxa, una per cada comunitat autònoma, a més de les de Ceuta i Melilla. La Xarxa no té un caràcter jeràrquic, malgrat que treballa en la recerca de la coordinació. Hi ha una assemblea anual de les xarxes estatals, reunions cada dos mesos d’un Comitè Executiu ( on jo represento a la Xarxa de les Illes) i una Comissió Permanent.

I a les Illes qui forma part d’ EAPN?

Hi ha 16 entitats i una xarxa que s’anomena FEIAB (Federació per a la infància i l’adolescència de les Balears). Creu Roja, Projecte Home, Deixalles, Càritas… entitats més grans o més petites, però totes amb l’objectiu compartit de lluitar contra la pobresa i les causes estructurals que la generen. La nostra Xarxa com a tal té dues persones que s’hi dediquen professionalment. El conjunt de totes les entitats ocupen entorn de 2.500 persones i mouen un volum aproximat de 50.000.000 d’euros anuals. Pretenem articular una veu única de cara a negociar amb les administracions públiques de les Illes, sobre les polítiques de contingut social.

Com estau organitzats?

L’òrgan màxim de representació és l’Assemblea General. Hi ha un vot per cada entitat. L’assemblea elegeix una Junta Directiva composta per vuit membres. L’actual Presidenta és Margalida Jordà de l’entitat NAÜM de Son Roca, que treballa amb infants amb dificultats i amb famílies vulnerables. El vicepresident és Andreu Cloquell, de la Cooperativa Jovent de Son Gibert. La secretària és Llúcia Carreres del Patronat Obrer i la tresorera Catalina Mateu de Càritas. Després hi ha 4 vocals més.

I EAPN a la vegada forma part de la Taula del Tercer Sector…

En efecte. La Taula del Tercer Sector està formada per EAPN com a representació de les entitats que lluiten per a la inclusió social; per les entitats que representen les demandes inclusives dels malalts mentals; per les entitats que tracten els temes de la inclusió pel que fa als discapacitats físics i mentals; per les entitats representatives del voluntariat social i per la xarxa d’economia solidària REAS. És una vertadera Taula de xarxes. L’abast d’aquesta taula és la de considerar tan sols a les entitats que treballen d’una manera o altra amb polítiques estables d’inclusió social. Respectam a les entitats que fan funcions merament assistencials o considerades tradicionalment com a beneficència.

Els bancs d’aliments, refugis de nit… Ajuden a tapar els forats més immediats de la supervivència. Ja és una gran i necessària tasca. Però són funcions tan sols d’emergència social. Els nostres objectius pretenen ser més estratègics i d’acompanyament cap a la inclusió social general.

En què estau treballant actualment?

Com a fites més immediates de la Taula, hem aconseguit participar en la ponència sobre la Llei del Tercer Sector a les Illes Balears, que sembla que serà aprovada tot d’una que s’iniciï el període de sessions del Parlament. Hi ha un acord de tots els partits que formen la Cambra sobre el seu contingut, Per això esperam que es pugui aprovar al més aviat possible, i a ser possible amb el tràmit de lectura única. La Llei tindrà un gran valor per al reconeixement social i públic de les nostres activitats.

I l’altre projecte en el qual feis feina és sobre la Llei d’Acció Concertada…

Sí, aquesta és un altre dels projectes que veiem fonamental. Tant de bo que no fes falta l’existència de totes les nostres entitats per ajudar a atendre les diferents i múltiples necessitats socials. Tant de bo que totes les administracions públiques poguessin cobrir per elles mateixes tots aquests serveis que oferim. Però mentrestant, cal valorar el treball entusiasta que no fa altri i que és del tot necessari, de les nostres associacions. Cal posar unes bases que permetin l’estabilitat i la planificació de la nostra feina. No estar pendents cada any de les discrecionalitats de les subvencions. De patir constantment per les dificultats de tresoreria, malgrat que hi hagi ingressos públics assegurats. Per això plantejam la necessitat d ‘una Llei que permeti a les Administracions i a les entitats socials establir la possibilitat de concerts que reconeguin els serveis que s’estan oferint, que es regulin de manera clara i transparent i amb totes les garanties de control per part de les administracions públiques, però que facilitin a les entitats les possibilitats d’establir una planificació estructurada i segura de cara a complir millor les seves finalitats socials.

Des dels teus coneixements professionals, com valores l’actual situació pel que fa a l’exclusió social de la nostra comunitat?

Actualment hi ha una certa millora pel que fa a les xifres de persones en risc d’exclusió i de pobresa. Estam arribant a les xifres que hi havia abans de la crisi. Amb la crisi hi havia a prop de 300.000 persones en risc d’exclusió social. Actualment estam entorn de les 220.000. Aquestes xifres surten de l’indicador AROPE, que s’extreu de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE. Es valoren les rendes familiars que no arriben al 60% de la renda mitjana del país, la baixa intensitat dels treballs en les llars ( percentatges de temporalitat i treballs parcials respecte al volum d’hores de treball anuals), i les carències materials severes en les llars ( es consideren si hi ha 4 dels 9 ítems que demana l’INE, com p.e. si no poden fer vacances anuals, no poden pagar despeses extres, deutes de qualque rebut de lloguer o electricitat…)

Tenim aquestes dades desglossades per Illes?

No. L’enquesta de l’INE es fa a l’àmbit de les comunitats autònomes i les dades desagregades no són representatives en l’àmbit estadístic pel que fa a les illes. És a dir, que el pes de Mallorca condiciona òbviament el resultat autonòmic. Hi ha diversos estudis aproximatius de caràcter privat, però oficialment no hi ha altra dada pública que no sia l’INE per estudiar el tema de la pobresa a les nostres illes.

Amb tota aquesta informació que dónes, podríem dir que tenim una societat civil potent a les Illes?

No. Malgrat que hi ha una realitat de participació general en un nivell o altre important, la realitat és que els qui estiren solen ser molt pocs i a vegades els mateixos a diferents bandes. No hi ha una renovació assegurada de quadres directius a les associacions. Ens manquen ganes de compromís i de continuïtat especialment en els àmbits de direcció. Aquest compromís exigiria a la vegada més formació i més capacitat d’autoaprenentatge en les diferents estructures directives i mitjanes de les organitzacions. Adquirir més habilitats de comunicació social i d’iniciativa de projectes. Cal cultivar la necessitat d’exigència social, però a partir de la cultura de la participació ciutadana. És cert que hi ha hagut respostes socials i massives en determinats moments puntuals. La protesta pot aconseguir o no els seus objectius, però sense articular la participació, s’acaba difuminant o desvirtuant. Ens queda molt per avançar de cara a articular una societat civil potent i organitzada a les nostres illes.

Com a sociòleg, quins perills més importants trobes que tenim com a societat a Mallorca?

L’actual model productiu. És una font permanent de desigualtats i de malbaratament de recursos. És important que hi hagi consciència que cal un canvi de model. Va més enllà d’un tema de solidaritat i de justícia. Es fan coses però falta un rumb clar de cap a on se’n vol anar. I fer aquest rumb amb la participació de la gent. A vegades la mateixa Administració parla de fomentar la participació, però després els caus que ofereix no arriben ni de bon tros a les expectatives que es creen…

I quines oportunitats hauríem d’aprofitar?

Apostar clarament per la formació de la ciutadania. Aconseguir frenar l’abandonament escolar que ha estat propiciat pel model de mà d’obra barata i poc qualificada que fins ara necessitava la nostra economia. Aconseguir treballs de qualitat i estables. I a la vegada encarar amb perspectiva els nous reptes que ens imposarà l’economia del coneixement, la robotització, els nous serveis qualificats… A escala social, cal debatre amb urgència garantir els drets materials d’existència per a tots els ciutadans. Cal protegir els temps d’adaptació a les noves realitats de la gent poc qualificada. No és ja possible que el mercat de treball pugui garantir un treball digne per a tothom.

Creus possible garantir aquests drets subjectius de dret material a l’existència per a la ciutadania?

El IV Pilar de la UE, el nomenat pilar social, parla de la necessitat d’assegurar uns ingressos mínims vitals per a la ciutadania a la UE. Però la Comissió ho estableix sols com a recomanació. Cada Estat és lliure per fer-ho o no, segons estableixen els mateixos tractats europeus. A la Carta Social Europea es parla que cap prestació social hauria d’estar per sota del llindar de la pobresa. No sé quina hauria de ser la forma concreta de fer-ho. Però els drets subjectius s’haurien de reconèixer també com d’obligat compliment. Una Renda Bàsica Universal i Incondicional també seria una bona proposta per a complir amb aquest dret. També com a xarxa EAPN hem recolzat, amb el Grup Renda Bàsica Illes Balears, la necessitat que el Parlament de les Illes Balears recomani fer un estudi d’aquesta proposta de RBUI i el que suposaria per a les nostres Illes.

Vols afegir qualque cosa més?

Tan sols dir que mantenim una interlocució permanent amb les diferents administracions illenques, Parlament, Consell Insular, Ajuntament de Palma…, per tal de treballar i desenvolupar els Pactes per a la Inclusió signats ja fa uns anys. Lògicament, parlam amb tots els grups polítics per tal de definir i intentar aconseguir una sèrie d’objectius estratègics de manera consensuada i no subjecta a les alternances del poder. En aquesta línia, establim cada any de manera conjunta unes prioritats d’actuació i en fem un seguiment continuat en reunions cada dos mesos. Hem avançat força amb els actuals pactes i esperam fer-ho amb la resta d’illes i ajuntaments.

Comparteix l'article