5.2                    El moviment obrer

i les revolucions europees del 1917 a Mallorca

Els proppassats 22 i 23 de febrer se celebraren a Palma les II Jornades sobre la història del moviment obrer a Mallorca, organitzades per les fundacions Darder i Mascaró. Després de les anteriors, dedicades al 90è aniversari de la Casa del poble, ara es commemorà el cicle revolucionari de 1917. Uns dels objectius principals fou el de recalcar el seu caràcter global i, alhora, la seva petjada a la nostra terra. Com en les jornades anteriors, es volgué reivindicar el paper del moviment obrer i el republicanisme a les illes, rebutjant el fals tòpic d’unes illes exclusivament conservadores i, valgui la redundància, aïllades. Les presentacions inicials anaren a càrrec de Miquel Rosselló, David Ginard i Llorenç Carrió.

La primera ponència vengué de la mà de Pere Gabriel, qui realitzà un recorregut envers la historiografia sobre la revolució del 1917 posterior a la dissolució de l’URSS. A parer seu, el fet revolucionari rus fou una de les moltes sortides a la situació de gran complexitat viscuda a l’Europa transformada per la Primera Guerra Mundial. Així mateix, les revolucions o revoltes a Alemanya, França i Espanya sorgiren dels nous contextos socioeconòmics i polítics en constant transformació.

La segona ponència anà a càrrec de David Ginard. Explicà en primer terme la crisi i escissió socialista entre 1914 i 1919 en l’àmbit internacional. A l’estat espanyol i a les Illes Balears, la situació fou particularment complexa. El PSOE hagué de celebrar tres congressos (1919-21) per decidir la seva posició respecte a les Internacionals i s’assistí al naixement successiu de dos partits comunistes que s’unificaren el novembre de 1921 en el Partit Comunista d’Espanya.

Damià Pons tractà sobre la cultura a Mallorca entorn del 1917. Segons el ponent, Mallorca visqué una fluctuació cultural cíclica al llarg de les primeres dècades del segle XX. Un dels fets més rellevants del cicle cultural obert entorn de 1917 i tancat el 1923 fou el sorgiment de la figura de l’escriptor intel·lectual, amb una clara vocació d’intervenció en els afers públics. Cal destacar també la intensificació de les publicacions i el desplegament del nacionalisme polític.

Dolors Marin parlà sobre “Els anys del pistolerisme, Anarquisme i reacció patronal a Catalunya, Els efectes a les Balears 1917-23”. Entre altres aspectes, tractà sobre crisi de productes de primera necessitat, el sorgiment d’una premsa crítica, i la crisi política general de l’època (crisi parlamentaria, problemàtica dels militars africanistes, caresties i enfortiment de l’Estat). En particular s’analitzà el fenomen del pistolerisme, amb figures com el pistoler conegut com ‘’El Mallorquín’’, que exercí a Catalunya.

Pere Josep Garcia Munar i Catalina Martorell analitzaren la situació del republicanisme mallorquí, dividit en dues tendències: un sector moderat i un més radical entorn d’Alejandro Lerroux. Si bé aquests solien anar de la mà del moviment obrer, els republicans generalment foren d’orientació burgesa i, en el context del 1917, veieren amb bons ulls la revolució de febrer de 1917 a l’antic Imperi Rus però no la d’octubre. Si bé a Mallorca foren electoralment febles, a Palma normalment gaudiren de representació a les institucions.

Pere Fullana tractà sobre les estratègies seguides en aquest període per una Església Catòlica feble i encara força afectada per la constitució de l’Estat Italià. S’analitzà la carta Col·lectiva del 1917 de l’Episcopat espanyol davant dels processos revolucionaris. Si bé la Mallorca del moment visqué els canvis propis del món contemporani, l’Església reaccionà reforçant el control sobre àmbits com l’educació.

Josep Vilchez analitzà la crisi de subsistències i conflictivitat social a Mallorca (1914-1923). El conflicte inaugurat el 1914 comportà l’encariment i manca de primeres matèries i productes de primera necessitat. La postguerra contribuí a incrementar un procés de crisi que tingué com a conseqüència directa l’increment del moviment obrer a Mallorca, tant a Palma com a la Part Forana.

Sebastià Serra establí una correlació entre els fets del 1917 i el procés migratori de Mallorca. Cal tenir en compte que l’illa fou llavors emissora de moltíssims d’emigrants cap a França, Algèria i els països llatinoamericans per raons econòmiques i socials. Es reflexionà sobre la magnitud del procés (prop de 20.000 mallorquins a l’Argentina) i es donaren a conèixer referències documentals sobre la percepció dels esdeveniments de 1917 entre els mallorquins emigrats.

Finalment, Miquel Àngel Casasnovas tractà sobre el moviment obrer i el context revolucionari de 1917 a Menorca. L’impacte de la pujada de preus i la crisi de subsistències, així com gran presència de proletaris a Menorca gestaren un moviment obrer inicialment molt vinculat a l’anarquisme. La reactivació de l’obrerisme menorquí, manifestada en aquells anys, enllaça amb la potència del republicanisme i l’esquerra a Menorca al llarg de les dècades posteriors, com demostren els esdeveniments del 1936.

Comparteix l'article