7.4 Relats prohibits de la Corea del Nord

La Corea del Nord de Kim Jong-un, fill de Kim Jong-il, nét del pare fundador Kim il-sung, fa riure molt. Un totalitarisme tan grotesc i delirant resulta perfecte per a acudits, paròdies, memes i altres formes de l’humor. Res a dir: fer befa de les tiranies és saludable. Convé no oblidar, però, que Corea del Nord, amb el seu programa nuclear, és una amenaça per al món. Ni convé oblidar, sobretot, que a Corea del Nord hi viu gent, que hi ha 25 milions de persones sota la bota del règim opressor més brutal del planeta.

D’això, de la gent normal del país, de la gent que pateix la tirania, parlen els nou relats de L’acusació, un recull que ha commogut la comunitat literària mundial i que Edicions del Periscopi ha publicat en català, en traducció d’Hèctor Bofill i Hye Young Yu. El llibre porta el subtítol Relats prohibits de Corea del Nord. L’autor s’amaga sota el pseudònim Bandi, la paraula coreana per a la cuca de llum, l’insecte minúscul que brilla en la tenebra. Si abans hi havia hagut llibres d’escriptors nord-coreans de l’exili, aquest és el primer que arriba des de l’interior del país. No només està escrit de forma clandestina, sinó que el manuscrit va sortir del país en secret, en una novel·lesca peripècia contada en un epíleg del volum. No cal dir que l’anonimat de l’autor, i les circumstàncies en què els relats arriben al món i es publiquen, formen part del seu impacte global.

El fet és però, que L’acusació, a més de ser literatura de denúncia, és bona literatura. Cada relat presenta una situació de vida quotidiana que revela l’arbitrarietat i la brutalitat del règim. En un dels relats, se’ns explica la història d’un infant que viu atemorit pel retrat immens del líder suprem que veu des de les finestres de casa. Els pares no poden córrer la cortina sense arriscar-se a ser acusats de contraris al règim, una acusació que, a Corea del Nord, ningú no pot rebre sense haver de témer les pitjors represàlies. En un altre, el responsable d’una granja s’esforça per assolir una productivitat que no arriba, un fracàs que li suposa l’acusació d’antirevolucionari. En altres casos, són vides devastades per la policia, la presó, les desaparicions i la mort.

Com els millors narradors de la vida sota el totalitarisme, Bandi ens retrata els grans naufragis de les dictadures: els de la llibertat, és clar, però també els naufragis més quotidians de les relacions personals. Una societat en què qualsevol veí o company de feina pot ser un delator és una societat condemnada a la misèria moral. L’autor ens ho conta amb saviesa narrativa, en unes històries en què veiem el desolador panorama col·lectiu a través del retrat d’homes i dones emocionalment trencats.

Sota el pseudònim de Bandi s’oculta el nom real d’algú que viu a Corea del Nord. Potser un dia sabrem qui és. Potser no. Viu sota un règim que intenta controlar els detalls més insignificants de cada vida. Potser ells ja saben qui és.

Comparteix l'article