5.1 Les associacions de mares i pares: reivindicació necessària

Les APIMA’s són un dels principals elements de l’anomenada comunitat educativa. Quan parlem d’aquesta comunitat estem parlant d’una sèrie de col·lectius que tenen un objectiu comú que és la millora de l’educació (una millora que, per definició, és multifactorial) i que l’única manera real i efectiva que tenen per aconseguir-ho és la feina conjunta. En una concepció tradicional del sistema educatiu el paper de les mares i dels pares era simplement passiu, el de ser espectadors privilegiats d’un procés en el qual estaven invertint el més preuat per a ells i elles: els seus fills i filles, però sense poder ser partícips del mateix i poden influir sobre allò que es fa perquè l’únic col·lectiu que ho podia fer era el docent. A poc a poc aquesta idea ha anat canviant i cada vegada es té més clar que l’educació no acaba dins de l’aula, que allò que passa dins l’aula requereix la participació activa de les famílies (metodologies participatives, projectes educatius, aprofitar les experiències de les famílies, etc.) però que allò que passa fora de l’aula també forma part de l’educació i del sistema educatiu.

Si volem aconseguir que els nostres fills i filles siguin persones competents en tots els àmbits de la seva vida és evident que tenir això clar és més que necessari. Les famílies, per tant, som elements que volem participar en el procés educatiu dels nostres fills i filles perquè sense la nostra presència aquest procés quedarà coix.

Hem de recordar que les APIMA’s hem tingut en els darrers temps un paper crític amb el funcionament del sistema. Quan les administracions canvien de lleis educatives amb cada legislatura, quan es fan experiments pedagògics amb allò que les mares i els pares més valorem, els nostres fills i filles, quan es decideix que la prioritat pressupostària no és l’educació i patirem retallades en les condicions dels nostres centres, quan no es respecta el principi d’igualtat d’oportunitats bàsic en el nostre sistema i quan passen moltes més coses que van en contra de la qualitat educativa, les associacions de pares i mares hem estat allà per elevar la nostra crítica, per fer la denúncia d’allò que no funciona i per proposar com solucionar-ho i per mostrar com les famílies defensem l’educació.

Per això, la nostra crítica, sempre en positiu, sempre constructiva, es basa en la una idea molt clara: la millora del nostre sistema educatiu. Aquesta idea no és una idea qualsevol, és una idea necessària, un objectiu a assolir i una obligació davant de la nostra realitat. Per fer el camí que ens durà a aquesta millora seran necessaris recursos, que demanem per a cada un dels nostres centres i per al conjunt del sistema, seran necessaris bons professionals, seran necessàries bones idees, bones metodologies, bones pràctiques, però també seran necessàries les nostres associacions, les nostres aportacions, la nostra col·laboració i la nostra participació, però no només entesa com a informació a posteriori d’allò que es fa sinó entesa com a participació activa, com poder opinar abans que es preguin les decisions perquè la nostra experiència i capital humà potser útil per aconseguir el millor resultat possible.

És clar que la nostra situació actual no és la que tots voldríem. Estem en un moment on el moviment associatiu és feble perquè hi ha una pèrdua del sentit de col·lectivitat, que allò que fem nosaltres influeix en la resta i millora la situació de tothom, però això no vol dir que no existeixin persones que continuïn dedicant el seu temps lliure.

Les APIMAs, per tant, som elements imprescindibles del teixit associatiu, que mostren que la voluntat de les persones pot canviar una situació donada, pot fer que les administracions reaccionin i toquin de peus en terra, que els col·lectius cooperin entre ells per una finalitat comuna i que, en conseqüència, es continuï lluitant per aconseguir un futur millor.

En el moment present aquesta lluita es troba principalment enfocada a què el sistema pugui respondre de la millor manera possible a les necessitats actuals: la reducció de les ràtios per aula per aconseguir realment l’objectiu de l’educació més individualitzada possible, l’ampliació del sistema amb més centres escolars, més aules i més docents per poder fer front a la demanda creixent d’alumnes, el manteniment dels centres que ja tenim, perquè les condicions del lloc on els nostres fills i filles passen una gran part del seu temps siguin les ideals, l’ampliació de nous perfils professionals a les escoles perquè l’educació ja no només és cosa dels docents, la possibilitat que les nostres escoles tinguin els recursos digitals necessaris per fer als nostres infants competents en aquest nou món digital, la possibilitat que la integració sigui real en la nostra societat multicultural i un llarg etcètera, que ha fet que la veu de les associacions de mares i pares sigui una veu de demanda, de recerca de solucions i de bona gestió dels recursos que amb els que comptem.

Comparteix l'article