5.1                    Des de Bilbao,

            construint l’alternativa

El passat cap de setmana de maig (dies 25 i 26) un nodrit grup de companys de les Fundacions Darder-Mascaró marxàrem a Bilbao a una trobada amb les entitats germanes del País Basc, Galícia, País Valencià i Catalunya. Les jornades foren promogudes pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) i organitzades conjuntament amb la Fundació Iratzar (vinculada a EH-Bildu.

L’objectiu era clar i l’aposta venia d’enrere. Teixir sinergies, compartir experiències i plantejar possibles vies de col·laboració conjuntes.

Les jornades es dividiren en dues sessions. Durant el primer bloc cada territori explicà la seva situació social, cultural i política així com els principals eixos de treball de cada Fundació. Així els companys del Principat explicaren el difícil context polític on es troben després dels fets de l’1 d’Octubre i la Declaració d’Independència del 10 d’Octubre.

Els representants de les entitats basques explicaren el procés en el qual l’esquerra abertzale es troba immers per tal de superar el conflicte armat i tancar les ferides que va obrir dins la societat basca. També explicaren les dificultats en què es trobaven per combatre l’hegemonia –en el sentit ampli del terme- del PNB; els representants gallecs recalcaren l’advers context sociològic i polític existent a Galícia per expandir la ideologia sobiranista i d’esquerres en un territori on encara el caciquisme i el conservadorisme del PP està molt estès. Finalment, els germans de la Fundació Nexe del País Valencià parlaren dels darrers avenços del Govern del Botànic i de les bones perspectives electorals de Compromís a curt termini.

Miquel Gallardo, en representació de la Fundació Darder-Mascaró, va explicar la situació política del nostre país. Per un costat, va explicar que el repte del mallorquinisme polític és arribar a aquest 35% d’illencs que segons el CIS es posicionen contra al centralisme. Per altre explicà els avenços del govern dels Acords pel Canvi en matèries diverses, com la regulació turística o la memòria històrica.

El segon bloc, al dissabte, pivotà entorn de l’anàlisi de la situació política general i la necessitat (o no) de cercar estratègies comunes. Tothom coincidí en que la deriva autoritària i centralista del bloc PP-PSOE-Ciudadanos no només és un perill per als pobles sense Estat, sinó també una vertadera amenaça cap a la democràcia. D’igual forma, s’abordà un tema espinós: la necessitat o no, al marge de les necessitats estratègiques de les nacions sense estat d’Espanya, de compartir tàctiques i anàlisis comunes. Algunes Fundacions no ho tenien clar. Altres discrepaven en les vies de col·laborar.

En aquesta part de les jornades els mallorquins Miquel Rosselló, Àlex Moll, Miquel Gallardo, Joan Colom i jo mateix defensarem la necessitat d’enfrontar-nos conjuntament contra l’espanyolisme i el govern de M. Rajoy.

Els representants illencs fórem ferms defensors d’aprofundir al màxim els lligams i de començar a crear espais de coordinació permanent. La participació de l’equip de les Fundacions Darder-Mascaró fou clau. El resultat no pogué ser més positiu: a finals d’aquest curs realitzarem una trobada a Mallorca de característiques similars, amb motiu de la Diada 31 de desembre. D’igual forma, s’han acordat realitzar diversos cicles de conferències conjunts.

En definitiva, aquesta trobada –les xerrades però també els distesos dinars que realitzàrem- han servit per apropar postures i fer, del sobiranisme dels pobles de l’Estat, un projecte una mica més fort.

Comparteix l'article