Balanç de dos anys de pactes d’esquerres: gestió no és revolució, però sí transició

David Abril Hervàs

Co-portaveu MÉS per Mallorca

El maig del 2015 es va expressar a les urnes el desig de canvi de la gent arreu de les Illes, després d’una de les etapes més fosques amb un Govern autoritari i uns Consells i Ajuntaments que no feien altra cosa que seguidisme de la manera tirànica de governar de Bauzà, del seu fanatisme anticatalanista i de la seva doctrina de les retallades.

Només han passat dos anys i el balanç que fem des de MÉS per Mallorca ha estat positiu des del primer moment, sobretot quan un veu com avança arreu d’Europa i del nostre entorn el fantasma del feixisme, o les dificultats perquè les esquerres a Espanya arribin a acords perquè no ens governi la dreta més corrupta del continent. Posats en context, els Acords pel Canvi són un oasi de transformació, però també de responsabilitat, davant aquestes circumstàncies. Però arribats a l’equador de la legislatura és hora també de passar de la valoració a l’avaluació, amb perspectiva crítica, i als diferents nivells.

Pel que fa al Govern, aquest va recuperant a bon ritme la dràstica retallada de treballadors i treballadores públics als serveis públics, especialment a salut i educació, imprescindibles per garantir els drets bàsics. Els Acords pel Canvi s’estan complint a bon ritme tant pel que fa als serveis socials, com les polítiques mediambientals i de protecció del territori. I en matèria turística tot i la bona feina -l’impost de turisme sostenible va ser una de les primeres mesures aprovades, parlem del primer executiu que s’atreveix a destinar zero euros a la promoció del «sol i platja», o que considera necessària la reducció de turistes a l’hivern, i ho diu-, ens enfrontem al debat social de la massificació, com a conseqüència tant del fenomen del lloguer turístic -en procés de regulació i contenció- com de la conjuntura de la Mediterrània, que desvia cap aquí turistes d’altres destinacions considerades menys segures.

En conjunt, el pacte al govern ha funcionat bé sense la subordinació al «germà gran» que en altres pactes representava el PSIB, amb una diferència de vots i escons importants respecte a les altres esquerres. Ara, i malgrat la sortida del govern de MÉS per Menorca arran de la «crisi dels contractes» i el suport extern de Podem -amb un excés de renou, a vegades-, la relació entre socis fa que les polítiques que es despleguen siguin molt més equilibrades i consensuades que en altres moments, tant a escala de grups polítics com de societat civil, i aquesta darrera també és una gran diferència respecte a altres pactes.

El Consell de Mallorca intenta recuperar el seu paper de govern de l’illa, com ho són la resta de Consells a les altres, tot i la situació en què ho deixà el PP de Maria Salom la passada legislatura, en què el va convertir en una eina de convocatòria de misses i actes folklòrics, absolutament subordinat als dictats de Bauzá. S’ha consensuat amb el Govern un calendari de traspàs de competències que, en paral·lel a la reforma de la institució, han de fer del mateix l’òrgan de referència dels mallorquins per resoldre els seus problemes i implementar les principals polítiques, com ja ho és en bona mesura de cara als Ajuntaments, que han trobat en el Consell de Mallorca un gran aliat, entre d’altres, front a la Llei Montoro. El gran repte, que traspassa les nostres fronteres, és una reforma legal en l’àmbit d’Estat que faci que el Consell deixi de funcionar amb les limitacions d’una corporació local i sigui vertaderament considerat -com assenyala el mateix Estatut- administració autonòmica. Tot i així, s’han assolit fites importants, com l’aturada de la importació de fems de l’estranger, el rescat del túnel de Sóller, o la Llei de camins públics que s’acaba de proposar, entre d’altres.

Als municipis, MÉS per Mallorca va esdevenir el 2015 la primera força municipalista a l’illa, la qual cosa diu molt de la manera de ser i funcionar del partit. Quan parlem des de baix, parlem d’això: de què la nostra concepció de sobirania comença municipi a municipi, barri a barri, del primer esglaó de construcció democràtica del país. Tant des del Govern com des del Consell hi ha hagut un esforç important per dotar de recursos uns Ajuntaments condicionats pel Ministeri d’Hisenda a l’hora de desplegar les polítiques públiques necessàries, i tots i cadascun dels nostres regidors i regidores, batles i batlesses, han treballat de valent i ho seguiran fent per millorar les condicions de vida dels seus veïns i veïnes, amb pocs recursos i molta feina i implicació personal. I ho seguiran fent.

El repte, en l’àmbit municipal, consisteix en valorar les bones experiències desplegades municipi a municipi per la gent de MÉS per Mallorca que sobretot en matèria de participació ciutadana, medi ambient o serveis socials, no sols ha servit per millorar els serveis, sinó per construir pobles i ciutats més cohesionades i empoderades. Quan no tenim corporacions de comunicació al nostre servei, la millor manera de créixer és predicar amb l’exemple, i les nostres batlies i regidories i especialment la de Palma, amb Antoni Noguera al capdavant, i el seu (i el nostre) projecte de canvi de model de ciutat és una gran oportunitat.

En conjunt, i molt especialment amb els recents relleus a les batlies d’Alaró i sobretot la de Palma, MÉS per Mallorca romp clixés, avançant a partir dels fets cap a una visió del sobiranisme illenc d’esquerres i ecologista com una força amb vocació majoritària i amb voluntat de construir majories socials per canviar el país, i aquest és el camí a seguir per guanyar les eleccions del 2019, o si més no ser la força hegemònica en la necessària aliança amb la resta de forces d’esquerres del país, PSIB i Podem. I sobretot és important guanyar perquè les polítiques iniciades en tots els àmbits, es consolidin i apuntalin el concepte de transició cap a una Mallorca digna, verda i lliure, aquella que somiàrem als nostres documents fundacionals.

La gestió, així com el creixement d’una força política que passa de ser minoritària a hegemònica, no és un camí exempt de contradiccions: justament d’això es tracta a l’hora de construir majories socials. En la gestió a tots els nivells hem comès encerts i desencerts, però en la tradició de les esquerres euro-cèntriques, de posar l’accent en el 20% de coses no resoltes en lloc del 80% de fites aconseguides.

S’ha iniciat decididament el debat social i polític per al canvi de model econòmic i turístic, però la crítica i l’autocrítica només poden ser assumibles si les situem en el marc cognitiu de la transició cap a una altra societat, i de les limitacions de l’acció de govern d’unes institucions locals, insulars i autonòmiques amb menys poder de decisió que no fa una dècada. Això vol dir que l’optimisme de la voluntat dels canvis i fites assolides no ens pot fer caure en l’autocomplaença, i també reconèixer des del pessimisme de la raó que amb la gestió no farem la revolució, però sí que podem fer passes decidides cap a la transició, i que en tot cas per fer més i millor, també cal avançar en termes de sobirania, i això implica necessàriament confrontació amb l’Estat. I no l’haurem de cercar: ens hi topem cada dia.

Per validar si les polítiques públiques impulsades serveixen per transformar en la perspectiva desitjada, ens hem de fer preguntes com ara: aquesta política serveix per millorar la qualitat de vida de la gent i reduir els nivells de desigualtats? Aquesta mesura contribueix a limitar el poder de les oligarquies o el reequilibra en benefici de les majories? Aquesta decisió permet protegir la nostra malmesa terra? Amb qui hem comptat, més enllà de l’entorn polític, per dur aquesta política endavant? Això que fem serveix per incrementar la consciència social i el somni compartit d’una altra Mallorca necessària?

Preguntes molt més útils que la crítica poc raonada, el «tanmateix», o la incredulitat de pensar que passarem a ser l’illa somiada sense transitar des d’allà on som i els instruments que tenim. Allò que no hem de perdre són els nostres objectius de transformació, i anar avançant tant pel que fa a institucions com de carrer, amb un nivell de complicitat més gran del que hem comptat fins ara amb els moviments socials que com MÉS per Mallorca, seguim desitjant una illa de dignitat. Molta feina feta, i molta més per fer.

Comparteix l'article