7.1 Climent Picornell : Més jardins d’altri i altra fullaraca

El geògraf i professor emèrit de la UIB Climent Picornell dedica bona part de la seva faceta d’escriptor a espigolar “comentaris i citacions, molt sovint inconnexes i falsament erudites”. Les aplega tant de les obres d’escriptors reconeguts i de textos de lectures diverses (revistes, blogs…) com de tertúlies amistoses i de converses caçades al vol. El resultat d’aquestes espigolades són els jardins d’altri, expressió manllevada de Bioy Casares i amb la qual ja ha titulat, per ara, dos volums d’articles breus, un aparegut l’any 2008 i el que ara acaba de sortir a la llum.

Aquests jardins d’altri són aplecs d’observacions i reflexions sobre aspectes diversos de la vida: les experiències viscudes, les lectures fetes, la relació amb la família més propera –especialment amb el pare i la mare morts–, els canvis experimentats amb el pas del temps, els viatges fets i les iniciatives empreses… Com confessa l’autor: “el text pot parèixer esburbat, arreplegant de per tot, entremesclant citacions ostentoses amb les elucubracions banals, trobades o furtades dels jardins dels veïnats. La ironia voldria que el diferenciàs d’un manual de cites [citacions] erudit i cregut. Anècdotes, aforismes, frases fetes, acudits, retalls de diaris, en definitiva un cul de sac, un totumrevolutum, que voldria menar el lector cap a una reflexió o cap a un somriure”.

Amb aquest plantejament, el centre d’interès dels textos que Picornell confegeix amb les seves observacions a partir de les citacions externes és, per força, plural tant pel que fa als temes com a la forma. Així, hi desfilen tant les gloses –les antigues, però també les novelles– aplegades al voltant d’un fogueró hivernenc com les troballes efectuades navegant per Internet o fullejant revistes especialitzades. S’hi afegeixen els llibres: llibres antics i nous, d’autors clàssics (Montaigne, Wilde, Valle Inclán, Baroja, Neruda, Pla, Fuster, Porcel…) i d’escriptors d’avui (Tabucchi, P. Auster, H. M Enzesnsburger…, textos de periodistes i de germans en la dèria per l’aforisme com Joan Guasp i per l’enginy verbal com C. Aguiló.

Tot plegat, forneix l’autor d’un cabal de sentències, adagis i esclats verbals que el menen a pensar el món i la bolla, sempre des d’un to enjogassat i enfora del to greu i excessivament transcendent. I això que en el llibre hi desfila de tot i molt: la religió i la por davant la mort, la malaltia, els viatges, la política, la crisi i els estralls del capitalisme financer, el feminisme, la cultura hippie, el marxisme heterodox, la identitat nacional, el món rural… Sempre, però, hi sura el plaer i l’amor per la paraula, pel llenguatge, aquest tret tan humà i tan humanitzador.

Climent Picornell.

Més jardins d’altri i altra fullaraca.

Pollença: El Gall Editor, 2017.

Comparteix l'article