7.4                    Bicentenari: una nova lectura de Marx

2018. Any del bicentenari del naixement de Karl Marx, les Fundacions Darder-Mascaró han volgut commemorar aquest fet amb un parell d’actes:

El passat dia 10 de maig, a CC.OO., vàrem projectar la pel·lícula El joven Karl Marx (2017) del director haitià Raoul Peck, autor d’una filmografia llarga i compromesa; recordem a tall d’exemples, Lumumba (2000) sobre el líder africà assassinat, Fatal Assistance (2012), sobre les ajudes a Haití després del terratrèmol del 2010 o la més recent I am not your Negro (2016) sobre James Baldwin, escriptor i activista en la lluita pels drets civils als EUA.

A l’hora d’enfrontar-se a la figura de Marx, Peck ha triat el període que va des dels escrits a la Rheinische Zeitung sobre les lleis que castigaven el robatori de llenya fins a la redacció del Manifest Comunista a començaments de 1848. Un període ben intens a la vida del jove revolucionari on trobem la seva marxa a Paris, la trobada amb Engels, les disputes amb Proudhon o la seva participació en la Lliga dels Justos que es transformarà en la Lliga dels Comunistes.

Un treball molt ben documentat, un repte difícil del qual Peck surt molt ben parat. Acabada la projecció hi va haver un interessant col·loqui amb el públic assistent.

El segon acte va ser una setmana més tard a l’Arxiu del Regne, una conferència del filòleg i membre d’Espai Marx Joaquín Miras sobre Quin Marx llegim/llegirem al segle XXI? Miras va començar definint els trets fonamentals del marxisme que s’havia imposat al llarg del segle XX, un pensament marcat per una cientificitat positivista que volia dibuixar una determinada marxa de la història amb oblit del paper central de la formació de consciència.

Va explicar “el gir copernicà” que ha suposat l’edició de les obres completes de Marx/Engels, allò que s’anomena MEGA2, un projecte que es troba en marxa des de fa més de quaranta anys, una edició crítica, històrica, sense afegitons polítics exteriors i que pot arribar a tenir uns 114 volums dobles.

Només dos exemples del que pot suposar aquesta “revolució teòrica”, la famosa Ideologia Alemanya, obra publicada per l’IME de Moscú l’any 1932, l’obra que ha estat considerada tradicionalment com el lloc on es troba expressat de forma clara l’anomenat materialisme històric, no existeix com a tal, i a MEGA 2 els seus texts apareixen com allò que realment són, una col·lecció d’articles, esborranys, texts que ara són publicats a la seva forma original i segons la seva data de producció.

El segon i segurament més important dels exemples; ara ja és possible contemplar el monumental projecte de Marx de Crítica de l’Economia Política en tota la seva extensió des dels Grundisse de 1857/58 fins als seus últims escrits de principis dels 80. La MEGA2 permet ja als estudiosos llegir els documents en el nivell de concreció que Marx els va deixar. Així els llibres II i III de El Capital, editats, composts per Engels apareixeran no com a llibres sinó com a una muntanya ordenada de manuscrits en diferents estats d’elaboració seguint un estricte ordre històric.

Impossible i inconvenient estendre’s aquí sobre aquestes qüestions però sembla tenir raó Roberto Fineschi quan afirma que el Marx que ens apareix a la MEGA és un objecte d’estudi nou en relació al que hem llegit històricament. Les conseqüències filosòfiques i teòriques d’aquest fet són immenses.

Finalment -a la seva intervenció- Miras va esbossar alguns trets del Marx que apareix davant els nostres ulls, dins d’aquest període que anomenem de nova lectura. La consideració de la seva obra fonamental com una crítica de l’economia política, del funcionament de l’economia i la societat capitalista; una crítica que fuig de l’empirisme per articular-se a partir de la categoria de la mercaderia dins un projecte teòric molt complex i molt hegelià desplegat i reformulat al llarg de gairebé vint-i-cinc anys de dur treball teòric. Un Marx crític amb el substantivisme antropològic, negant que hi hagi substància humana més enllà d’un període històric concret, un Marx, en definitiva, amb una obra oberta, inacabada, engrescadora, encara per descobrir…

Acabem amb unes paraules d’en Miras amarades d’una certa tristor, resum, potser, de la seva experiència vital “Contràriament a allò que passa amb aquells que s’adscriuen a altres filosofies, en allò que s’ha denominat el marxisme, és freqüent la no lectura de l’obra de Marx i la crítica d’aquells que no dediquen el seu temps a l’activisme. Hores de permanència a locals, sales i despatxos d’organitzacions on es debat i es delibera amb altres persones, de forma quotidiana al marge de què existeixi o no mobilització organitzada.”

P.S.1: Sobre el títol d’aquest article. En sentit estricte “con el término de H. G. Backhaus Neue Marx-Lektüre, “nueva lectura de Marx”, se designan las corrientes de lectura de Marx surgidas en la Alemania Occidental a mediados de los sesenta a partir de los trabajos de H Reichelt y Backhaus” Aquests amplis corrents segueixen vius i donant fruits molt potents, n’és un exemple el llibre de la jove doctora Clara Ramas, Fetiche y Mistificación capitalistas. La crítica de la economía política de Marx, S. XXI, 2018. Llibre del qual hem pres la cita, llibre que ens atrevim a qualificar d’imprescindible dins d’aquest àmbit que repetidament hem denominat una nova lectura de Marx.

P.S.2: Per a aquells que es vulguin aproximar a l’obra de Joaquín Miras recomanem l’entrevista que al programa L’Àgora de Can Alcover li va fer en Miquel Àngel Ballester. Aquí teniu el link: https://www.ivoox.com/l-agora-can-alcover-18-05-18-audios-mp3_rf_26053110_1.html

Comparteix l'article