7.1                     Pere Sampol Mas

        El procés català amb ulls mallorquins

 

Si hi ha un polític mallorquí que té una visió global i completa de la nostra societat i del país és en Pere Sampol. De caràcter planer i bonhomiós, sap parlar i escriure de múltiples temes que coneix a la perfecció i sobre els quals té opinió formada: economia i afers socials, solidaritat i justícia amb el Tercer Món, ordenació del territori i ecologia, educació i cultura… Pere Sampol va iniciar-se en política en el seu Montuïri natal i ha passat per les principals institucions públiques: el Consell de Mallorca, el Parlament de les Illes Balears, la Vicepresidència i la Conselleria d’Economia del Govern i, finalment, el Senat. L’experiència i els coneixements de Pere Sampol són destacats i per això escoltar-lo i llegir-lo sempre és garantia d’interès. La personalitat humana i política de Pere Sampol està ben lluny del polític mal format i poc exigent que, per desgràcia, tan fàcilment sovinteja avui dia.

Col·laborador habitual de la premsa, ara acaba de treure a la llum un conjunt de 29 articles que fan referència a la situació de Catalunya, vista, però, des d’una perspectiva insular: són aquests “ulls mallorquins” del títol, uns ulls que veuen i observen la realitat, i que alimenten el cervell –però també el cor– del lector dels textos.

El present recull d’articles de temàtica catalana inclou textos editats als diaris Arabalears i Última Hora entre el setembre del 2013 i el febrer del 2018. Això vol dir que, tot seguint la cronologia dels fets relacionats amb el procés català, els articles abracen des del moment immediatament posterior a la celebració de la Vila Catalana, l’11 de setembre de 2013 –l’espectacular cadena humana que enllacava des del Pirineu fins a la Sénia, al límit amb el País Valencià– fins a les setmanes posteriors a la celebració de les eleccions del 21 de desembre, convocades sota la llosa de l’article 155, amb el president Puigdemont i alguns consellers a l’exili, mentre altres membres del Govern i els dos Jordis són a les presons espanyoles.

Amb aquest enquadrament cronològic, Sampol fa una dissecció de la situació política espanyola i de la psicologia col·lectiva que li és inherent, marcades ambdues pel furibund anticatalanisme, de cada dia més exacerbat.

Aquesta reacció contra el procés d’afirmació independentista, per una banda, ha tapat molts de mals del sistema polític espanyol –bàsicament, la corrupció i l’endarreriment– però, per una altra, ha destapat el caràcter escassament democràtic de bona part de la població espanyola i espanyolista, atiada contra els catalans per les forces polítiques unionistes.

Els dicteris de Sampol són forts contra una Espanya mal governada, poc democràtica i renuent a la diversitat: les oligarquies continuen “saquejant descaradament les arques públiques i somnien a dominar definitivament els Pobles que, caparrudament, es neguen a deixar d’existir”; “el problema d’Espanya és el dèficit democràtic de les seves elits”; “les elits polítiques i econòmiques espanyoles mai no acceptaran una separació amistosa de Catalunya”; “la majoria d’espanyols no veuen en la diversitat lingüística i cultural una riquesa, sinó una amenaça que cal combatre”; l’Estat “s’ha convertit en un instrument polític inservible per encaixar les diferents realitats nacionals”.

Davant els crits xovinistes de “Soy español, español, español”, o del violent ’”A por ellos”, Pere Sampol s’exclama: “Ai, pobra Espanya, qui et salvarà dels teus salvadors?”. I és que en la seva anàlisi, el rei és un nostàlgic d’un Imperi estantís, la justícia està instrumentalitzada, la policia reprimeix amb odi els votants de l’1 d’octubre, les clavegueres de l’Estat fan feina a les totes i els mitjans de comunicació d’àmbit estatal no són gens plurals i actuen al dictat de la Moncloa.

Davant d’aquest panorama el procés democràtic i pacífic del sobiranisme català només tendrà “la via d’unes eleccions en les quals els partidaris de la independència (…) obtinguin la majoria suficient per proclamar la independència des del Parlament català”, diu l’autor el setembre del 2014.

Passats els anys, però, la situació es fa més complexa: Mas s’ha hagut de retirar, vetat per la CUP, als dirigents de la qual Sampol retreu que “mai no heu viscut sota la bota d’un govern veritablement de dretes”, en referència al PP a les Illes Balears. I els enfloca a la cara: “Sou una organització revolucionària i estau a punt de fer avortar el procés més revolucionari encetat a Europa”.

En el marc espanyol també veu que l’esquerra “no ha sabut veure el potencial rupturista del moviment sobiranista català” i es lamenta que Pedro Sánchez, des de l’oposició, sigui una tereseta en mans de Rajoy. Enfront d’aquesta situació, el desembre del 2017 proposa –profèticament– que es consensuï una moció de censura contra el PP.

Vist des de Mallorca, el relat sobre aquests anys comença quan aquí encara està convocada la vaga d’ensenyants amb les camisetes verdes: “De l’èxit d’aquesta vaga depèn que ens carreguem de força i moral per aguantar les envestides de l’espanyolisme en els anys de transició de Catalunya cap a la sobirania”. Però, si bé és cert, que “ens podem preparar per a l’arruixada que ve a les Illes Balears”, segons l’autor, en la Catalunya constituïda en Estat tendrem un mirall on es reflectirà una societat vertebrada, solidària, més democràtica… És per això que P.Sampol proclama: no volem ser de Catalunya, volem ser com Catalunya.

Títol: El procés català amb ulls mallorquins

Autor: Pere Sampol

Editorial: Lleonard Muntaner Editor

Col·lecció: Panorama de les Illes Balears

ISBN:978-8417153373

Comparteix l'article