7.3 La Mediterrània Una mar que ens uneix

Amb una dilatada carrera d’investigadora i docent universitària, la Dra. Isabel Moreno Castillo (Londres, 1939) ens regala un volum de síntesi dels seus coneixements sobre la Mediterrània, aquesta mar plena de peculiaritats climàtiques, geològiques, ecològiques i humanes que ens envolta i afaiçona.

Isabel Moreno, ja jubilada com a catedràtica de Biologia Marina de la UIB, ens fa un tast dels seus amples coneixements sobre el Mare Nostrum, un espai marí gairebé tancat d’uns 2.510.000 Km² i format fa 140 milions d’anys.

El caràcter de mar tancat, la varietat de sediments acumulats, el clima suau d’aigües temperades i escassa pluja, el color blau i la transparència de l’aigua atribuïbles a la pobresa de plàncton, els corrents que s’hi formen seguint les línies de costa i la notable diversitat de flora i fauna marines són els trets definidors del Mediterrani que analitza Isabel Moreno de manera clara i entenedora per a un públic ample però delerós de saber.

L’autora també dedica especial atenció a descriure què suposa la llarga i intensa presència humana a la Mediterrània i ens fa avinents els efectes de la superpoblació, de la contaminació, de la pesca excessiva i l’aqüicultura, i del turisme de masses que n’ha envaït les ribes, de vegades fins a extrems insospitats.

Davant aquestes amenaces, la Dra. Moreno s’inclina clarament per la redacció de plans d’acció i protecció per gestionar el Mediterrani mitjançant la col·laboració institucional i la participació dels ciutadans –els autèntics “amos de l’ambient”–, per a qui l’autora reclama el dret de pressionar els responsables polítics quan sigui escaient i el compromís de participar amb actuacions exemplars i alhora efectives, com ho s’ha fet amb el reciclatge de materials d’ús quotidià.

Tanca el volum una síntesi dels aspectes històrics i humans que han marcat l’evolució de l’espai mediterrani al llarg dels segles. Potser aquestes referències de caràcter històric són les que provenen més aviat de lectures de l’autora que no de coneixements directes i experimentals sobre l’entorn.

Tal vegada és per això que sobta la total absència en les pàgines del llibre de referències al colonialisme patit pels països nord-africans o orientals, la manca de comentaris sobre la divisòria entre un sud empobrit i un nord ric o l’oblit de comentaris sobre un Mediterrani convertit en fossa per a centenars d’emigrants que hi naufraguen cercant un futur millor.

També crida l’atenció que un llibre escrit i editat a Mallorca, encara que estigui traduït des de l’original castellà, faci cas omís a qualsevol referència a la llengua i la identitat catalanes enmig del panorama històric que comenta. Més encara, incita a una certa perplexitat constatar-hi aquesta absència i llegir tot seguit que els “espanyols duguérem la nostra cultura, juntament amb la llengua castellana, a tot Llatinoamèrica”, sense la més mínima referència crítica.

Aquestes qüestions, però, no són obstacle perquè considerem que La Mediterrània. Una mar que ens uneix és una eina útil i amena per conèixer la realitat de les aigües i les terres que conformen la nostra contrada. Amb la lectura del llibre podem copsar fàcilment el missatge central que transmet l’autora: la Mediterrània és una regió capital per a la història humana i té un entorn natural alhora fràgil i bell, i som els habitants de les seves ribes els principals responsables de protegir-lo i de convertir-lo en un marc de convivència i no tan sol de destrucció.

Isabel Moreno Castillo. La Mediterrània. Una mar que ens uneix. Palma: El Lleonard Muntaner Editor, 2017.

Comparteix l'article