T2                   Recuperar la Memòria,  defensar la Democràcia

El passat 22 de febrer el ple de l’Ajuntament de Palma va aprovar, amb el vot unànime de tots els grups polítics, declarar el 24 de febrer dia de record de les víctimes del franquisme, en homenatge a les persones assassinades aquell fatídic dia de l’any 1937 (el batle de Palma Emili Darder, l’exdiputat Alexandre Jaume, el batle d’Inca Antoni Mateu i l’empresari Antoni Maria Ques). La decisió del ple recull una demanda històrica de les associacions memorialistes. Això s’afegeix a les altres iniciatives impulsades per MÉS durant aquesta legislatura, entre les quals destaca el canvi dels noms de carrers, el lloc destacat a la sala de plens per al batle Darder, la declaració d’Alexandre Jaume com a Fill Il·lustre, l’obertura d’una sala del castell de Bellver dedicada a Jaume, la posada en marxa de diferents activitats de difusió de la memòria històrica i els tràmits per enderrocar el monument de sa Feixina (malauradament aturats pels tribunals). Per no parlar de la Llei de Fosses impulsada pel Govern de les Illes Balears i que ha permès recuperar i identificar els cossos de 14 persones de la fossa Porreres, de les quals 5 han estat enterrades recentment al Cementeri de Palma.

         Foto: Batle de Palma Antoni Noguera a l’acte 25 de febrer 2018

Un dels elements més destacats de la tasca municipal ha estat la participació activa de l’Ajuntament en l’acte de record als afusellats el 24 de febrer de 1937. Els darrers dos anys ha estat coorganitzat pel consistori i per la Comissió 24 de febrer, que representa les entitats que històricament han retut homenatge a Darder, Jaume, Mateu i Ques. Des de l’any passat l’acte compta, a més, amb la participació de l’Ajuntament d’Inca. Precisament el passat diumenge 25 de febrer el Mur de la Memòria va acollir aquest acte, que d’uns anys ençà compta amb una participació creixent. L’actualitat política hi va estar molt present, amb referències constants als recents atacs a la llibertat d’expressió (la condemna a Valtonyc) i a l’existència dels presos polítics catalans.

Foto: públic assistent a l’acte, cementiri de Palma 25 de febrer 2018                                                                     Foto: Ofrena de les fundacions Darder-Mascaró

En el decurs de l’acte, el batle de Palma, Antoni Noguera, va emfasitzar la importància de reconèixer a les persones que varen morir defensant la democràcia i va assenyalar que “si ara fóssim en el 1936, els batles democràtics, de diferents partits, podríem ser detinguts i assassinats simplement pel fet de defensar una societat més igualitària i més justa”. Va remarcar la importància de la recuperació dels cossos dels batles de Costitx i Esporles i la tasca feta pel Govern de les Illes Balears amb la llei de Fosses: “Hem aconseguit que les famílies puguin plorar en pau i enterrar els seus familiars”. A més va apuntar que “aquí no només varen morir les persones que defensaven una societat més igualitària, sinó que qualsevol persona que defensava la democràcia des de la militància a un partit, una entitat o un sindicat era possible víctima. A tots ells gràcies per donar la seva vida per defensar la democràcia i la República”.

El batle ha recordat que “si estam fent justícia des dels governs, és perquè hi ha hagut entitats com Memòria de Mallorca, a qui vull retre homenatge: sense ells avui no seríem aquí”. “Com a batle de Palma m’agradaria recordar també l’obra de la Segona República, l’obra d’Emili Darder. La Segona República tenia uns pilars fonamentals: l’Educació, la Cultura, la Sanitat i la Igualtat. Quan hi ha hagut l’estafa de la crisi el que s’ha atacat han estat precisament aquests pilars. És un honor mantenir la memòria d’un govern de Palma que va fer tantes coses per aquesta ciutat”. Per últim, va fer una reflexió: “La democràcia és una obra col·lectiva, i les obres col·lectives es cuiden i es lluiten entre totes i tots, i si la democràcia retrocedeix, també és culpa de totes i tots. Per això com a batle de Palma us anim com feis cada dia a defensar i a cuida la nostra democràcia, la d’avui, per la que varen morir tantes persones a Mallorca. Per acabar, un sentit homenatge a les persones que moriren defensant la llibertat, un sentit homenatge al batle Darder i sobretot Visca la Segona República”.

La commemoració va comptar també amb les intervencions dels familiars d’Alexandre Jaume i Emili Darder, Andrés Jaume i Ferran Cano, que varen anar seguides pel pregó de la historiadora Dolors Marín, que va recordar, en nom de la Comissió 24 de febrer, la trajectòria dels afusellats. Posteriorment va ser el torn de la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, que va felicitar a les institucions per la seva implicació en la reparació de les víctimes; i hi va haver els parlaments de la batlessa d’Esporles, Maria Ramon, i del batle de Costitx, Antoni Salas, que varen recordar les figures dels exbatles Tomàs Seguí i Pere Vallespir. Posteriorment la Consellera de Transparència, Fanny Tur, va fer balanç de les polítiques impulsades des del Govern i va agrair la tasca feta per Memòria de Mallorca. Posteriorment va ser el torn del regidor de Cultura d’Inca, Antoni Rodríguez, amb un discurs molt reivindicatiu de les llibertats polítiques, abans i ara. L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne de Mallorca i amb una ofrena floral a càrrec de l’Ajuntament i de les entitats i organitzacions polítiques mentre sonava l’himne republicà.

Comparteix l'article