2.2                Fossa de Sant Ferran: ferida tancada

El passat 29 de novembre donà inici l’exhumació de la fossa comuna de Sant Ferran, a Formentera. Es tracta d’una de les cinc fosses -quatre d’elles identificades i localitzades- que hi ha a l’illa; amb cinc víctimes identificades que foren assassinades el primer de març de 1937 per un escamot falangista.

Les tasques d’exhumació s’inscriuen dins el projecte de la Direcció General de Memòria Democràtica, qui mitjançant la Comissió Tècnica de Fosses, ve desenvolupant els darrers mesos, primer a Porreres i després a Montuïri.

El grup d’arqueòlegs i antropòlegs forenses -dirigits per Almudena García Rubio- inicià les tasques a un dels racons del petit cementiri on alguns testimonis havien assenyalat com a probable ubicació de la fossa. Tot i trobar algunes restes, cap d’elles corresponia a un enterrament en fossa comuna. Seguidament es va iniciar l’excavació a uns altres dels espais on altres testimonis orals havien ubicat la fossa. Tot i tractar-se d’un espai molt reduït, novament varen aparèixer enterraments ordinaris a diferents nivells, no assenyalats amb làpides ni creus en superfície.

S’ha de remarcar que des del primer dia fou nombrosa la presència de familiars i veïns del poble, així com la dels mitjans de comunicació. El suport dels familiars de les víctimes des del primer moment que se’ls hi plantejà el projecte d’exhumació ha estat absolut. Es tracta de germanes, filles, nebodes i netes de les víctimes que, un cop finalitzades les tasques d’excavació, no han dubtat en prestar-se per a realitzar les proves d’ADN.

El darrer dia previst per l’equip tècnic, i després d’unes excavacions infructuoses a l’interior del cementiri i al seu perímetre exterior, es decidí analitzar les restes de l’ossera, que se situa a l’interior del recinte i que durant anys ha servit com a abocador de tot tipus de residus. Després de buidar i separar de forma manual totes les restes dipositades a l’ossera, els tècnics varen determinar la presència de tres fragments (dos de crani i un d’húmer) amb evidències clares d’impacte de projectil –uns projectils alguns dels quals foren trobats amb un detector de metalls just devora el mur exterior on es realitzaren els assassinats-. A més, i per a la seva anàlisi, se seleccionaren diversos fragments d’ossos susceptibles de presentar evidències d’impacte de projectil.

El fet de no haver trobat una fossa comuna ordinària no resta valor ni importància a l’exhumació de Sant Ferran. Per primer cop a les Pitiüses s’han buscat els represaliats per la violència feixista; novament hem vist el mur amb les evidències dels trets, s’han trobat casquets de projectils i fragments d’ossos que ens conten què va passar aquella nit al cementiri de Sant Ferran.

Pels familiars –que ara esperen els resultats d’ADN- ha estat una experiència alliberadora. Han pogut parlar obertament –inclús davants els mitjans de comunicació- d’un tema que mantingueren en silenci durant dècades i s’han sentit acompanyats en la seva esperança de trobar els seus familiars.

Per al Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera ha estat una passa més en la llarga tasca de recuperació de la memòria dels vençuts que ve desenvolupant des de fa una dècada. La següent será trobar les víctimes de la repressió a Eivissa intervenint al cementiri vell de Vila, on es troben més d’un centenar d’assassinats.

 

Comparteix l'article