4.3 La Xylella i la reconquesta dels espais agraris de Balears

La xylella és un bacteri filo-patogen d’origen americà amb una gran capacitat de provocar danys greus a moltes plantes (hi ha més de 300 espècies diferents susceptibles de ser atacades). Entre aquestes hi ha l’ametler, l’olivera i l’ullastre, la vinya, els cítrics, els cirerers, els albercoquers, les figueres i moltes plantes ornamentals i silvestres. La malaltia que causa a la vinya va ser descrita el 1892 per Newton B. Pierce, per això se la sol conèixer com la “malaltia de Pierce”, encara que fins al 1987 no es va associar amb la presència de xyllella fastidiosa. La malaltia, per ara, no té cura i és transmesa per insectes xucladors de saba molt difícils de controlar. En els darrers anys ha aparegut a Europa, amb brots a Itàlia, França, Alemanya i a l’estat espanyol (Balears i València).

A les Illes Balears, des de finals de l’any 2016 s’han identificat quatre subespècies de xylella que es distribueixen de manera diferent segons les illes, restant per ara sols fora del seu abast l’illa de Formentera. Els casos positius, fa unes setmanes, eren a Mallorca 280 (amb tres subespècies), a Menorca 63 (1 subespècie) i a Eivissa 88 (1 subespècie). Pel que fa a la seva procedència i data d’introducció tot és incert. Sols podem fer algunes consideracions.

La presència de quatre subespècies és indicativa d’una introducció múltiple, des de diverses vies. I, a jutjar per la dispersió en el territori de les plantes afectades, la presència del bacteri entre nosaltres és antiga. Alguns professionals pensen que es va estendre a la primera meitat dels anys noranta, coincidint amb la posada en marxa dels plans de millora de l’ametlerar. Aleshores s’haurien introduït mudes d’ametler infectades, probablement des de Califòrnia. Però tenint en compte l’enorme mercat globalitzat de jardineria i planta ornamental que són les Balears les introduccions poden haver estat, ja ho hem dit, diverses i consecutives.

L’extensió de la xylella en els països europeus és una conseqüència de la globalització comercial, però en especial ho és de l’elevació de les temperatures. Xylella és un bacteri termòfil, que no suporta amb facilitat temperatures hivernenques de – 4 º C, i a partir de -1º C la seva afectació és nul·la. La manca de fred a l’hivern és, amb tota probabilitat, una de les causes de la seva ràpida expansió. És possible que sigui per això que la seva difusió s’hagi disparat en els darrers anys d’hiverns càlids.

Però no tan sols s’ha vist afavorida per les elevades temperatures, sinó també per l’abandonament de gran part dels conreus d’ametlers, garrovers i figueres de Mallorca. La causa del desastre: la nul·la rendibilitat dels conreus en els darrers trenta anys, sobretot després de l’entrada a la Unió Europea, que va deixar l’agricultura de Balears, a diferència de la de Canàries, en una situació d’enorme desavantatge i es pot dir que va ser llançada a les potes dels cavalls.

A partir dels anys noranta l’abandó de les finques ha estat de dimensions descomunals, perdent-se unes 100.000 hectàrees de cultius amb, potser, unes altres 50.000 hectàrees semi abandonades. Una catàstrofe territorial i ambiental que ha passat inadvertida per a la classe política. Les condicions de debilitat dels arbres, vells i ja sense labors de manteniment, els converteixen en víctimes fàcils de la xylella, que normalment es manifesta en combinació amb altres malalties. Per això els ametlerars ben conrats i els regats són els més resistents a la plaga. La varietat també és determinant a l’hora d’esquivar la malaltia. En el cas dels ametlers ja s’ha constatat que hi ha un cert nombre de varietats més o menys resistents, mentre que altres són sensibles o molt sensibles. Per tant els agricultors que vulguin mantenir productives les seves plantacions hauran de procedir a arrabassar les varietat que s’han demostrat sensibles i substituir-les per les resistents. El mateix esment s’haurà de tenir en les noves plantacions.

Els símptomes de xylella en ametlerar (i en altres arbres) es varen confondre durant anys amb malalties fúngiques. Era un panorama estrany en què es veia que hi havia qualque cosa que no quadrava. Que els fongs afectassin arbres sans i els destruïssin era sorprenent. No encaixava la importància de les afeccions amb unes malalties antigues que mai havien presentat tanta virulència. La detecció de la xylella sols va ser possible pels canvis experimentats en els mètodes d’anàlisi, que es varen afinar molt, detectant allò que abans no es detectava. Per tant, aquí ja podem deduir que aquelles comunitats autònomes que segueixin amb els mètodes antics d’anàlisi no la detectaran mai. És a dir: que s’hagi detectat a les Balears i València, no vol dir que no sigui present a altres llocs. Vol dir, sobretot, que no l’estan cercant amb la metodologia adequada.

El gran perill per a les Balears hauria estat que la UE obligàs a aplicar el que es coneix com a Protocol d’Erradicació, pensat per destruir de soca-rel brots aïllats, que representava eliminar les plantes susceptibles d’hostatjar el bacteri en un radi de cent metres entorn de cada cas positiu. Atenent que els positius es poden comptabilitzar a milers o dotzenes de milers, el pla d’eradicació d’acord amb els patrons de la UE implicaria la desforestació de les illes i seria d’impossible execució material.

Per fer front a aquest perill, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va optar per proposar a l’estat i a Europa el Pla de Contenció, més adequat per quan ja hi ha situacions d’infecció consolidada que fan impossible l’eradicació, però no la contenció. En aquest cas es destrueix la planta infectada i es prenen mostres de les plantes del seu entorn per detectar positius, evitant però la tala indiscriminada. El gran obstacle per aquesta proposta, carregada de sentit comú, va ser un cert tractament informatiu maliciós, que va intentar treure partit del problema, no se sap bé per quines cinc-centes, generant alarmisme i desinformació en l’opinió pública, provant, sobre la base de mitges veritats o mitges mentides, de dificultar la bona gestió de les mesures de contenció. Un tractament com aquest expressa una manca de consideració cap als professionals del sector primari i, en darrer terme, cap el conjunt de la ciutadania. Però això no és nou, es pot recordar com l’any 2001 des dels mateixos àmbits es va provocar una infundada alarma alimentària a partir de la detecció de la malaltia de la llengua blava en ovelles balears.

El que va salvar la situació, en aquest context de grollera manipulació informativa, va ser la resposta unànime del sector i el posicionament clar en aquest aspecte de totes les forces polítiques. Per una vegada, la unitat que tantes vegades ha faltat a la pagesia es va fer present des del primer moment. Per això la proposta de contenció és la que finalment ha avançat i tant l’estat com la Unió Europea han acceptat. Des de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca s’està aplicant el Pla de Contenció i s’ha activat una Mesa de seguiment, amb la participació de les organitzacions agràries, i s’han creat comissions sectorials de fruits secs, viticultura, olivicultura i viverisme. El Govern acompanyarà la política de destruir les plantes infectades i el mostreig per detectar més positius, amb un notable esforç de suport econòmic als agricultors per afavorir l’arrabassada i ressembra, mentrestant s’impulsen diferents línies de recerca i experimentació per combatre el bacteri.

Estam davant un dels pitjors enemics de les plantes, que es mou amb rapidesa en un context que li és extremadament favorable: augment de les temperatures, conreus abandonats, desaparició dels agricultors, presència d’altres malalties, etc. La xylella pot ser derrotada, o com a mínim controlada, però sense agricultors no es pot ni presentar batalla al bacteri i sense rendibilitat econòmica no hi pot haver agricultors. Aquest és el cercle viciós. La bona manera de fer front al problema és, per tant, des d’una visió estratègica capaç de valorar el que té d’oportunitat de cara al futur, replantejant els conreus des de perspectives productives i duent a terme una reocupació efectiva dels camps afectats per la xylella i per l’abandonament.

Comparteix l'article