2.3                     Aroma republicana

Les mòpies que tot ho saben’ insistien que els números no donaven per formar un govern diferent del que hi havia. Evidentment era mentida. Benauradament, de sobte, com si hagués obrat un encantament, Gürtel va provocar el miracle i… es va fer la suma. Al nou president de govern se li han de reconèixer, com a mínim, dues virtuts: la valentia i un cert sentit de l’oportunitat (no sé si arriba a la categoria de flor al cul), molt adients per al moment.

La ‘suma’, el conglomerat de 180 diputats que ha impulsat el nou govern, es correspon amb un dibuix polític concret, coherent, en unes circumstàncies com les actuals, d’una Espanya ben real. Sens dubte una Espanya que mira cap al futur, no cap enrere. Perquè, és evident, que no per haver-se esvaït el bipartidisme ha deixat d’existir l’Espanya de les dues meitats. Ara la responsabilitat de governar correspon a la meitat més activa. De manera ben legítima. El contrari de la meitat conservadora, que havia fet trampa per arribar al poder.

Les ‘mòpies’ de sempre, just s’havia votat la moció de censura, varen dir que era necessari convocar eleccions de manera immediata. Ben al contrari, la primera característica del nou govern és que ha de durar tot el que queda de legislatura. Hi ha tres motius essencials que recomanen que sigui així: 1. És imprescindible desinfectar d’autoritarisme les institucions de l’Estat; 2. S’ha de donar temps per corregir flagrants injustícies socials; 3. Perquè la gent comuna, la gent corrent, s’ho mereix.

Ha estat rebut com un govern jove i modern, malgrat que, en realitat, l’edat mitjana és un any superior a la del govern anterior, una dada que parla per si sola. Ha bastat una estructura més d’acord amb els anhels dels ciutadans joves (un ministeri de ciència i tecnologia, recuperar el de cultura…) i uns currículums consistents per capgirar la imatge casposa d’uns senyors cantant “Soy el novio de la muerte” i de màsters fraudulents. Una qüestió, i no menor, que diu molt a favor del nou president és que el seu currículum a priori és el més fluix de tots. Per ventura ens donarà l’agradable sorpresa que és un bon director d’orquestra.

Aquest és un govern que per primera vegada parla idiomes. Contemplar les imatges de Sánchez fent un vis-a-vis amb Merkel, Macron i la May, sense necessitat d’intèrpret, és un avanç important en relació amb els temps anteriors. Després de la tempestuosa relació amb Europa provocada pel litigi català i les condemnes en relació amb les llibertats individuals, serà necessària molta empatia personal. Empatia que, afortunadament, no s’ha cultivat amb el nou govern populista i xenòfob d’Itàlia i que, en un conflicte crucial com és l’emigració, ens ha situat en una posició honorable. No és dolent a Europa marcar un perfil propi.

Però, de tot, el que més atreu és que la “suma” desprèn aroma republicana, cosa que no deixa de ser una alenada d’aire fresc en una monarquia tan pestilent com la borbònica, diverses vegades expulsada i tornada a restaurar per les forces més antidemocràtiques i reaccionàries del país. Però farà falta qualque cosa més que aroma, com a mínim serà necessari un tarannà republicà i una acció diària entroncada en els principis de llibertat, igualtat i fraternitat. Després, el temps dirà… si el govern ha estat a l’altura de les circumstàncies.

Comparteix l'article