3.2                      La lluita social i ciutadana és la

       vertadera palanca per un canvi de progrés

El canvi de Govern a Espanya ha suposat una entrada d’aire fresc, després de viure anys d’un ambient pràcticament irrespirable, que no és poca cosa. Tenim un nou Govern a Madrid amb estils i gestos molt diferents dels que ens tenia acostumat el Govern de Rajoy. Però el llistat de greuges que la ciutadania de les Illes té amb l’Estat continua essent el mateix, com no podia ésser d’una altra manera. Ni podem perdre les esperances d’anar solucionant problemes cada cop que una cosa surt com no voldríem ni pensar que amb el nou President tot serà bufar i fer ampolles.

El nostre infrafinançament és endèmic i continua ofegant les possibilitats reals d’un canvi de model econòmic, que necessitem com el pa. No podem seguir carregant amb un deute que és conseqüència d’aquest mateix infrafinançament i la pèssima dotació de les competències transferències (sanitat, educació i serveis socials), no podem continuar a la cua de les inversions pressupostàries estatals, ni continuar suportant sols els costos d’insularitat, o un model de finançament profundament injust pels illencs, volem el REB ja!

Necessitem que es canviï la reforma laboral i se suprimeixi la llei mordassa i la llei Montoro.

Necessitem eliminar definitivament el risc de perforacions petrolíferes a la nostra Mediterrània, poder ampliar el Parc Natural de Cabrera o desenvolupar, sense traves, les energies renovables.

Necessitem que es defensi sense cap mena de dubte, la democràcia i la llibertat d’expressió. Volem en Valtònic a casa. Necessitem que s’acabi definitivament amb les polítiques recentralitzadores. Ni un sol atac més al nostre autogovern. Volem que es retirin els contenciosos del Tribunal Constitucional a les lleis aprovades pel nostre Parlament. Exigim total respecte per la nostra llengua catalana i les nostres cultures insulars.

Necessitem urgentment suport per un nou model sostenible de mobilitat, a on el tren i el tramvia de la badia de Palma siguin la joia de la corona. Volem que les nostres institucions participin en la gestió dels nostres ports i aeroports.

Aquestes i altres reivindicacions són les nostres assignatures pendents des de fa massa temps. Per això les nostres institucions autonòmiques, insulars i municipals no podem deixar-ne ni una sense reivindicar. Ningú entendria que enfront del nou Govern de Madrid abaixéssim la guàrdia. Si això és el que necessita la nostra ciutadania cal seguir eixint-ho governi qui governi.

Sabem que el Govern del President Sánchez no ho té fàcil. Depèn d’una majoria parlamentaria molt plural i en conseqüència amb alguns aspectes contradictòria. I sabem que un govern, governa però no comanda de veres. Qui té el poder de veritat és el Règim del 78. Els poders econòmics de l’Ibex 35, el poder judicial, els partits dinàstics i a dalt de la cúpula, la monarquia.

Amb un panorama com el que tenim, i si a això li afegim l’avanç de l’extrema dreta a la Unió Europea, no podem confiar exclusivament en les institucions. Necessitem a les nostres Illes unes institucions democràtiques i sobiranistes. Però no les podem deixar totes soles enfront de la defensa dels nostres interessos com a poble. Necessitem que la ciutadania es mobilitzi. Necessitem sortir al carrer per defensar totes i cada una d’aquestes reivindicacions.

Sense la lluita al carrer de la ciutadania braç a braç amb les nostres institucions municipals i autonòmiques no superarem mai la subordinació del nostre petit País i els nostres conciutadans vers a un Estat cada cop més centralista i autoritari.

I en aquesta situació és evident que el PSOE es troba davant una cruïlla molt difícil. O opta per donar suport a la democràcia amb majúscules, la defensa sense pal·liatius del nostre autogovern, la nostra llengua i cultura i l’aposta per un model econòmic més just i sostenible o s’agenolla davant els poders fàctics de sempre.

I si opta per la primera opció, necessitarà el suport de la lluita ciutadana i social i que no s’equivoquin els companys socialistes, sense mobilització social no es pot avançar cap a canvis de progrés i molt manco enfrontant-se a ella.

Comparteix l'article