6.1                    L’economia al servei de les persones

En la presentació de la Memòria de l’Estalvi Ètic de Caixa Colonya, se’m va demanar una breu exposició, com a testimoni històric d’aquesta iniciativa que any rere any veu créixer, tres punts essencials de la seva existència: el capital d’estalvi, els i les clientes i la concessió de crèdits ètics.

Vaig acceptar, i he de dir que a la invitació s’acompanyava que el meu testimoni, es concretés en els ensenyaments que hagués pogut assimilar en la meva història com a militant de l’Economia Social i Solidària (ESS) i que en la mesura del possible, marquès algunes possibles línies de futur de l’esmentada Economia.

Quin significat ha tingut per a mi l’Economia Social i Solidària?

Prèviament, cal recordar el període transcorregut, més de 25 anys, sembla no res i situar-nos en els ensenyaments i valorar, com totes les coses, què poden significar les modificacions, que en les transformacions socials i econòmiques, són processos llargs. Doncs la nostra societat capitalista ha generat un ampli consens en les seves formes destructives, tant en el terreny social, cultural com l’ambiental.

També és essencial recordar que tots aquells ensenyaments, se’m revelen a través de la Fundació Deixalles i de les seves relacions amb països europeus. Vaig tenir el plaer d’assimilar i alhora, ser portador de les mateixes en aquesta entitat.

L’autogestió dels projectes, va formar una part essencial d’aquell ensenyament. Autogestió en aquest cas, que no es limitava a l’exclusivitat de la feina, aquesta s’entenia i es practicava com un sistema de vida, en la qual els crèdits necessaris per a l’activitat, tenien la seva procedència en sistemes financers autogestionats, o a cobrir les necessitats bàsiques amb productes de procedència d’autogestió.

L’ètica no és un instrument filosofal, ha de ser una norma de comportaments que han d’impregnar-se en l’economia, com un eix essencial per construir i constituir un món millor. Per això l’ESS es trobava i es troba dotada d’una sèrie de principis, socials, ambientals, i participatius, dels quals cal destacar, la cooperació en lloc de la competitivitat, la sostenibilitat ambiental, la participació en les iniciatives o entitats, la integració laboral de sectors desfavorits dins dels nostres projectes econòmics.

Vaig aprendre que els criteris i comportaments ètics, són complexos, no hi ha una vara de mesurar d’exacta precisió, és un camí que ha d’anar acompanyat, per mesures d’avaluació, les auditories socials formen part essencial, entre altres, d’aquestes mesures, les quals són enteses com un procés, com un camí, al qual

progressivament, l’entitat, la cooperativa, ha de marcar-se objectius a emprendre i a superar.

En definitiva es tractava i es tracta, de què l’intent de transformació, econòmica, social i ambiental, no vagi sostinguda, en idees, pensaments on no es contemplin valors, sorgits treballats o injectats, en les pràctiques quotidianes de les persones ja sigui en forma de productors, ja sigui a través de la figura de consumidores.

La constitució en Xarxa, és l’imprescindible esforç col·lectiu, de treballar, d’aprendre unes i uns dels altres, d’acceptar l’essencial de cada iniciativa, mentre existeixin garanties de compromís amb els criteris ètics. Es necessita un impuls col·lectiu, que traspassi les fronteres del nostre centre, de la nostra empresa o cooperativa darrere d’una idea, d’uns objectius de transformació social.

Malauradament, encara hi ha, tot i que els passos fets en aquests anys són molt positius, iniciatives que es troben amb la creença que la dedicació exclusiva a les seves iniciatives resoldrà els seus problemes, perdent de vista que la cooperació, els ensenyaments mutus, formen part d’una necessària simbiosi que és potenciadora de la col·lectivitat i del particular.

Les finances ètiques, va ser un camí estretament vinculat a les idees i pràctiques de l’ESS. Realment el camí no podia ser d’una altra manera, sempre ha estat i continua sent imprescindible que les dues parts formin part d’un mateix cos, d’uns mateixos criteris, d’un mateix sentiment de pertinença comuna.

Aquell caminar col·lectiu dels primers temps amb poques iniciatives, però amb un ferm desig d’avançar ha germinat en una Xarxa: REAS Xarxa de Xarxes, amb presència a tretze comunitats, amb més de 600 iniciatives econòmiques organitzades, amb tres sectorials presents, com són la de Comerç Just, la de Banca Ètica FIARE, Coop 57 i la de Recuperadors i recicladors, que és AERES.

Aquesta Xarxa d’ESS es troba ubicada dins de CEPES, Confederació Espanyola de l’Economia Social, la qual agrupa més de 4.300 empreses que representa el 10 per cent del PIB, eI 12,5 de l’ocupació de la qual el 80 per cent és indefinit.

Perspectives i necessitats de futur per a l’Economia Social i Solidària.

En primer lloc fer palès un creixement continu de l’ESS, creixen els socis i sòcies de Colonya, de la Banca FIARE, així com de Coop 57. Així mateix és de destacar com els crèdits concedits per les entitats financeres van en augment, expressió unívoca del desenvolupament de l’ESS.

És també constatable, com les petites botigues, es van convertint progressivament en supermercats col·lectius autogestionats per diferents entitats de l’ESS.

Aquest fet no seria possible sense l’existència d’una potencialitat dels sectors productius de l’ESS, però també, amb l’augment constant de consumidores i consumidors.

També és destacable, com les Administracions públiques, opten per desenvolupar petites aliances amb l’ESS, signant diferents acords amb aquesta, a fi de promoure i donar suport a iniciatives que configuren nous conceptes i noves pràctiques econòmiques. Pactes que són existents en ciutats com Barcelona, Còrdova, Pamplona, Bilbao …

És constatable, també com altres sectors expandeixen l’autogestió a altres àmbits de la societat, com és la cultura, amb els cinemes autogestionats o les experiències del cohousing o habitatges autogestionats.

Malgrat aquests petits èxits, la cruïlla en què es troba la societat no deixa de ser greu, els límits de la biosfera es troben superats o en trànsit de superació, les desigualtats socials es fan cada vegada més patents i per desgràcia el mercat, el consumisme, formen part d’un paradigma generalitzat i compartit.

I d’altra banda, les situacions polítiques, marquen escenaris en els quals no s’albiren ni comportaments, ni intencions de resolució, dels problemes que es desenvolupen. Al contrari, tinc la impressió que la necessària correlació de forces que modifiqui aquestes situacions es troba en una sincera inferioritat.

Molt té a veure la possible modificació d’aquesta correlació de forces en el futur de l’ESS, però també vull assenyalar que l’única forma de modificar-la, és prenent i activant posicions transformadores, en què la quotidianitat, el treball local, les economies participatives i responsables, les de la defensa de la sostenibilitat, la mateixa ESS, necessiten i han d’estar presents en tots els àmbits econòmics possibles.

Tot això ha d’anar acompanyat, perquè les aliances de l’ESS amb la Banca Ètica s’enforteixi cada vegada més, en què s’estableixin acords i estratègies comunes que ajudin i potenciïn la difusió dels seus objectius, el suport al coneixement dels mateixos en la societat, en les Administracions, a les universitats.

Necessitem crear un nou paradigma en aquesta societat, necessitem que els petits centelleigs que l’ESS reflecteix, es converteixi en una força amb capacitat de referència en el comportament habitual de les i els consumidors.

En aquests temps de mitjanes turbulències en l’ordre constitucional, que afecta el nostre model territorial i a la nostra forma d’Estat, hauríem d’anar pensant, les diferents economies i organitzacions socials i polítiques que mantenen els seus criteris en el concepte de sostenibilitat, en difondre i explicitar que d’igual o major importància, es troba la imperiosa necessitat de construir i constituir un altre model social i econòmic, en el qual prevalgui quotes reals de sostenibilitat social, ambiental i de major equitat, conjuntament amb la igualtat de gènere.

Òbviament no és una batalla per demà mateix, però sens dubte, marcaria una possible discussió, sensibilització dels nostres límits, necessitats i possibles camins a recórrer. A més d’una experiència nova i poc comú, com seria el fet d’introduir en la discussió popular comentaris tan nous com seria el del model econòmic.

Podria significar, conjuntament amb altres aspectes, l’intent d’una modificació de forces, partint d’un eix essencial per aconseguir-ho, la participació social i popular.

Podria ser un bonic repte.

Comparteix l'article