6.3                     BUROTS

 

Ja m’està inflant “la moral” tanta llauna amb la majoria de vots o d’escons al Parlament català. De manera que, sí senyor, es va fer un bunyol de Llei electoral per a Espanya. Exactament la que us va donar la gana, però mai aplicant el principi més democràtic de tots que és aquell de “una persona, un vot”.

I heu, hem, viscut amb aquesta estafa quaranta anys.¿Tant de temps?. Doncs sí, estimats amiguets, tant. Just fins que us han trencat els esquemes a Catalunya, on, penseu que us hagués convingut comptar els vots d’una altra manera.

Ningú havia protestat, excepte els partits minoritaris, que s’estava votant amb un sistema profundament injust. L’exemple patent el teniu al Senat, òrgan inútil com pocs. Amb un percentatge de vots del 32% té el PP majoria absoluta. Precisament la Cambra que va donar el vistiplau a l’estat d’excepció a Catalunya.

Per no parlar d’estat de setge. Sense saber ni quan, ni com. El Rajoy i el seu Virreina han fet el que els ha passat pel folre sense encomanar-se a déu ni al diable. Tenien mitjans legals, començant per una decisió del T.C. que, per se, invalidava tot el que va venir després.

Però era més important gastar 85 milions, o més, per intentar tapar la sagnia de tota la corrupció pepera que està deixant malferit al seu partit. Encara que fos baldant a cops de pal als catalans.

Doncs tranquils, que això tot just acaba de començar. Ocupin els seus seients i apaguin els mòbils que “senyor

pirotècnic, pot començar la mascletà”. Com va dir el meu amic Antón Losada l’altre dia “atents, que demà s’inicia la carrera de rates.

Celebro el preu polític que està pagant la Virreina Soraya pel desastre a Catalunya, al costat del seu increïble ministre d’Interior.

No han fet més que pixar fora de test i, a sobre, perden, altra vegada, les eleccions. Confio que els Tribunals de Drets Humans europeus acabin de desmuntar tant disbarat.

I no vull acabar sense referir-me a Puigdemont. Reitero que ja s’ha dit. No és una bona decisió que et presentis a President. Ja sé que si t’accepten la presència virtual, et trien i, tot seguit, et presentes a Espanya com Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, i et detenen, vas a posar a parir a tot el Govern d’Espanya davant d’Europa, el que em divertiria com no et fas idea. Però crec que Catalunya, avui, necessita un temps d’assossec.

Comparteix l'article