3.1                    GREC. Balanç de 30 anys 1987-2017

La dècada del naixement del GREC. Els 80.

A partir de 1981, gràcies a l’associació de veïns del Jonquet i Càritas diocesana comença una de les primeres experiències professionals amb educadors de carrer a Balears.

El 1983 a l’Ajuntament de Palma creix la preocupació pels barris amb un nivell de delinqüència juvenil en ascens. Així que es decideix potenciar la figura de l’educador de carrer, així el 1985 s’incorporen sis educadors als equips d’atenció primària a Palma.

Una sèrie de persones, des de particulars fins a membres de diverses entitats, preocupades pels joves en risc de barriades obreres de Palma aposten per la figura d’un educador de carrer integrat als barris, que vagi als llocs de reunió dels joves per tal de poder conèixer les seves necessitats i inquietuds. Sortir, en definitiva, del binomi jove delinqüent – jove normalitzat. Per aquesta raó decideixen crear una associació per implantar aquesta figura, denunciar les situacions d’injustícia social que condicionen les trajectòries dels joves i dignificar els barris mitjançant la feina comunitària. Tot aquest procés desemboca en la creació del Grec el desembre de 1987.

Els inicis de l’activitat de l’associació es caracteritza per la força de les conviccions i la construcció d’una manera de fer. La formació dels professionals i la divulgació del programa d’educadors de carrer són les principals línies d’acció. S’arriba a intervenir a deu barris de Palma.

L’època de creixement. La dècada dels 90.

L’associació pren una decisió molt important: ampliar el ventall de la intervenció més enllà dels educadors de carrer, sempre en funció de les necessitats dels menors i joves en risc. D’aquesta manera l’any 1992 es posa en marxa la llar funcional de joves entre 14 i 18 anys en situació de dificultat social.
L’any 1995 s’inicia el servei d’orientació juvenil de la mancomunitat del Raiguer. El 1997 es posa en marxa el programa d’intervenció en el centre penitenciari de Palma amb joves entre 16 i 21 anys. A més, aprofitant els deu anys d’existència del GREC, es posaren en marxa comissions de feina per elaborar les línies estratègiques de l’entitat cap al futur i reflexionar sobre el lloc i funcions del GREC.
El 1998 es crea el programa d’emancipació per a joves de més de 18 anys que han estat a la xarxa de protecció de menors. El 1999 la intervenció dins el centre penitenciari s’amplia, així es crea un servei d’orientació sociolaboral pels interns que són a tercer grau. A més, s’amplia la intervenció del programa dels educadors de carrer a la part forana.

El 1999 es crea el programa d’educadors familiars.

La consolidació. Decenni del 2000.

A partir del 2000 es produeix una època de consolidació i creació de nous programes. Es crea el taller de cotxes. El 2001 es posen en marxa tallers de jardineria a instituts, aules externes per treballar amb alumnes amb dificultats. L’any 2005 s’inicia el Taller de paper dins el centre penitenciari adreçat als joves, per treballar habilitats prelaborals. L’any 2006 es dissenya la intervenció amb reclusos amb malalties mentals, que es posa en marxa un any després.

El 2007 celebràrem el XX aniversari a on es tornà a activar un procés de reflexió sobre els darrers deu anys, i pensar cap a on ens agradaria que marxés el GREC. Reférem el compromís d’actuar, amb la nostra manera de fer, reflexió des de la pràctica i la constant autocrítica, per millorar les condicions de vida dels col·lectius amb risc.

Crisi i reptes de futur. 2010 – 2017

S’enceta la darrera dècada marcada per l’esclat de la crisi del deute europeu del 2008, caracteritzada pel desballestament de l’estat de benestar. Es retalla la despesa social, es reforma el mercat laboral i les pensions amb conseqüències funestes cap a les persones més desafavorides. A les Balears a més, es retallen els drets sanitaris, retirant la targeta sanitària als immigrants. Tenint en compte que a Espanya l’estat de benestar ja era incipient, tant per manca de finançament com per dèficit estructural, es constata la feblesa del sector social i el GREC, com tant d’altres entitats, també pateix les conseqüències. Desapareixen programes i llocs de feina, es retallen els sous dels i les treballadores i l’associació pateix un important problema de liquiditat.

L’impagament de les subvencions i la paralització de nous contractes fa que s’hagin de demanar crèdits que generen uns elevats costos financers que fan perillar la viabilitat de l’entitat depenent exclusivament del finançament públic.

Això mou al GREC en dues línies importants que marcaran el rumb de l’associació fins a l’actualitat. Per una banda, treballadors i treballadores preocupats en veure com els drets laborals retrocedeixen, i la situació dels col·lectius desafavorits empitjora, s’uneixen i convoquen reunions i manifestacions per tal de reclamar la millora de la situació. Aquestes mobilitzacions desemboquen en el naixement de Prosocial el 2011, associació independent que aglutina professionals de l’àmbit social en defensa d’uns serveis socials dignes i de qualitat.

D’altra banda, om no pot ser d’altra manera, dins l’associació s’obri un procés de reflexió i debat que entén que la supervivència de l’entitat passa per la recerca de noves fonts de finançament i per l’establiment d’aliances i suport amb altres entitats del tercer sector per tal de mantenir una posició unitària i més forta, amb l’objectiu d’aconseguir restablir la situació pre-crisi.

A partir d’aquesta línia de reflexió, neixen els programes Suport, d’Intervenció educativa per a millorar les relacions entre pares i fills, i el de suport tècnic i formació bàsica, adreçada a entitats i professionals interessat a millorar la intervenció socioeducativa.

Paral·lelament, la feina quotidiana afectada per la crisi veu com les condicions de les subvencions per als programes que duem a terme s’endureixen i creixen les tasques burocràtiques i administratives. Les administracions autonòmiques i locals que concentren el gruix de la despesa social es veuen obligades a limitar i controlar les despeses socials, pressionades per les polítiques austericides nacionals i europees. En conseqüència, tot i que des del 2006 ja s’havia iniciat el primer programa amb finançament de La Caixa, és en aquest moment quan es consolida al GREC l’aparició del finançament privat. Programes com el d’Intervenció Comunitària Intercultural, a les barriades del Jonquet, Santa Catalina i Son Roca per al foment de la convivència ciutadana i la transformació social de les comunitats locals. Els programes Incorpora i Reincorpora, d’intermediació laboral, adreçat a col·lectius vulnerables i població penitenciaria, són tots ells finançats per l’obra social de La Caixa.

En l’actualitat, amb més de cent treballadors i treballadores, el GREC està a punt d’engegar el servei d’acompanyament per a gent gran amb soledat no volguda, que centra la intervenció en un col·lectiu amb el que no teníem experiència fins ara. Aquest programa sorgeix fruit de l’anàlisi de necessitats sobre el terreny que ens ha proporcionat el programa d’intervenció comunitària intercultural. És finançat també per l’obra social de La Caixa i amb col·laboració de l’ajuntament de Palma i l’IMAS.

Conclusió.
A hores d’ara, potser vivim un moment de creixement i estabilitat dins el GREC, tot i que la recent experiència ens manté expectants i reflexius. Preocupats, per una banda, perquè la situació de les persones més vulnerables s’ha enquistat. Tots els estudis i investigacions assenyalen la dificultat de les persones per mantenir una vida digna, amb feines i sous precaris, amb manca d’ajuts socials i amb el preu de l’habitatge
prohibitori. D’altra banda, constatem l’estancament d’aquells processos de vulnerabilitat a causa de la manca de xarxa social.

A tot això s’afegeix la nostra preocupació per la tendència a la privatització de les partides socials, com per exemple la gestió de serveis socials per part de grans empreses de construcció, quan cal tenir en compte, si més no que resulta dubtosa la millora de l’eficiència i prestacions quan això es produeix. Més aviat al contrari, les poques dades que sabem i la comparació amb altres països en el que aquest procés està més desenvolupat, assenyalen el contrari: la caiguda de la qualitat i de la universalització d’aquests. Tanmateix els treballadors i treballadores que formem part de l’associació constatem i refermem el compromís de l’entitat amb la qualitat de la intervenció, i la mostra és que en moments durs d’acomiadaments i desaparició de programes, la mirada ha intentat sempre mantenir-se en el subjecte de la nostra intervenció, en les persones més vulnerables, no hem volgut baixar la qualitat de la intervenció a costa de la supervivència mateixa de l’entitat.

D’ara endavant aquest panorama hauria de ser suficient perquè el GREC mantingui la necessitat d’establir aliances socials més amplies per a la defensa i millora dels serveis socials, per tal d’evitar, un altre cop, la subordinació tant a empreses privades com al gestor polític de torn.

I ens agradaria acabar amb la reflexió de la filòsofa M. Garcés, perquè expressa de forma entenedora i positiva el lloc on volem mantenir el GREC els anys vinents.

Hem d’evitar el desig de centralitat i la temptació de marginalitat. La centralitat (del poder, del discurs…) només es pot conquerir, gestionar, preservar… La marginalitat només es pot patir. Ens fa víctimes. Créixer en els marges, en canvi, és saber descentrar i ampliar els contorns d’allò vivible, d’allò que podem fer en cada situació. Una de les claus per superar molts dels atzucacs i cercles viciosos del nostre temps és no deixar-nos atrapar per la falsa alternativa: o dins o fora. Els dins/fora és una màquina de por i una justificació de la impotència. Un marge, en canvi, no està ni dins ni fora. És un llindar. Un excés. Però també un límit. Per això parlo no de posar-se al marge, sinó de créixer en els marges. Com la mala herba, que assenyala camins i alhora els desborda i enllaça mons. MARINA GARCÈS.

FONTS:
Web del GREC:
http://www.grecmallorca.org/es/

La crisisque viene.Algunas notas para afrontar esta década. Observatorio  etropolitano. 2011 t raficantesde sueños.


Web de
Prosocial. https://prosocial.cat/

Entrevista a Marina Garcés. Diari Critic. Octubre 2016. http://www.elcritic.cat/entrevistes/marina-garces-tenim-molts-coneixements-pero-cada-cop-som-mes-obedients-11569

Comparteix l'article