Memòria històrica

2.2                Fossa de Sant Ferran: ferida tancada

El passat 29 de novembre donà inici l’exhumació de la fossa comuna de Sant Ferran, a Formentera. Es tracta d’una de les cinc fosses -quatre d’elles identificades i localitzades- que hi ha a l’illa; amb cinc víctimes identificades que foren assassinades el primer de març de 1937 per un escamot falangista. Les tasques d’exhumació s’inscriuen […]

4.2                    Les fosses de la sang, les fosses de la guerra civil

a les Illes Balears

Les comunitats amb un passat recent traumàtic (i tenim prou clar que la Guerra Civil i el Franquisme tengueren repercussions traumàtiques) tenen la necessitat i l’obligació moral d’impulsar polítiques públiques de memòria efectives i coherents. Dues han de ser les prioritats: la reparació a les víctimes i reconèixer com a vigents els valors i els […]

5.2                    El moviment obrer

i les revolucions europees del 1917 a Mallorca

Els proppassats 22 i 23 de febrer se celebraren a Palma les II Jornades sobre la història del moviment obrer a Mallorca, organitzades per les fundacions Darder i Mascaró. Després de les anteriors, dedicades al 90è aniversari de la Casa del poble, ara es commemorà el cicle revolucionari de 1917. Uns dels objectius principals fou […]

2.1                    El Franquisme desfermat

Fa uns dies, una persona va ser requerida per prestar declaració sobre un cas que està sota instrucció judicial. Però, no penseu que rebés una citació, sinó que membres de la Guàrdia Civil acudiren al seu lloc de treball, l’emmanillaren i el portaren a un quarter, on, durant hores, l’interrogaren amb fortes pressions i amenaces […]

T2                   Recuperar la Memòria,  defensar la Democràcia

El passat 22 de febrer el ple de l’Ajuntament de Palma va aprovar, amb el vot unànime de tots els grups polítics, declarar el 24 de febrer dia de record de les víctimes del franquisme, en homenatge a les persones assassinades aquell fatídic dia de l’any 1937 (el batle de Palma Emili Darder, l’exdiputat Alexandre […]

2.2                    La Història compta

             I tant si compta!

Quan es parla del Franquisme o de la Guerra Civil sovint hi ha qui diu que són «coses del passat» i que «cal no parlar-ne de demès», que «val més centrar-se en el futur». Això, podria tenir cert sentit únicament si es donés un fet que no es dóna: que durant els primers anys de […]

7.1                    Llegiu EduardoHalfon

Hi ha biografies que són un caprici de la història, una cruïlla insòlita d’identitats. Ser un jueu de Guatemala, per exemple. En algun dels seus llibres, Eduardo Halfon diu que són una comunitat petita, d’unes cinc-centes persones. El laberint genealògic d’aquest escriptor singularíssim té caselles que són per elles mateixes un desafiament a les nostres […]

6.2                    Les víctimes identificades

Les dades personals que consten en aquest escrit foren proporcionades per les famílies de les víctimes durant el procés d’exhumació de la fossa de Porreres i tenim el seu consentiment per fer-les publiques. Quan venien les famílies a donar les mostres d’ADN amb l’objectiu de possibles identificacions, ens relataven els fets viscuts sobre les circumstàncies […]

7.2                    El llibre d’exilis

El Llibre d’Exilis és un diccionari biogràfic dels menorquins que es van exiliar –d’una manera o l’altra- després de la guerra civil. Són gairebé un miler de vides. Davant aquesta muntanya, és prest i es disparen les preguntes: Què va passar amb aquell miler de menorquins? Van poder ser feliços, o van portar la càrrega […]

7.3                    KARL MARX 1818 – 2018

Commemorem i també celebrem durant aquest 2018 el bicentenari del naixement de Karl Marx a la ciutat de Trier. Ja fa un cert temps que han començat a arribar a les llibreries escrits commemoratius, noves edicions d’alguns dels seus llibres i també antologies per facilitar el camí del lector a qui la lectura de l’autor […]

6.1 Un país sense memòria Adéu 2017

Ara em ve al cap el llibre d’Eric Wolf Europa i els pobles sense història (1982) on s’analitza, entre altres coses, per què certs esdeveniments, figures i personatges passen als annals de la història col·lectiva i oficial d’un poble i perquè d’altres no. És normal que aquestes idees em vinguin al cap, i és que […]

7. 2 Salvades per la bellesa

La literatura del gulag, com la de l’Holocaust, ens enfronta a la perplexitat irresoluble de la capacitat humana per al Mal. Els que han llegit Aleksandr Soljenitsin o Varlam Xalàmov saben que topònims com Kolimà o Vorkutà són miralls on es reflecteixen els d’Auschwitz o Mauthausen: la duresa extrema és la mateixa, la manca d’humanitat […]

T2 Quatre tombes buides de Campos

Enguany, l’amo en Tomeu no podrà dur flors a la tomba de son pare al cementeri de Campos. Ha estat així els darrers vuitanta-un anys. Tampoc ho va poder fer l’any passat. Ni l’altre. No ho ha pogut fer els darrers 81 anys. Només tenia algunes certeses. El seu pare, segons li havien contat, era […]

6.1 In memoriam Llorenç Noguera i Tomàs (1925-2017). El darrer resistent

El passat dia 5 d’octubre va morir a Palma Llorenç Noguera i Tomàs. Es tractava, juntament amb Magdalena Nebot Vaquer i Gabriel Riera Sorell, d’un dels principals supervivents de la generació de resistents al franquisme durant la postguerra que han desenvolupat un rol central en l’activisme memorialista de la Mallorca del segle XXI. Tot i […]

Raons d’Estat

Ho va dir la ministra Dolors Montserrat: “Els farem entrar en raó”. I ho han fet. La seva ‘raó’ entrava pels caps xapats, a coces i punyades. Lamentable, vergonyant! Todo por la patria. És la“raó d’Estat”, que significa assumir i actuar d’acord amb els interessos propis del Poder, de la seva pervivència o enfortiment front […]

Memòria democràtica a Sóller

El juny del 2015 el consistori solleric va experimentar un canvi important deixant enrere quatre anys de majoria absoluta del Partit Popular, amb tot el que això significa, per iniciar una legislatura progressista molt més transparent i econòmicament sostenible. Les eleccions ens deixaran uns resultats prou diferents de les anteriors, amb una baixada importantíssima del […]

80 anys de l’assassinat de n’Aurora Picornell i les roges del Molinar

El 5 de gener de 1937 moriren assassinades al cementiri de Porreres, n’Aurora Picornell Femenias amb les nomenades Roges d’Es Molinar, na Catalina Flaquer i les seves filles n’Antònia Pascual i Maria Pascual Flaquer, i Belarmina González Rodríguez. Enguany s’ha commemorat el 80 aniversari amb tres actes, el primer al Teatre del Mar el dimecres […]

19 i 26 de febrer, homenatges emocionants

Enguany hi ha hagut dos diumenges que han tingut com a fet destacat els homenatges als batles assassinats el 1937. El 19 a Inca, per primera vegada es commemorà la mort injusta del batle Antoni Mateu i amb ell 21 inquers més, en mans dels feixistes en els primers mesos de la Guerra Civil.   […]

La Casa del Poble: tres decennis de lluita obrera a Mallorca

La darrera publicació promoguda per les Fundacions Ateneu Pere Mascaró i Emili Darder (David Ginard (Coord.), La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936), Lleonard Muntaner editor, Palma 2016) aplega onze ponències presentades amb motiu de les «Primeres Jornades sobre Història del Moviment Obrer a Mallorca», que tingueren lloc el novembre del […]

A Macià Manera, amb qui tant estimava

A Montuïri, el seu poble i el meu, va morir en Macià Manera, amb qui tant estimava. Aquests dies he recordat molt l’elegia d’en Miguel Hernández, perquè alguna cosa s’ha romput dins meu amb la mort d’en Macià Manera, i m’atreveixo a dir que dins tots els que l’estimàvem. En Macià i jo érem de […]

La Platja de Palma. Evolució històrica i planejament urbà Manuel Cabellos

El nom fa la cosa? És millor dir-ne, d’aquest espai de Mallorca, S’Arenal i Can Pastilla o, per contra, és preferible anomenar-lo Platja de Palma? Quins límits té, aquesta contrada? Aquest espai geogràfic és qualque cosa més que una platja o un arenal? Per què està dividit entre dos termes municipals, Llucmajor i Palma? Com […]

Pere Gabriel i els estudis sobre l’obrerisme mallorquí

La revista d’alta recerca Randa, dirigida per Josep Massot i Muntaner i coordinada per Margalida Tomàs, ha publicat recentment una miscel·lània d’homenatge al catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona Pere Gabriel i Sirvent (Terrassa 1945). Es tracta d’una iniciativa prou encertada, atesa la transcendència de les aportacions de Pere Gabriel a la […]

Quaranta menorquins al camp d’extermini

Quaranta menorquins als camps d’extermini La presència dels menorquins en els camps d’extermini nazis forma part de la nostra pròpia història, no és una realitat aliena vista en un documental de televisió. Potser perquè se’ns fa difícil imaginar menorquins (i mallorquins, i eivissencs) a l’infern de Mauthausen, ens situem fàcilment lluny d’aquells murs. Durant molts […]

“Es Norats”

En els anys trenta s’havia establit Son Torrella a Santa Maria. Les cases, amb un poquet de terra, les va comprar l’any 1932 el capità anglès retirat Alan Hugh Hillgarth, però les més de 400 quarterades de la finca havien estat adquirides, entre 1926 i 1934, per pagesos santamariers. N’Honorat Trias “Norat” va ser un […]

Ai Espe..!!

Comparteix l’article