6.2                    40 Anys de la UIB:

         més llums que ombres

Enguany la UIB fa quaranta anys. Si hi afegim els anys en què ja hi havia estudis universitaris a Palma però depenien de la Universitat de Barcelona ja arribaríem al mig segle. Tant des d’un punt de vista estrictament acadèmic, com des d’una òptica més social, resulta evident la necessitat de disposar d’universitat en un país insular que té la seva pròpia cultura i els seus propis problemes. Des del 1978 fins ara l’empenta de la UIB ha estat molt important. S’han multiplicat els estudis, s’han creat nombrosos grups investigadors i s’han publicat una enorme quantitat de treballs acadèmics. La recent creació de la Facultat de Medicina és tot un símbol d’aquesta expansió i encara es parla d’implantar nous estudis. Però pot esser encara sigui més important recordar que han passat per la UIB desenes de milers d’alumnes que s’han distribuït per tots els racons de les Illes Balears i per gairebé tots els estrats de la nostra societat. Aquesta potent difusió ha tengut enormes repercussions socials i evidentment culturals, que algunes enquestes comencen a detectar.

El fet d’haver perdut l’antiga Universitat Literària de Mallorca, el 1835, va empobrir terriblement les societats insulars. Tot i que hi havia d’altres factors, resulta ben significatiu que durant bona part dels segles XIX i XX, quasi tots els factors de progrés fossin positius a les Illes Balears menys el grau d’educació. A la segona meitat del segle XX, l’arribada massiva d’immigrants encara va complicar més la qüestió del desenvolupament educatiu i cultural. El paper de la UIB també ha estat fonamental com a cohesionador de poblacions d’origen diferents, però que ara conformen la realitat demogràfica i cívica de les Illes Balears.

Evidentment, no tot ha estat positiu. L’elecció d’un campus a 7,5 km del centre de Palma és molt qüestionable i ara ja és irreversible.

S’haurien pogut aprofitar molts dels edificis del centre, que en els anys seixanta i setanta estaven quasi abandonats, com La Misericòrdia. També ha estat complexa la implantació a Eivissa i Menorca, dues illes amb una forta tradició d’anar a cursar els estudis universitaris a la Península, sobretot a Barcelona. Més recentment, el Pla Bolonya ha suposat una millora en els aspectes pedagògics, però en fer les assignatures semestrals tot s’ha accelerat i la resposta dels alumnes ha estat una certa inhibició en les activitats culturals que no són estrictament acadèmiques, però que tradicionalment havien enriquit la vida dels universitaris arreu del món. Paral·lelament, la implantació de les anomenades agències de qualitat, a més de suposar una nova forma de centralisme, també ha menat el professorat cap a una mena d’especialització radical que, precisament, pot xocar amb la voluntat de difondre el coneixement universitari en el si de la societat. Així mateix, la substitució de fet de les antigues llicenciatures per un grau més un màster, ha suposat un encariment notable dels estudis per als estudiants.

De totes maneres, en conjunt, l’existència i el desenvolupament de la UIB ha estat un factor molt positiu no tan sols pel desenvolupament de les ciències i les humanitats a les Illes Balears, sinó també per a la cohesió social i territorial així com per la pervivència de la llengua catalana.

Comparteix l'article