6.2                    Les víctimes identificades

Les dades personals que consten en aquest escrit foren proporcionades per les famílies de les víctimes durant el procés d’exhumació de la fossa de Porreres i tenim el seu consentiment per fer-les publiques.

Quan venien les famílies a donar les mostres d’ADN amb l’objectiu de possibles identificacions, ens relataven els fets viscuts sobre les circumstàncies de la desaparició dels seus parents, aquest escrit és un petit extracte de què ens contaven. He volgut destacar una característica que totes aquestes històries tenen en comú: el grau d’angoixa dels familiars de les persones que pateixen una de les més greus violacions contra els Drets Humans: Les desaparicions forçades, crims contra la humanitat que no prescriuen jurídicament.

Després d’escoltar-les saps que per elles tampoc prescriu el sofriment patit.

  1. Joan Canyeles Capllonch, d’Esporles, casat i amb dues filles, 32 anys, del partit socialista, detingut el 15 de desembre de 1936 a la presó de Can Mir, les autoritats digueren a la seva família que l’havien alliberat el vespre del 15 de gener de 1937, desaparegut des de llavors.

  2. Rafel Cifre Torres, del Molinar, era comunista, picapedrer, casat, arran del cop d’estat va decidir amagar-se, unes setmanes després va néixer la seva filla Conxita, va sortir per veure a la nina i el varen agafar, detingut el setembre de 1936, tancat a Can Mir d’on desaparegué el 15 de gener de 1937, les autoritats negaren sempre la seva desaparició.

  3. Llorenç Coll Sastre, era nat a Selva, 60 anys aproximadament, era pagès, casat amb una filla i dos fills, feia feina a una finca quan uns falangistes el detingueren, no el deixaren aturar-se a casa seva, fou tancat a Can Mir, la seva família el va visitar allà en dues ocasions, fins que desaparegué de la presó el 15 de gener de 1937, des de llavors no han Foto:Arabalears.cat tornat a saber res més d’ell, segons les autoritats estava en llibertat.

  4. Baltasar Moyà Bauzà, de Capdepera, 38 anys, casat i amb fills, era picador de pedra de professió, del partit socialista, detingut el mes de agost de 1936, tancat a Can Mir, desaparegut el 15 de gener de 1937, la família el cercà per tot, mai tornà a casa seva, la resposta de les autoritats fou: «puesto en libertat».

  5. Gabriel Ferriol Gelabert, era de Muro, vivia a Felanitx, casat i amb fills, mestre d’obres, republicà, tenia 34 anys, fou detingut el juliol de 1936 a Can Mir, d’on va desaparèixer el mes de gener de 1937, mai el trobaren, mai ningú contestà a la persistent pregunta dels seus familiars: “on és?”

  6. Joan Losa Campomar, de Pollença, d’Esquerra Republicana, mecànic dentista de professió, casat i amb una filla petita, detingut en el Port de Pollença els primers dies del cop d’estat pels militars feixistes, tancat a Can Mir d’on desaparegué el dia 15 de gener de 1937, la seva família té constància escrita per les autoritats feixistes de la seva “puesta en libertat” junt amb altres presos de Can Mir, mai més tornaren a saber d’ell tot i que el cercaren sempre.

  7. Mariano Galiana Galiana, nat a Torrevella, vivia a Alcúdia on es casà i tengué fills, funcionari de professió, detingut el setembre de 1936, desaparegué de Can Mir el dia 22 de gener de 1937, des de llavors la seva família no ha tingut mai notícies d’ell. Desaparegut, tot i que les autoritats ho negaren sempre; segons aquestes estava en llibertat.

  8. Guillem Frau Moragues, de Palma, d’Esquerra Republicana, vocal de la Junta Directiva d’Unió Republicana d’Establiments, de 33 anys, era casat i treballava a l’Ajuntament de Palma, fou detingut el 12 d’agost de 1936 i empresonat a la presó de Can Mir d’on fou “posat en llibertat” el dia 22 de gener de 1937, les autoritats sempre negaren a la seva família la seva desaparició.

  9. Gaspar Macià Ventaloni, era de Campanet, 30 anys, picapedrer, casat i amb fills. Detingut a casa seva, sembla que estava incomunicat a Can Mir. Un dia la seva dona li portà la roba neta i li digueren que ja no hi era, sense més senyes. El cercaren per tot i no el trobaren mai. Desaparegut de Can Mir.

  10. Miquel Ques Torrens, de Sencelles, 36 anys, casat i amb fills, socialista i de la UGT, treballava a una impremta, tancat al Castell de Bellver el mes d’agost de 1936 d’on desaparegué el dia 8 de gener de 1937, mai més tornà a casa seva,. Segons les autoritats feixistes fou posat en llibertat.

  11. Ignasi Picornell Femenies, del Molinar, Palma, del Partit Comunista, casat i amb fills, fuster de professió, fou detingut el primer dia del cop d’estat feixista militar, tancat al Castell de Bellver d’on desaparegué dia 8 de gener de 1937, posat en llibertat, igual que el seu pare, germans i germana, cap d’ells tornà a casa seva. Les «autoritats» negaren sempre la seva desaparició.

  12. Jaume Capò Amengual, de Búger, casat i amb una filla petita, era ferroviari, socialista, tenia 40 anys, detingut a casa seva mentre dinava amb la seva família, el tancaren al Castell de Bellver els primers dies del moviment, des d’allà escrivia cartes a la seva família; a la darrera, datada el desembre del 36, li deia a la seva filla que esperava portar-li un regal ben aviat, però la seva filla no rebé del seu pare aquell any cap regal de reis, el seu pare desaparegué de la presó el dia 8 de gener de 1937, tot i que així figura a la documentació com a “puesto en libertat”.

  13. Tomás Segui Segui, d’Esporles, socialista i batle del poble, casat i amb fills, detingut pels feixistes, s’ignora a quina presó estava però es té constància per la seva dona que abans de la seva desaparició el portaren a la comissaria de Policia de la plaça de Santa Magdalena de Palma, on fou torturat salvatgement. Ell mateix no deixà que la seva dona el visités perquè no volia que vés el que li havien fet; desaparegué de la comissaria dies després, el cercaren per tot, mai el trobaren, sempre negaren la seva desaparició.

  14. Pere Vallespir Amengual, de Costitx, era republicà, carter i batle del poble, també feia de forner, tenia 38 anys, casat i amb fills, fou detingut el mes d’agost de 1936, s’ignora a quina presó el dugueren, desaparegué sense deixar rastre, el cercaren per tot, mai el trobaren, mai fou reconegut el seu assassinat, consta com a desaparegut.

Comparteix l'article