7.2                    Mallorca davant el centralisme

                              (1715-2015)

Antoni Marimon Riutort

Aquest volum té el seu origen en unes jornades homònimes organitzades per les Fundacions Darder Mascaró el 20 i 21 de novembre del 2015, que es varen celebrar al local de la UGT de Palma. S’ha de fer notar que la idea d’organitzar aquestes Jornades fou de Miquel Rosselló i que la inauguració va anar a càrrec de l’aleshores regidor de cultura de l’Ajuntament de Palma, Miquel Perelló. Tres anys després podem estar orgullosos de presentar un volum format per la major part de les ponències que s’hi llegiren més un text totalment nou, realitzat per a l’ocasió, obra del jurista Bartomeu Colom, amb l’objectiu de vincular encara més l’obra al moment present i oferir unes eines de caràcter jurídic per al debat actual. Completen i cohesionen l’obra una extensa cronologia i una bibliografia seleccionada.

En conjunt, en aquest llibre s’analitza un dels factors fonamentals que han condicionat l’evolució històrica de Mallorca, el centralisme espanyol. A partir dels decrets de Nova Planta, com a fita fonamental que elimina l’autogovern mallorquí, s’analitzen les conseqüències que han tengut per a l’illa les diferents versions del nacionalisme espanyol, des de l’absolutisme borbònic al centralisme liberal, sense oblidar les dictadures militars o el neocentralisme posterior a l’establiment de l’estat de les autonomies (1977-1983).

El llibre Mallorca davant el centralisme (1975-2015) agafa el seu títol d’una obra ja clàssica (1980), i precursora, de la historiadora Isabel Peñarrubia, una de les col·laboradores del present volum. Els altres historiadors que aporten la seva contribució són Mateu Morro, Josep Amengual, Guillem Morro, Bartomeu Carrió, Arnau Company, Sebastià Serra i qui redacta aquestes línies, que també s’ha encarregat de la coordinació. Així mateix també col·laboren, en aquest volum, intel·lectuals com Miquel López Crespí, Pere Sampol i el ja esmentat Bartomeu Colom, que aporta una visió de caràcter més jurídic sobre la tensió entre un estat nació unitari i la persistència i renaixença d’una realitat plurinacional.

Els capítols del llibre estan ordenats cronològicament, des del 1715 fins al 2015, en quatre grans blocs: El centralisme absolutista borbònic; El liberalisme centralista espanyol; L’unitarisme excloent del franquisme i Entre l’autonomia i el neocentralisme. En aquest darrer apartat s’analitza el temps present, amb l’intent de solucionar la qüestió territorial amb la construcció de l’estat de les autonomies, que ha anat seguit per diverses onades recentralitzadores que han menyspreat les minories i els consensos. Alguns dels temes transversals més destacats tenen una enorme vigència: una fiscalitat excessiva, la persecució del català o el menyspreu de la insularitat. També s’ha de destacar que el llibre ha estat curosament editat per Lleonard Muntaner dins la prestigiosa col·lecció L’Arjau. La portada és una magnífica fotografia del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, que fou una víctima mortal de la versió més radical del nacionalisme casernari.

Com va destacar en la presentació, celebrada a Can Alcover-Espai de Cultura, el catedràtic Sebastià Serra Busquets, aquesta obra és hereva d’un petit conjunt d’altres llibres, també col·lectius, que han volgut reflexionar en clau nacional sobre el passat i el present de Mallorca. Un d’ells, que veié la llum un ja llunyà 1987, va esser editat precisament per la Fundació Emili Darder, amb el títol de Mallorca, ara. No hi ha dubte que la renovació del corpus del mallorquinisme ideològic precisa, periòdicament de llibres com el que avui comentam. Només així podem aspirar a construir una societat més justa, més culta i més lliure.

Mallorca davant el centralisme 1715-2015

Lleonard Muntaner Editor Col.L’Arjau 55

Comparteix l'article