5.2 Economia solidària, en xarxa per la transformació social

Una de les conseqüències de la crisi econòmica ha estat la constatació de les conseqüències negatives per al conjunt de la societat de les males pràctiques empresarials. En aquest sentit, el cas de la banca o de les empreses energètiques és paradigmàtic. També que no podem transformar la societat sense canviar l’economia, i que existeixen alternatives econòmiques capaces de crear ocupació i benestar que posen les persones i la sostenibilitat de la vida en el centre.

Enfront de l’economia capitalista, amb el guany privat com a únic criteri, aquestes alternatives es basen en principis d’economia solidària: equitat, ocupació digna sense exclusions, sostenibilitat ambiental, cooperació, absència de lucre i compromís amb l’entorn.

Això ha fet que una part de la ciutadania, conscient de les implicacions de les seves decisions de consum, reclami cada vegada més alternatives de finançament, producció, distribució i consum d’economia social i solidària, i que moltes de les iniciatives que ofereixen aquestes alternatives hagin guanyat en visibilitat i consolidació en els darrers anys com FIARE banca ètica, Som Energia…

Hem de dir que l’emergència de l’economia solidària no és una conseqüència de la crisi; històricament, des de diferents àmbits de la societat civil, s’ha fet economia amb vocació de transformació social. Pensem per exemple en la trajectòria històrica dels moviments cooperativistes, de les iniciatives econòmiques en favor de la inserció de persones en situació de vulnerabilitat o amb discapacitat, del moviment de comerç just, l’agricultura ecològica de quilòmetre zero… res de tot això no és nou.

De fet la Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS), d’àmbit estatal, es va crear en 1995, a partir d’un conjunt d’entitats implicades en una altra forma de fer economia. De llavors ençà, aquesta xarxa d’economia solidària ha experimentat un creixement imparable.

Actualment REAS Red de Redes és una confederació de 14 xarxes territorials, totes les comunitats autònomes excepte Castella-La Manxa, Astúries i Cantàbria, i 4 xarxes sectorials (de recuperació de residus, de comerç just, de finances ètiques i de producció i/o comercialització d’energies netes) que agrupen en conjunt més de 500 iniciatives amb 40.000 persones implicades, 8.000 com a treballadores, amb un volum econòmic anual de més de 350 milions d’euros.

En els darreres temps REAS ha modificat la seva estructura per guanyar en visibilitat i incidència pública com a subjecte polític. També treballa per enfortir el treball en xarxa i per consolidar instruments comuns, com el balanç o auditoria social; mitjançant el qual les entitats d’economia solidària practiquen la transparència i rendició de comptes en relació a la coherència de la seva activitat amb els principis de l’economia solidària.

Amb tot, REAS s’ha convertit en el referent de l’economia amb vocació de transformació en el conjunt de l’Estat i a través del treball en xarxa i en aliança amb moviments socials propers desenvolupa projectes conjunts en àmbits com les polítiques públiques locals, la compra pública responsable, la banca ètica, el mercat social, etc.

Més informació: www.economiasolidaria.org

Comparteix l'article