4.1              Feim feina per l’agricultura

      i la ramaderia de les Illes Balears

El suport als agricultors, l’adopció de mesures que reforcin un model agrari diversificat, sostenible i que combini rendibilitat econòmica, qualitat i bona gestió del paisatge insular, al costat de l’impuls de les produccions agroalimentàries locals, en la perspectiva de la seguretat i la sobirania alimentària, són algunes de les pautes que hem volgut seguir aquests darrers anys des de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

El suport al sector primari i a la continuïtat de les explotacions

El suport a les explotacions agràries es du a terme amb dues eines finançades amb fons comunitaris (la PAC i el PDR) i les mesures preses per l’Estat i la Comunitat Autònoma. La primera fita va ser la de l’aprovació del PDR 2014-2010, el novembre del 2015, amb un pressupost de 145.347.052 €, després de dos anys d’absència de convocatòries a causa del retard en la seva aprovació. De llavors ençà hem abonat 38.516.969 € als pagesos illencs, essent la segona Comunitat autònoma per percentatge de pagament (el 26,5 %). El nou PDR té més disponibilitat de fons, percentatges d’ajuda més alts i terminis més amplis de sol·licitud. Tor això s’ha traduït en un gran increment de les sol·licituds respecte al PDR anterior 2007-2013.

Un dels efectes positius del nou PDR és que en tres anys més de 300 joves s’han incorporat a l’activitat agrària i hi ha una previsió que se’n resolguin un centenar més en els pròxims mesos. Una xifra elevada si es compara amb l’anterior PDR, durant el qual en set anys es varen aprovar 374 incorporacions. Amb això, les Balears es col·loquen com una de les comunitats amb millors resultats en la gestió de les ajudes als joves pagesos.

Sobirania alimentària, formació i investigació

La despesa pública total destinada a la indústria agroalimentària a través del PDR és de 15.750.000 €. Aquest import pot generar una inversió de fins a quasi 40 milions d’euros en el sector primari. Les ajudes persegueixen l’objectiu de millorar la producció agroalimentària, fomentant els productes de qualitat, la innovació, el respecte al medi ambient, la seguretat laboral, el benestar animal i millorant les ràtios de sostenibilitat social, econòmica i ambiental. El reforç de la venda directa, la venda de proximitat i la venda cooperativa són tasques prioritàries. També s’ha creat el segell «porcella mallorquina» i hem treballat en múltiples iniciatives a favor del producte local i la producció ecològica.

Les ajudes de suport a la formació agrària s’han incrementat fins a una inversió de prop de 3.000.000 € en el període 2014-2020. Aquesta millor dotació ha aconseguit ampliar el nombre de cursos i d’alumnes, arribant a prop de 600 cursos i 10.000 alumnes en tres anys. Les línies per a la investigació aplicada, a la innovació i a l’experimentació agrària s’han intensificat i s’han dedicat a reforçar la capacitat del sector de fer front als grans reptes del futur, com són el canvi climàtic, la gestió dels recursos hídrics, promoure les varietats i races autòctones o afavorir la cooperació entre els agricultors, les cooperatives, les empreses i els centres de recerca.

Les adversitats meteorològiques i les plagues

L’agricultura i la ramaderia es veuen afectades per adversitats imprevisibles que poden ser de caràcter catastròfic. La potenciació de les assegurances és essencial en aquest sentit, però la insuficient cobertura dels riscs fa que siguin necessàries ajudes de tipus compensatori. Per això hem adoptat mesures per pal·liar els efectes de la sequera del 2015-2016, amb un pressupost de 2.000.000 € per a subvencionar l’alimentació dels animals, amb una línia de capital circulant, mesures per proporcionar alfals al bestiar vacum i llavor certificada als agricultors. En l’àmbit de la sequera es va adoptar una mesura a favor del ramat porcí per un import de 500.000 €. També es va fer front a les inundacions de l’hivern de l’any 2017, posant a disposició dels pagesos més de dos milions d’euros. Els efectes de la Xylella, una plaga d’origen americà detectada a les Balears el novembre del 2016, ens ha duit a desplegar un rigorós Pla de Contenció, amb un esforç important en investigació, i amb mesures de suport als agricultors. El FOGAIBA va posar en marxa el 2017 una línia d’ajudes per replantar arbres de prop d’un milió d’euros, amb una reconversió dels cultius de secà cap a varietats resistents a la malaltia i a les noves condicions climàtiques. Es varen plantar 40.000 arbres per 559 beneficiaris. La convocatòria del 2018 té un abast més ampli i fa part del projecte “Paisatge agrari”, finançat amb fons de l’Impost de Turisme Sostenible i del FOGAIBA.

L’impost del turisme sostenible, la insularitat i la Llei Agrària

L’Impost pel Turisme Sostenible (ITS) ha tengut conseqüències en favor del sector primari, no sols per la convocatòria d’ajudes per a la replantació d’arbres, sinó que també ha estat possible el 2018 incrementar en 3,2 milions d’euros les ajudes del PDR, permetent una millora de les actuacions de recuperació de marges, en innovació cooperativa i agricultura ecològica. Important, gràcies també a l’ITS, ha estat la mesura de diversificació de les explotacions agràries i el reforç dels regadius amb aigües depurades.

El 2016 es va aconseguir que la Comissió Europea reconegués tot el territori agrari balear com a zona desfavorida. Aquesta declaració és una eina per compensar els efectes de la insularitat a través de les ajudes lligades a la superfície conreada -les indemnitzacions compensatòries (IC)- i l’augment dels percentatges de subvenció en inversions en explotacions, que han passat del 40% al 50% a tot el territori.

Amb la Llei Agrària hem volgut donar coherència i un fort impuls a aquestes polítiques, apostant pel sector professional i fent una opció per a preservar els sòls agraris de la urbanització. La llei, a tall d’exemple, declara tota la ramaderia com a sector estratègic quan l’anterior llei sols hi declarava els equins. La nova Llei dóna més importància, així mateix, als aspectes socials amb la incorporació de la perspectiva de gènere de manera transversal, el reconeixement del cooperativisme, de l’agricultura familiar i del seu paper en el relleu generacional.

Comparteix l'article