4.1 Les polítiques de millora de la Salut Laboral

Eva Cerdeiriña

La recent aprovació de la Llei 7/2018 de Promoció de la Seguretat i la Salut en el Treball en les Illes Balears suposa, sense cap dubte, un importantíssim i necessari pas en tots aquells aspectes relacionats amb la salut en el treball en la nostra comunitat. La llei cobreix una important llacuna en matèria legislativa, ja que Balears era una de les comunitats que, fins avui, no comptava amb una norma d’aquestes característiques.

A més, les dades sobre accidents laborals, la cara més visible de la precarietat i la inseguretat de les condicions de treball, són una altra de les raons de pes que reclamaven l’engegada d’una norma d’aquestes característiques. Serveixi com a exemple que entre gener i juny d’aquest any s’han produït un total de 10.723 accidents amb baixa, tant en jornada com en“initinere”, quatre d’ells mortals. La cara oculta són les malalties professionals, que provoquen, a l’any, un nombre de morts sis vegades major que els accidents laborals, segons l’informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT), però sobre les quals existeix un subregistre i una infranotificació. Malgrat això, l’any 2016, a Balears, si atenem a la relació entre el nombre d´assalariats existents en la comunitat i el nombre de malalties professionals que es declaren,es comptabilitza 1 malaltia professional per cada 1.677 persones assalariades.

La tendència a l’alça de la sinistralitat laboral (i en la nostra comunitat de forma especial) s’ha produït des de l’any 2013, un any després de l’entrada en vigor de la reforma laboral del PP, i això no és casualitat. Les altes taxes de temporalitat, el treball a temps parcial no desitjat, l’excessiva rotació dels i les treballadores i la curta durada dels contractes dificulten, i molt, la implantació de mesures de prevenció. Una precarietat que unida a l’excés de càrrega de treball, l’augment dels ritmes de producció, sense oblidar el pes més gran que està adquirint la subcontractació o externalització de serveis a terceres empreses i, de forma destacada, la falta d’inversió per part de les empreses en prevenció de riscos laborals, estan provocant el seu augment.

Són, com veiem, molts els factors causants dels alts índexs de sinistralitat laboral, i que excedeixen de l’àmbit d’aplicació i desenvolupament de la norma aprovada; es requereix per tant una acció transversal. Però la llei posa els fonaments, realitza un diagnòstic encertat i no eludeix les responsabilitats que, dins del seu àmbit competencial, li correspon. Es reformula i es dota de capacitat jurídica pròpia l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (IBASAL), organisme clau precisament per treure a la llum aquesta cara oculta que esmentàvem en línies anteriors, la detecció i estudi de les malalties professionals.

Tal com es recull en el redactat de la norma, el seu objectiu no pot ser un altre que reduir la sinistralitat en el treball, a través d’una sèrie de mesures i actuacions d’acció positiva destinades a la sensibilització, la formació i la promoció de la prevenció de riscos laborals.

Des de Comissions Obreres valorem de forma molt positiva la norma. Des del sindicat hem desenvolupat una acció sindical en salut laboral dirigida a l’eliminació i control dels riscos en el lloc de treball; això és, en essència, fer prevenció. Una prevenció que requereix una capacitat sindical per exigir solucions i fer-les complir, sensibilitzar als treballadors i treballadores, elaborar propostes, negociar acords, controlar el seu compliment i verificar l’eficàcia dels mateixos són les activitats que defineixen la nostra acció sindical en matèria de salut laboral.

Un treball que fem i hem de seguir desenvolupant dins i fora del centre de treball; per això hem participat de forma activa en l’elaboració de la llei, fent visible l’invisible, convertint l’individual en col·lectiu, transformant la percepció en acció. Un treball sindical que, a partir d’ara, compta amb una eina fonamental, que ens permetrà millorar les condicions de treball.

Comparteix l'article