7.2 Any Llompart 2018: homenatge a un intel·lectual polifacètic

L’any 2018 serà ric i divers pel que fa a commemoracions culturals -moltes d’elles literàries-, al nostre país: des de la celebració dels 550 anys de la mort de Joanot Martorell, els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra; els 125 anys de la naixença de J. V. Foix, Frederic Mompou, Joan Miró o Carles Riba; el centenari rodó de l’arribada al món de Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Montserrat Abelló o Raimon Panikkar; el setanta-cinquè aniversari del naixement d’Isabel Clara Simó, Eduardo Mendoza o Maruja Torres -sense oblidar en Joan Manuel Serrat-; o el 25 aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés i Josep Maria Llompart.

* * *

Notes biogràfiques de Josep Maria Llompart

Josep Maria Llompart fou un home coratjós i implicat en l’esdevenir del seu país. Castellanoparlant, nascut dins una família de militars, la seva trajectòria cívica i personal va ser una impugnació global del que va significar la llarga nit franquista per a les llibertats i per als drets nacionals i culturals del nostre poble.

Llompart va ser membre d’una generació que va haver de començar de zero; que va haver de recuperar la seva tradició cultural en un ambient hostil; i que es va comprometre intensament amb aquesta tasca sense perdre mai l’esperança d’un demà millor.

Com a editor i com a crític va ser el mentor de diferents generacions d’escriptors mallorquins, moltes de les obres dels quals va publicar a l’emblemàtica editorial Moll. Destacà com a prolífic prologuista i és autor d’un centenar de treballs a la revista Papeles de Son Armadans, on publicà traduccions, articles i estudis de crítica literària, ressenyes i poesia pròpia i traduïda d’altres autors. Com a traductor destaquen les seves traduccions del francès i sobretot del galaicoportuguès. Com a poeta és autor d’una obra important que s’inicià sota la influència de la Generación del 27, però que aviat derivà cap a l’anomenat realisme social (Poemes de Mondragó, La Terra d’Argensa, Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona), evolucionà cap a una experimentació extensa de les formes i els models poètics del segle XX (Mandràgola, La Capella dels Dolors) i arribà a la consolidació del seu món poètic i expressiu amb Jerusalem i Spiritual. Com a historiador de la literatura va ser un dels primers en intentar un estudi sistemàtic de la creació literària insular.

Com a activista cultural, va ser un dels impulsors de les Aules de Teatre, de Novel·la i de Poesia, que varen obrir una perspectiva cultural diferent de la societat mallorquina del darrer franquisme; va participar, a més, en la major part d’actes reivindicatius dels darrers anys de la dictadura i de la transició.

Però també se’l recorda com a divulgador de la literatura catalana a la ràdio, a la premsa i a diferents publicacions; i com a professor d’universitat d’aquells que deixen empremta: molts dels seus alumnes conserven encara avui els apunts de les classes de literatura de Llompart, com Rafel Fernández, batle actual de Capdepera, que fou alumne seu quan cursava Filologia Clàssica a la UIB.

* * *

Políticament1, Llompart féu una gran passa a finals dels anys seixanta: després de la seva detenció arran d’un acte de les “Aules”, la seva activitat cívica s’intensificà i es polititzà progressivament. Els seus textos i els seus discursos adquiriren, de manera progressiva, un matís més reivindicatiu, més ferm, a favor de la recuperació de la identitat catalana de Mallorca. A més, participà en gairebé totes les iniciatives polítiques antifranquistes dels darrers anys del règim. En aquest context, molts intel·lectuals mallorquins acabaren ingressant al PCE, però Llompart, que s’hi sentia proper en aquells moments, li retreia l’esquematisme dogmàtic amb què aquest partit afrontava el problema de les nacionalitats de l’Estat espanyol.

Malgrat aquestes divergències ideològiques, Llompart hi col·laborà en diverses ocasions, gràcies, sobretot, a la seva relació personal amb Francisca Bosch. Així, quan l’abril de 1972 es constituí la Mesa Democràtica de les Illes, Llompart hi participà com a independent. La seva presència –i la d’altres nacionalistes com Climent Garau– se centrà en la defensa del dret a l’autogovern i de la identitat cultural de les Illes Balears. També participà en la Junta Democràtica de les Illes, successora de la Mesa Democràtica.

Anteriorment, l’estiu de 1968, ja havia assistit al “contuberni de s’Arracó”, en què participaren polítics i intel·lectuals dels Països Catalans, com ara Joan Fuster o Miquel Coll i Alentorn.

La policia coneixia perfectament els seus vincles amb els cercles clandestins, però així i tot només fou detingut arran de les “Aules”, com hem explicat més amunt, i sembla que no rebé mai comunicacions anònimes. No obstant això, el 1969 la policia escorcollà el seu domicili del carrer de Llorenç Riber de Palma, i durant els anys setanta i vuitanta aparegueren diverses vegades pintades anticatalanistes a la façana de casa seua. Durant la dècada dels setanta, Llompart contribuí al naixement de diverses formacions polítiques i assistí a múltiples reunions clandestines. Segons Antoni Serra, Josep Maria Llompart, va ser l’escriptor que va mantenir una activitat més constant i més decidida en el món de la clandestinitat.

Durant la transició participà en la creació d’innombrables projectes polítics; ja abans de les primeres eleccions col·laborà en moltes iniciatives polítiques i culturals a tot Mallorca. Per exemple, el mes de març de 1977 fou un dels oradors a Cura, en l’acte de presentació de l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia elaborat per l’Assemblea Popular, integrada per l’esquerra radical i els sectors mallorquinistes. En el seu discurs, analitzà la contribució d’intel·lectuals com Emili Darder, Francesc de Sales Aguiló i Alexandre Jaume en el procés de redreçament nacional, i defensà l’autonomia de cada illa en el marc dels Països Catalans.

El 1977 fou, sens dubte, un dels anys de major activitat cívica de Llompart. Participà en la presentació del Manifest Socialista i Autonomista de 1977, i, a les eleccions d’aquell mateix any, donà suport a la candidatura d’Unitat Socialista. Intervingué en l’acte d’homenatge a Gabriel Alomar, amb motiu del trasllat de les seves despulles des d’Egipte. L’11 de setembre d’aquell mateix any, llegí un discurs molt radical, al Fossar de les Moreres de Barcelona, en el marc de la gran manifestació per l’autonomia a Catalunya. en I col·laborà, molt activament, en l’organització a Mallorca dels actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana: unes tres setmanes de conferències, concerts i excursions que varen culminar amb la gran Diada per l’Autonomia, el 29 d’octubre de 1977. Poc abans s’havia arribat a un acord entre les diferents forces polítiques i sindicals sobre els continguts dels discursos i les persones que els havien de llegir. El parlament introductori anava a càrrec d’Antoni Serra, el de les entitats culturals, d’Aina Moll, el de les centrals sindicals, de Ferran Gomila, i el de les forces polítiques, de Josep Maria Llompart. Malgrat les pressions de darrera hora de la UCD, es pogueren llegir els parlaments consensuats. La Diada fou multitudinària: la plaça Major i els voltants eren plens de gom a gom. Al final de la manifestació, Llompart llegí l’escrit, on hi havia unes referències a la llengua catalana com a idioma de Mallorca, que foren rebutjades amb una espectacular xiulada per una part del públic que reclamà “Mallorquí, mallorquí, mallorquí!”. Llompart respongué espontàniament, amb tota la seva fermesa, amb una veu enèrgica i fent ús de la megafonia: “Català, català, català!”. Finalment, els crits d’“Unitat” apagaren aquesta dissidència lingüística. El succés deixà una gran empremta en els milers de manifestants que hi acudiren.

Llompart va destacar també com a articulista i assagista, amb textos plens de reflexions sobre la literatura, la cultura, la llengua i el fet nacional a Mallorca. En aquest context, fou elegit per a encapçalar diverses entitats: presidí l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Obra Cultural Balear i la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans; formà part del Grup Blanquerna; i fou nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. A més, com a activista generós i incansable, impulsà diverses iniciatives socials, sempre disposat a comprometre’s amb totes les causes justes, ja fos la defensa de la llengua i l’autogovern, del territori (col·laborà sovint amb les reivindicacions del GOB), o de les persones injustament perseguides, com Macià Manera.

En els darrers anys de sa vida, Llompart s’acostà al PSM. El 29 de maig de 1991 llegí un discurs en un acte d’aquest partit per a celebrar el primer aniversari d’haver aconseguit de nou representació a l’Ajuntament de Palma. Per a Llompart, “els companys del PSM” […] “somiadors i realistes alhora, heu sabut mantenir la dignitat i l’honor de la lluita política, heu aconseguit de mantenir encesa per a tots la llàntia de la il·lusió. Per això heu assenyalat una fita en la història del nacionalisme en aquest país i el vostre partit ha anat creixent i afermant-se.” En el discurs defineix explícitament els objectius que ell assignava al PSM, però que sens dubte eren també els seus: “uns Països Catalans lliures, justos, solidaris, no dins de l’Europa dels mercaders i dels caps de govern, sinó dins l’Europa dels pobles, dins l’Europa de les nacions.”

Aquestes paraules elogioses encara retronen a les oïdes de molts assistents a l’acte, que recorden Llompart com una figura cabdal per a la recuperació de les llibertats nacionals a Mallorca.

Bona part de la informació de la biografia política de Llompart procedeix del meu llibre Josep Maria Llompart. Un home polifacètic al servei del país (2011).

* * *

La Comissió Any Llompart 2018

Recordem doncs que el 28 de gener de 2018 es compleixen 25 anys de la mort de l’assagista, poeta i activista polític i cultural Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993). Per a commemorar aquesta efemèride, i recuperar i difondre el coneixement de la seva tasca, s’ha constituït una comissió encarregada d’organitzar una sèrie d’actes durant tot l’any 2018. Aquesta Comissió està constituïda per representants de diverses institucions públiques i privades, com ara la Universitat de les Illes Balears; el Consell Insular de Mallorca; la Conselleria de Cultura, Participació i Esports; l’Ajuntament de Palma; l’Obra Cultural Balear o l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, a més de Cèlia Riba, neboda de Josep M. Llompart i marmessora del seu llegat.

Atès que diversos ajuntaments mallorquins de sa part forana, institucions de les altres illes, sindicats, associacions culturals i centres d’ensenyament secundari han manifestat la seva voluntat de col·laborar puntualment en l’organització d’una o més activitats de l’Any Lompart 2018, s’ha creat la figura de l’entitat col·laboradora, a fi de poder coordinar l’organització de totes les activitats de manera més operativa. La coordinació de l’Any Llompart 2018 és a càrrec de Pilar Arnau.

En aquests moments, diferents entitats membres de la Comissió estan preparant els actes que es duran a terme durant tot l’any 2018, i entre els quals destaquen diverses exposicions (la primera tindrà lloc a Llucmajor al mes de febrer); un audiovisual; lectures dramatitzades; reedicions d’algunes de les seves obres com ara Vocabulari privat (de coautoria amb Antònia Vicens); rutes literàries per Palma, Deià i Mondragó; unes Jornades d’Estudi a la UIB o activitats d’homenatge durant la Setmana del Llibre en Català. No es descarta l’organització d’actes culturals a les altres illes, ja que Josep M. Llompart tingué una relació molt estreta amb escriptors eivissencs com Marià Villangómez o menorquins com Pau Faner, així com l’organització d’actes amb col·laboració amb entitats polítiques i culturals del Principat i del País Valencià.

L’Any Llompart tingué una preestrena dia 28 de desembre de 2017 al Teatre Principal de Palma durant la Nit de la Cultura de l’Obra Cultural Balear en què l’entitat li dedicà diversos moments. Durant el mes de gener es duran a terme diversos actes, entre els més potents destaquen els Premis Ciutat de Palma, dia 20 de gener també al Teatre Principal, i l’Homenatge que li retrà el Teatre del Mar dia 28 de gener, amb una lectura dramatitzada amb música en directe. A més, també dia 20 de gener, i en el marc dels Premis Ciutat de Palma, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana oferirà un brindis en honor a Llompart, el qual anirà acompanyat d’una lectura poètica llompartiana.

Des de la Comissió convidem a participar d’aquests actes i a gaudir del coneixement de la figura i de l’obra d’un homenot irrepetible, d’una persona que, per la seva talla intel·lectual i humana, va trencar tots els motlles. Pensem que en uns moments en què la nostra societat, la nostra cultura i el nostre país afronten reptes importants és fonamental tenir en compte la tasca de les persones que ens varen precedir. Perquè la Mallorca actual no seria igual sense el compromís de gent tan valuosa i generosa com Josep Maria Llompart, un home polifacètic que va iniciar el camí de recuperació de la nostra identitat cultural.

Per això, fem una crida a tothom a llompartejar-se; és a dir, a gaudir i a incendiar-se de poesia, a fruir de la prosa impagable de Llompart, a inundar-se del seu pensament; en suma, a celebrar que som un poble culturalment viu i lingüísticament ferm, i que ho volem continuar essent durant molts anys.

Comparteix l'article