7.1                    Jornades d’ Història Contemporània

                         a la UIB

Entre el 16 i el 17 d’abril tingueren lloc, un cop més, a la Universitat de les Illes Balears les Jornades d’Història Contemporània. Es trata d’una activitat acadèmica organitzada per l’àrea d’Història Contemporània des del 1986. Sebastià Serra Busquets i Elisabeth Ripoll foren els encarregats d’obrir aquesta nova edició, molt atapeïda quant a continguts i novetats. Comentarem, a manera d’exemple, algunes de les aportacions presentades.

Diverses ponències realitzades a la sessió del 16 d’abril inicidiren a matisar alguns tòpics sobre la societat illenca; en definitiva, Mallorca no era ni tan conservadora ni estava tan aïllada del món. Així, el professor D. Ginard va desenvolupar l’anticlericalisme a la Mallorca de finals del segle XIX fins 1936, concretat en la figura d’Ateu Martí. Partint d’orígens humils i polèmics per la seva possible ascendència jueva, va deixar una clara petjada a la societat de Mallorca, especialment amb les seves publicacions a revistes com Sotana Roja. Com a conseqüència de la seva activitat reivindicativa i la militància al comunisme, va ser assassinat poc després del cop d’Estat de 1936.

Més tard Antoni Marimon, en la mateixa tònica, va introduir la figura de Manuel Jiménez Moya, un republicà lerrouxista que intentà introduir els seus plantejaments polítics a Manacor mitjançant un setmanari anomenat Justícia. La professora Manuela Aroca va elaborar un estudi pioner respecte al sindicalisme hoteler a Balears. La seva investigació parteix de l’anàlisi de les organitzacions sindicals com ASUTH, UGT, USO etc. Així doncs, el sindicalisme va tenir una gran rellevància a tota la transició i al temps present a les Illes. José María Gago ens parlà del paper de les llibreries mallorquines com a espais de sociabilitat. Si bé desenvolupà la seva temàtica, l’autor es centrà en la metodologia de la seva obra,

incidint especialment en la dura tasca de la construcció de la memòria oral.

Obrint el segon dia de jornades, varem tenir el privilegi de contar amb Michel Llompart, descendent d’un supervivent del camp de concentració de Buchenwald. Joan Llompart va estar vinculat amb el moviment antifeixista dels Maquis francesos y després va ser víctima de l’horror nazi. Michel, va poder transmetre l’experiència del seu pare. Tot i ser una ponència d’una experiència personal, es va fer referència també a d’altres companys de Joan Llompart, que donaren la vida al camp.

Miguel Aguilera i Elisabeth Ripoll desenvoluparen el projecte ‘’Espais de la Batalla de Mallorca 2017-2022’’. El principal objectiu és el de investigar a la zona de Son Servera les restes de la batalla entre els rebels i les forçes republicanes de Bayo durant la Guerra Civil. Aquest projecte d’alguna manera posa de relleu la importància de la arqueologia, també en la Contemporaneïtat. Així mateix, es varen presentar alguns llibres recents.

Per destacar-ne un d’ells, el Llibre d’Exilis del menorquí Josep Portella. L’autor posà l’èmfasi en el procés metodològic, de nou fonamentat principalment amb la entrevista oral. Com a cloenda de les jornades, cal destacar l’aportació de Juan Ignacio Codina. A la seva ponència es va parlar de com el moviment contrari a la tauromàquia va determinar el moviment obrer a Espanya. Una vegada analitzades les postures socialistes de principis del XX, va analitzar les del mateix partit a l’actualitat, ben distintes. Protegida amb l’actual constitució, l’espectacle dels toros constitueix un element clau per determinar l’evolució ideològica del moviment obrer.

Comparteix l'article