4.1 Primera llei d’Habitatge: una oportunitat i un repte, però sobretot un deure

Donar resposta als problemes d’habitatge en el marc dels Acords pel Canvi és una prioritat des del primer dia, incorporant la política pública d’habitatge en l’agenda política de les Illes Balears.

S’han incrementat les ajudes al lloguer, prioritzat el lloguer social, implantat ajudes als subministraments bàsics d’aigua i energia i posat les bases per a un vertader servei públic d’habitatge. La primera llei d’Habitatge de les Illes, en tràmit al Parlament, és ara el pas imprescindible per a posar els fonaments que impedeixin fer passes enrere.

La bombolla immobiliària, la turistificació de les ciutats, la baixada de salaris i la crisi econòmica han generat des de fa uns anys un greu problema d’accés a l’habitatge i una realitat del risc de pèrdua d’aquest bé bàsic. La puja dels preus de lloguers, els desnonaments hipotecaris i per impagament del lloguer, són en l’actualitat un problema prioritari per moltes persones i famílies amb pocs recursos. Escoltar en els mitjans de comunicació parlar de situacions d’emergència d’habitatge ja no sorprèn la majoria de la societat. Gràcies a l’actuació i perseverança d’associacions a peu de carrer s’ha posat al cap de l’agenda pública la defensa del dret a l’habitatge.

Molts llocs del món occidental, que fa anys no tenien la percepció del problema, avui tenen un problema real que afecta no tan sols a persones amb pocs recursos, sinó també a famílies i persones amb feina i de classe mitjana. Moltes comunitats autònomes de l’Estat espanyol i moltes ciutats europees cerquen solucions i promouen normatives per fer front a una situació que afecta significativament a la gent.

El dret a l’habitatge va ser reconegut a la Declaració Universal dels drets humans de 1948, a la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, l’article 47 de la Constitució espanyola i l’article 22 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

Aquesta llei no és la solució immediata del problema, però pretén posar les eines per donar una resposta integral i coherent de les polítiques públiques d’habitatge a les Illes Balears com a servei públic.

S’introdueixen paràmetres de qualitat, disseny i habitabilitat, ajudes a la millora del parc edificat en necessitats funcionals i energètiques.

La part fonamental són els mecanismes per atendre la població amb més dificultat d’accés a l’habitatge i al seu manteniment.

Es defineixen les situacions d’especial vulnerabilitat que són les que fan possible l’acció de demanda d’habitatge, i l’obligació a posar en disposició un habitatge o un ajut per garantir el dret en aquestes situacions determinades.

S’estableixen per primera vegada en l’àmbit de llei els serveis d’acompanyament en tots els processos que suposen un risc de pèrdua de l’habitatge i a la vegada, per donar assessorament previ i proactiu per a la compra, finançament o lloguer. Una forma de posicionar els serveis públics al costat de les persones front interessos mercantilistes.

Aquesta funció social ja està en marxa. L’oficina anti-desnonaments de l’Ajuntament de Palma impulsada pel Govern de la Gent el 2015 és l’exemple més significatiu com també la reobertura de les oficines de l’IBAVI a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera. La llei consolida la funció de servei públic de l’habitatge i en aquest marc els serveis d’acompanyament són bàsics, com també la col·laboració entre IBAVI, consells insulars i ajuntaments que són els que coneixen de primera mà les necessitats de la ciutadania.

Per primera vegada s’obliga a elaborar un Pla públic d’habitatge a deu anys per a donar resposta habitacional a un mínim de 5.000 famílies i es posa èmfasi que les ajudes a la rehabilitació prioritzin les famílies amb menys recursos i s’encaminin a evitar processos de degradació, gentrificació i elitització de barris.

En relació a la política de mobilització d’habitatges desocupats es plantegen mesures per a grans tenidors, entitats financeres i promotores immobiliàries amb més de deu habitatges, amb la creació d’un registre obligatori i la cessió obligatòria per a lloguer social per un temps determinat amb garanties de cobrament i retorn suficients als propietaris en el cas de dos anys de mantenir buit l’habitatge. L’oficina de l’habitatge buit farà d’observatori impulsant mesures per a la seva mobilització, amb l’objectiu d’incrementar el parc d’habitatge en règim de lloguer.

També per primera vegada es reconeixen els instruments legals per fer front a l’anomenada pobresa energètica, garantint els subministraments bàsics d’aigua, gas i llum en casos insuficiència de recursos familiars. Es crea un fons d’atenció solidària i les bases dels protocols d’actuació, coordinació i col·laboració entre l’Administració i les empreses subministradores per tal d’assegurar els subministraments bàsics a les famílies.

Un capítol important de la llei és la d’establir el marc jurídic de l’habitatge protegit i garantir la seva funció social, amb règim de protecció permanent sense possibilitat de desqualificació voluntària i amb l’objectiu d’encaminar l’actuació pública cap al lloguer social.

La consideració d’altres fórmules de promoció de l’habitatge és la regulació de la cessió en superfície per a cooperatives d’habitatge. S’obre la porta a la col·laboració de l’Administració amb entitats sense ànim de lucre amb una mateixa finalitat d’interès general.

Enfront dels precedents de recursos d’inconstitucionalitat del govern estatal a altres lleis d’altres parlaments s’ha fet un exercici d’ajustaments jurídics per a possibilitar que no sigui suspesa, sense renunciar a una llei valenta feta per donar resposta a necessitats bàsiques de les persones.

Impulsada de baix cap a dalt per una demanda social encapçalada per associacions de lluita contra els abusos en favor d’aquest dret, fa passes valentes a l’hora de fomentar els instruments necessaris per a garantir el dret a l’habitatge en situacions d’especial vulnerabilitat, incrementar el lloguer social i assequible, la cooperació amb cooperatives d’habitatge, establir un règim d’habitatge protegit amb vocació pública i establir mecanismes per a garantir els subministraments bàsics en famílies en situació de l’anomenada pobresa energètica.

Com moltes altres fites aconseguides i engrescadores, els Acords pel Canvi impulsen la primera llei d’Habitatge de les Illes com una oportunitat, un repte i un deure social complert.

 

Comparteix l'article