3.1                    Anam lents perquè anam lluny

La campanya “Uneix-te per un Bon Finançament” va, de mica en mica, fent forat.

No hi ha setmana que no es publiqui a la premsa mallorquina un article signat per alguna de les entitats promotores; una vintena d’Ajuntaments d’arreu de l’arxipèlag s’han adherit al Manifest; a municipis com Pollença, Palma, Sa Pobla, Montuïri, Porreres, Esporles, Sineu… s’han fet o estan planificats fer-se actes de suport. Així mateix no hem d’oblidar que el Consell de Mallorca, en sessió plenària, es va adherir a la campanya i els companys del País Valencià ens visitaren per compartir experiències i teixir complicitats.

Està clar que aquesta iniciativa no desperta, per ara, tot l’interès mediàtic que a molts ens agradaria, però també és cert que és com una pluja fina que a poc a poc va calant dins l’imaginari col·lectiu. Una altra dada: Ara–o al manco així ho indiquen la majoria dels indicadors demoscòpics- la gran majoria dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs tenen clar que la nostra estimada Comunitat es troba a la cua de l’Estat en inversió pública i finançament autonòmic, i que això no té pinta de canviar en un futur pròxim… o potser sí?

En aquest sentit, el passat 4 de juny el socialista Pedro Sánchez, amb el suport dels sobiranistes i Unidos Podemos, va aconseguir la presidència del Govern espanyol després de guanyar una moció de censura contra el corrupte govern Rajoy. Se’ns obria així, d’entrada, una finestra d’oportunitats a tots els que volem altra relació –més digna, més democràtica, més justa- entre l’Estat i les Illes Balears.

A escala personal, em va inquietar el nomenament de l’andalusa Maria José Montero com a Ministra d’Hisenda. L’exconsellera de finances de la Junta s’ha mostrat repetides vegades, partidària de mantenir el sistema vigent. En el vot particular que va presentar Andalusia a la proposta de nou finançament que va realitzar un grup d’experts es mostrava el rebuig total a l’exigència ‘estrella’ de les Balears: que es respecti el principi d‘ordinalitat, és a dir, que les comunitats que més aporten i recapten en impostos estiguin entre les que més reben per al seu funcionament ordinari. Montero també s’ha manifestat en contra que l’Estat perdoni a Balears part dels 6.000 milions que li deu del FLA, una altra exigència de la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera.

Respecte a la negociació del nou Règim Econòmic Especial per a les Illes Balears (REB) –un dret constitucional dels illencs no complert, per cert- pareix que per part del govern Sánchez tampoc no hi ha cap intenció de fer grans canvis.

Tanmateix, des de la campanya “Uneix-te per un Bon Finançament” no ens hem mogut de les nostres reivindicacions.

  • Un nou model de finançament que contempli el principi d’ordinalitat i incrementi la capacitat decisòria i recaptatòria de la Comunitat Autònoma.

  • El reconeixement per part de l’Estat de la nostra condició insular, mitjançant l’aprovació del Règim Especial per a les Illes Balears que el Govern i la societat civil Illenca ha presentat al Govern Central.

  • L’increment progressiu i substancial de les inversions estatals.

  • El pagament de les inversions estatutàries que encara se deuen.

  • La coresponsabilitat de l’Estat amb l’assumpció del deute de la nostra comunitat.

  • La cogestió aeroportuària.

  • La derogació de la Llei Montoro.

Sigui com sigui, ens resta estar a l’expectativa, esperançats potser, del que pugui fer el govern de Sánchez. En pocs mesos ho veurem: el PSIB diu que abans de final d’any tindrem un nou REB. Ja veurem si ho tenim (i quin serà el seu contingut). Com diu la cançó, Let’s See How Far We’ve Come.

Comparteix l'article