7.1        Història breu del  Seminari de Fonts Orals:

«la construcció de la història social a través de la paraula»

* article traduït de l’original en castellà*

La insatisfacció que produïa la construcció, a mitjans de segle XX, d’una història dinàstica, institucional i elitista, en la qual l’únic camp d’estudi possible era el d’un passat més o menys remot al qual se li llevava tot contingut crític, quasi com a una crònica, és la que va dur a alguns historiadors i corrents historiogràfics a plantejar-se un nou i renovador propòsit social de la Història.

Amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial es desenvolupa en el món acadèmic anglosaxó tot un moviment de renovació acadèmic, metodològic i de recerca, associat a les fonts orals, és a dir, a l’elaboració d’una Història basada, no en exclusiva, en els testimonis de protagonistes directes de la mateixa que va passar a nomenar-se Història Oral i contant amb el suport d’altres fonts i d’altres disciplines per fer Història, és a dir que la Història fos comprensió del passat i coneixement del present en permanent interacció i on fos present el compromís amb les majories.

A Espanya aquesta nova forma de fer Història arribarà a finals dels anys setanta amb els llibres de Roland Fraser i es difondrà en els vuitanta de la mà de dues dones relacionades entre elles, però ubicades acadèmicament en llocs diferents: Madrid i Barcelona. Són Maria Carmen Garcia-Nieto i Mercedes Vilanova, respectivament. Després s’incorporaran altres noms i llocs com Joan Miralles a Mallorca, o Marc Wouters a Santiago de Compostela entre d’altres.

Serà en aquest context com sorgirà el Seminario de Fuentes Orales-UCM. El Seminari es va constituir com a Associació cultural, sense afany de lucre, el novembre del 1984, encara que funcionava com a grup de feina des de l’any 1981. L’Associació, des d’un primer moment, considera el treball d’investigació històrica com a una eina per recuperar «la memòria col·lectiva» del poble, subjecte i protagonista de la Història, i obtenir d’aquesta manera un corpus d’informació indispensable per a la Història del Temps Present: Segona República, Guerra Civil, Franquisme, Transició…el SFO fixà la seva seu a la Universidad Complutense de Madrid, més concretament en el Departament d’Història Contemporània on, la seva creadora i alma mater del SFO fou la professora Maria Carmen Garcia-Nieto París, impartia les seves classes. I tancà la seva singladura el novembre del 2017, després de 37 anys d’existència, ara amb la denominació de Seminario de Fuentes Orales «Maria Carmen Garcia-Nieto».

El Seminari de Fonts Orals, estatutàriament, es va fixar com a finalitats desenvolupar projectes de recerca històrica, organitzar col·loquis i intercanvis culturals i científics amb aquelles associacions i centres de característiques similars, potenciar la publicació d’estudis i en general, quantes activitats culturals i científiques puguin desenvolupar-se. La Creació d’un Centro de Documentación sobre Historia Oral així com un Archivo de Testimonios Orales.

Aquestes finalitats s’han desenvolupat tant de forma individual com col·lectiva, en projectes que han conclòs en nombroses ocasions en Tesis doctorals, Memòries de llicenciatura, treballs acadèmics i institucionals, o en publicacions, per part de la gran majoria dels membres del SFO. En diverses ocasions s’ha contribuït a l’esmentada investigació mitjançant els procediments de

col·laboració, ajut o subvenció, del Ministerio de Educación Cultura i Deporte

La formació d’investigadors s’ha dut a terme mitjançant Jornades Metodològiques, el SFO ha formalitzat fins a cinc convocatòries, i xerrades de formació que alguns membres del Seminari han impartit tant en la Universitat com en altres àmbits i per diversos llocs de la geografia espanyola.

La construcció «d’arxius de la paraula» ha estat el resultat d’aquestes investigacions col·lectives o individuals i que han acabat en nombroses ocasions en institucions públiques per a la consulta d’investigadors i persones interessades en els múltiples temes treballats. Uns arxius sonors -gravacions, i escrits -transcripcions, que el SFO ha construït, organitzat, i custodiat pràcticament fins a l’actualitat. Archivo de Memoria Histórica, Archivo Histórico Nacional, Archivo de la Universidad Complutense de Madrid

L’organització de trobades disciplinars ha sigut, quasi des del seu origen, una constant en el quefer del Seminari. Trobades per compartir experiències i treballs de recerca històrica, mitjançant la presentació de comunicacions o l’exposició de ponències sobre temes diversos que tinguessin a veure amb la Història Oral, o amb la temàtica de la convocatòria de les diferents Trobades, Seminaris, Jornades o Congressos. Però també per a debatre sobre qüestions metodològiques, i per descomptat, posar en contacte a distints investigadors de procedències i interessos molts variats procedents de tot l’Estat Espanyol. Ja que una de les virtuts d’aquesta Associació ha sigut la de no circumscriure’s a un territori. Encara que tampoc ens hem limitat a una temàtica, a una procedència disciplinar, o a un àmbit de formació dels investigadors.

Hem de fixar-nos, per la seva importància i utilitat, respecte a altres organitzades o coorganitzades pel Seminari en relació a l’afer que acab d’esmentar, a les nomenades «Jornadas de Historia y Fuentes Orales de Ávila» és a dir a les trobades disciplinars mantingudes fonamentalment per historiadors que tenien les Fonts Orals com a punt de partida dels seus treballs de recerca i que s’han desenvolupat en aquesta ciutat castellana durant bona part de la història de l’Associació.

Les Jornadas s’iniciaren el 1989 com una Trobada de Fonts Orals:Fuentes Orales y Enseñanza de la Historia. L’organització anà a càrrec tant de la UNED d’Àvila com del SFO. I l’alma mater fou naturalment Ma Carmen Garcia-Nieto París. Des d’aquell llunyà 89 s’han celebrat a Àvila capital o a la província, set jornades més que han arribat fins a l’any 2007. El 1990 se celebraren les II Jornadas sobre Fuentes Orales e Investigación Histórica:Técnica y Metodologia. El 1992 les III Memoria y Sociedad en la España contemporánea. Les IV el 1994 Historia y Memoria del Franquismo, les V el 1996 Testimonios Orales y Escritos les VI La Crisis del franquismo y la Transicion el 1998. A l’any 2000 les VII Jornadas Memoria e identidades,

Després d’un llarg parèntesi es reprengueren les Jornades amb les VIII a l’any 2007, en aquesta ocasió al Barco de Ávila: Las fuentes orales entre la memoria y la

historia. La complementariaedad con otras fuentes. Aquestes serien les darreres coorganitzades amb la Fundación Cultural Santa Teresa d’Àvila. Aquestes jornades no haguessin estat possibles sense el mestratge, el savoir faire, i la implicació i la feinade na Ma Carmen Garcia-Nieto París, però tampoc , en aquests primers anys, de José Maria Borrás. Després altres persones, des de dins el SFO hem anat treballant per fer possible les diferents Jornades: Pilar Folguera, Pilar Díaz, Carmen Sierra, Francisco Arriero, Carmen Ochoa, Elena Hernandez Sandoica o José Ma Gago…entre altres moltes més i la doble presència indispensable de José Luis Gutiérrez i José Manuel Trujillano des de la FCST/UNED d’Àvila.

Per les Jornades han passat importants investigadors i investigadores de dins i fora del nostre País, no només historiadors i no només de fonts orals. Entre els estrangers: Philippe Joutard, François Badárida, Alessandro Portelli, Adele Pesce, Dora Schwarztein, Piero Brunello, JF Chiantaretto, J,Ma Nunes… i entre els propis: Josep Fontana, Carme Molinero, Pere Ysas, Ismael Saz, Alfonso Ortí, Cristina Borderías, Marc Wouters, Manuel Rico, Joan Miralles, Elena Hernández Sandoia, Manuel Ortiz, Antonio Elorza, Dolores Pla, Alicia Alted, Merce Vilanova, Francisco Erice, Amparo Moreno, Manuel P Ledesma, Ana Caballé,Teresa del Valle, Javier Ezcurra, Ma Encarna Nicolás, Julian Casanova…Mercedes Alvarez.

A l’any 2005 s’organitzà conjuntament amb l’Institut Jerónimo de Uztariz i la UPN el Congrés Fuentes Orales y Visuales a Pamplona. L’any 2010 les IX Jornades d’Història i Fonts Orals, Relatos biográficos: Fuentes orales para la historia a Madrid.

Les X Jornades el 2012 Metodologia:Nuevos desafios, nuevos encuentros. A Madrid, tant aquestes com les anteriors se celebraren al Archivo Histórico Nacional. De la majoria de les Jornades s’han fet Actes, unes en paper , altres en format digital.

En un altre ordre de coses el Seminario de Fuentes Orales ha estat vinculat en l’àmbit associatiu amb Associacions Orals Internacionals, com l’Associacion Internacional de Historia Oral IOHA de la qual va ser soci durant anys, en la que alguns membres del SFO ocuparen llocs rellevants com Pilar Dominguez Prats, que en fou la seva Presidenta.

El SFO ha participat com a Associació en múltiples Congressos Internacionals d’Història Oral, com els de Barcelona, l’any 1985, Oxford el 1987,Siena Padua 1993, Nova York 1994, Goteborg 1996, Rio da Janeiro 1998, Instambul 2000, Durban 2002, Guadalajara Mèxico 2008.

Ha tingut molta importància l’elaboració i arxiu de nombrosos Projectes d’Història Oral:

Capas populares y urbanismo: Palomeras un barrio obrero de Madrid: 1950-1980.

Cultura, trabajo e identidad de las mujeres en un espacio urbano. Madrid 1950-1980.

Mujeres en Madrid en la Guerra Civil Española.

La escuela franquista 1938-1957.

Huelgas y Transición política en Madrid,1975-1977.

Militares Demócratas: La Unión Militar Democrática.

Jueces contra el Franquismo: Justicia Democrática.

Historia Oral de la Infraestructura ferroviaria: RENFE.

La década de los setenta. Tardofranquismo y Transición, 1975-1980.

Des del 1997 fins el 2002 el Seminari de Fonts Orals va elaborar i publicà amb la col·laboració desinteressada dels seus socis, un Butlletí Informatiu amb periodicitat trimestral, La Memoria.

Comparteix l'article