2.3                     Obrint un cicle polític nou per al

                          nostre poble

En aquest maig del 2018 s’ha produït un esdeveniment de naturalesa històrica al nostre país. El proppassat 4 de maig l’Organització ETA anunciava oficialment la seva desaparició de l’escena política basca. És una decisió que posa el colofó a una dinàmica de progressiva desaparició de la nostra escena política d’una organització que ha estat protagonista indiscutible d’aquesta durant sis dècades.

El 17 d’octubre del 2011 es va celebrar en el Palau d’Aiete una Conferència Internacional per a la resolució del conflicte en el País Basc. Prengueren part en aquesta tots els partits polítics del nostre país, amb l’excepció del Partit Popular, així com, personalitats molt rellevants de la comunitat internacional com Kofi Annan, Jonathan Powell, Bertie Ahern, Gerry Adams i Pierre Joxe. Com a conseqüència d’aquesta celebració, s’albirà una declaració que entre els seus primers punts plantejava la necessitat que ETA deposés la seva activitat armada i que totes les parts dialoguessin sobre, entre altres, la qüestió dels presos.

El 20 d’octubre del 2011, només tres dies després, ETA respongué de forma constructiva a la crida de la Comunitat Internacional declarant el cessament definitiu de la seva activitat armada i sol·licitant formalment l’apertura d’un diàleg amb el Govern espanyol sobre el problema dels seus militants fugits o presos, o les qüestions centrals que afectaven la mateixa desmilitarització del conflicte. Seria                                                                                                                                                                                                Foto perfil twitter @ArnaldoOtegi

convenient recordar que en aquella època em trobava empresonat a la presó de Logroño, complint una absurda condemna de sis anys i mig -que he complert íntegrament, perquè suposadament la meva activitat política anava dirigida a perpetuar l’activitat armada d’ETA…»cosas veredes amigo Sancho».

Les raons que ens dugueren a concloure que la lluita armada d’ETA havia de desaparèixer de l’equació política basca eren no només de caràcter polític sinó també de caràcter ètic. Entre les raons polítiques esgrimim una que per a nosaltres fou fonamental a l’hora de convèncer a moltes companyes i companys de la necessitat d’aquest canvi d’estratègia: de cap a cap del planeta nombroses experiències guerrilleres de caràcter políticmilitar havien fet un trànsit més o menys ordenat cap a estratègies de caràcter anti-oligàrquic i popular però expressades en termes pacífics i democràtics. Eren els casos de l’Uruguai, Guatemala, El Salvador, fins i tot Veneçuela. Dèiem aleshores que només les FARC mantenien aquesta estratègia a Colòmbia i que estàvem segurs que tard o prest transitaria també per aquest camí. No som ingenus, ni idealitzam les coses, el camí elegit és costós, no és fàcil, però estam orgullosos d’haver-lo fet.

Avui quan es diu que l’esquerra abertzale adoptà la seva decisió per senzilles raons de criteri polític, els vull indicar que aquesta és una afirmació molt de part. Allò que succeeix de veritat és que es tracta d’amagar que no hi ha una sola ètica com els defensors del relat únic ens voler fer creure -com és el relat únic sobre els esdeveniments que succeïren a l’estat espanyol durant la segona república i l’aixecament feixista, hi ha també les ètiques en plural… i nosaltres entenem i ens devem a això que comunament es diu ètica revolucionària.

Així les coses el proppassat 4 de maig la Declaració d’Arnaga presentada per la Comunitat Internacional assenyala els avenços registrats però planteja amb claredat tres reptes que segueixen sense trobar resposta: solucionar la qüestió de les persones preses i fugides, realitzar esforços permanents per a la reconciliació de totes les víctimes i finalment, el diàleg polític entre diferents que encara segueix pendent.

Faig meves aquestes reflexions i vull fer èmfasi en la urgència de cercar una solució al problema dels presos i fugits, així com en donar una satisfacció plena a les víctimes en la seva totalitat.

Vull reivindicar la necessitat de trobar un full de ruta taxat per a la posada en llibertat dels presos i el retorn dels fugits, perquè contribuirà a fer que aquestes persones juguin un paper fonamental en la consolidació de la pau en el nostre poble.

Vull igualment reconèixer a totes aquelles persones que han patit el sofriment ocasionat pel conflicte viscut al nostre país. I vull mostrar la nostra disposició a la participació en quantes dinàmiques constructives es plantegin en el camí de la reconciliació i la convivència.

Abans del naixement d’ETA existia un conflicte polític i aquest segueix essent-hi. El País Basc segueix essent una vella nació europea que desitja decidir el seu futur a través de l’exercici de la lliure determinació. Des d’EH Bildu seguim reivindicant la creació d’un Estat que protegeixi els drets socials de la nostra gent, que sigui solidari amb la resta dels pobles, que fomenti i garanteixi la igualtat de gènere i que sigui capaç d’organitzar una estructura econòmica i social que sigui garantia d’igualtat i de la distribució equitativa de la riquesa. El nou cicle que s’ha obert al nostre país és el cicle on hem d’acumular i articular políticament a una majoria popular àmplia i plural rere la consecució de la República Social Basca.

En definitiva, no tenim altre objectiu que la construcció d’una República d’iguals.

Comparteix l'article